Traducir el post

Tres nivells per a una mirada crítica

Quan treballem amb la poesia (des de l’aula, la recerca o la mediació) és habitual que les nostres valoracions parteixin de la intuïció i del gust personal. Ara bé, si volem formar lectores i lectors amb criteri (i mediadores encara més exigents), ens cal una metodologia d’anàlisi sòlida que vagi més enllà de les impressions subjectives.

Disposar de criteris clars i sistemàtics ens permet observar amb rigor la veu poètica, el ritme, la forma i la imatgeria, així com els elements paratextuals que els llibres i edicions digitals: coberta, pròleg, notes, col·lecció, maquetació o disseny.

Per això, ens basem en aquesta estudis:

• Lluch, Gemma; Valriu, Caterina (2013): La literatura per a infants i joves en català. Anàlisi, gèneres i història. Bromera, IIFV. Pàgines: 49-59.
• Prats Ripoll, M. (2009). La poesia per a infants. Estat de la qüestió en llengua catalana. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, (46), 149–182.

I. Anàlisi pragmàtica

Comencem per les dades que envolten el llibre: allò que explica d’on ve i per a què serveix.

• Context i moment de l’obra: en quina època s’escriu i/o es publica i com dialoga amb el seu temps.
• Autoria o antologia: és poesia d’autor (una sola veu) o selecció de poemes (veus diverses)?
• Circuit literari i propòsit: on s’insereix dins el sistema literari, amb quins objectius, quins vincles amb altres gèneres estableix i quina finalitat de lectura persegueix.

II. Anàlisi dels paratextos

Tot allò que acompanya els poemes i que ens ajuda a llegir-los millor.

• Títol: què promet i com es relaciona amb el contingut.
• Col·lecció i format: en quina col·lecció es publica, si és un volum singular o fora de col·lecció, i quin format adopta.
• Dedicatòries: a qui s’adrecen, com s’escriuen i quina informació aporten.
• Pròlegs, cloendes i annexos: destinatari, manera de redacció i dades que ofereixen.
• Il·lustracions: estil, quantitat, format, colors i textures; si funcionen com a decorat o si teixeixen lligams i complicitats amb el text, i quines pistes afegeixen.
• Tipografia: estil, mida, format, colors i textures; de quina manera dialoga amb el text i quina informació transmet.
• Enginys de paper: doblecs, solapes, siluetes, encunys i altres recursos materials que transformen la lectura.
• Altres acompanyaments: sons i enregistraments (poemes recitats o cantats) i com interactuen amb el text escrit.

III. Anàlisi estilística

Ara entrem al taller del poema: formes, veus i decisions d’escriptura.

• Temàtica i enfocament: és un llibre monotemàtic o miscel·lani ? L’autor opta per un to realista, fantàstic, descriptiu, elegíac, evocador, lúdic, crític, etc.?
• Tipus de poema i recursos visuals : hi trobem cal·ligrames, acròstics, romanç, quartetes, sonets, entre d’altres?
• Organització del conjunt : criteris d’ordenació, seqüenciació i presentació dels poemes dins el llibre.
• Elements d’estil: to, procediments retòrics rellevants, tria lèxica, estructura, semàntica i figures retòriques .
• Anàlisi visual del text: com la tipografia, la maquetació de la pàgina, les imatges i il·lustracions es relacionen amb el text i en potencien el sentit.

Amb aquesta pauta, llegir poesia per a infants es converteix en una exploració completa: del context al detall material, de la veu poètica al disseny que l’acull.

I si vols una proposta per treballar l’anàlisi poètica en les aules superiors et proposem aquesta:

Lluch, Gemma (2020): Anàlisi ressenya crítica poesia a partir de Valriu, Caterina (2009): «La música dels versos: Més música, mestre!, de Miquel Desclot» i «La poesia com a companya: una lectura d’Escaleta al vent, de Joana Raspall», Roig Rechou, Blanca-Ana; Soto López, Isabel; Neira Rodríguez, Marta (coord.): A poesía infantil no século XXI (2000-2008). Vigo: Xerais, 289-298 i 403-409.