Investigació

Puedes leer el post en castellano

 

Catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat de València.

Investigació sobre plans i polítiques públiques de lectura; llibres, cànon i entorns digitals; literatura infantil i juvenil, narrativa de tradició oral i lectura/escriptura acadèmica i IA.

Objectiu: comprendre com es construeixen les pràctiques lectores i aportar eines per millorar la formació lectora i les polítiques culturals.

POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE LECTURA

 

Inicie aquesta línia d’investigació el 2007 amb el projecte “Lectoescritura y desarrollo en la sociedad de la información” (UNESCO–CERLALC–AECID). Amb Jesús Martín-Barbero hem presentat resultats als governs d’Iberoamèrica en espais com:

  • III Encuentro de responsables de Políticas y Planes Nacionales de Lectura (Xile, 2009).
  • Foro Internacional de Editores y Profesionales del Libro (Feria del Libro de Guadalajara, Mexico, 2013).
  • Feria del Libro de Bogotá, amb la ponència “Las lecturas que nos construyen como ciudadanos” (Bogotá, Colombia, 2015).
  • IX Encuentro Iberoamericano de Redplanes impulsa la lectura, la escritura y la oralidad como ejes fundamentales de la democracia y la inclusión (2025).

Actualment, col·labore com a consultora de CERLALC en l’anàlisi de les polítiques públiques i plans nacionals de lectura d’Iberoamèrica.

 

Treballs destacats en aquesta línia

  • Proyecto Lectura, escritura y desarrollo en la sociedad de la información (2011).
  • Contracte d’investigació per a l’assessorament tècnic en el disseny, construcció i acompanyament del Pla Valencià del Llibre i la Lectura (2016).
  • “Políticas públicas de lectura e investigación. El diseño del Plan Valenciano de Lectura” (2017).
  • “Los retos de la lectura en un mundo de IA” (2022).
  • “L’Índex de lectura en català al País Valencià” (2023).
  • “Desafíos y paradigmas del ecosistema digital y mediático para las políticas públicas de lectura, escritura y oralidad”, Necesarios, prioritarios, inaplazables Temas clave para orientar las políticas y planes nacionales de lectura, escritura y oralidad en Iberoamérica. 2025.

 

Lectura al centre

  • La lectura al Centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles, documents al Pla de Lectura de Centre (2012).
  • Leer en el centro escolar. El Plan de Lectura (2013).
  • “La biblioteca escolar, un espacio imprescindible” (2023).

 

Biblioteques

  • Los retos de la lectura en un mundo de IA (2022).
  • El futuro es hoy: hacia la renovación de las bibliotecas, las prácticas y los espacios de lectura (2023).
  • “La biblioteca escolar, un espacio imprescindible” (2023).
  • “Les transformacions en la lectura i els reptes de les biblioteques” (2023).
  • Participació en el Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030 (2023).
  • Participació en l’elaboració del Pla Nacional de Lectura de Catalunya (2024).
  • “El derecho a gozar del patrimonio cultural. La importància de la biblioteca escolar” (2025).
  • Formació de bibliotecaris de la Generalitat de Catalunya sobre l’elaboració del Pla municipal de lectura (2025).

 

Aportacions principals

  • Disseny i avaluació de plans de lectura (nacionals, biblioteques, centre educatiu).
  • Anàlisi del paper de les biblioteques en la formació ciutadana.
  • Estratègies per afrontar els reptes de la lectura a l’era digital i de la IA.

CÀNON LITERARI NO ACADÈMIC I ESPAIS VIRTUALS

 

Aquesta línia de recerca explora com es construeix el cànon literari fora de l’àmbit acadèmic i el paper dels epitextos virtuals en la recomanació i la difusió de llibres.

 

Objectius principals

  • Analitzar els llibres recomanats per la premsa cultural.
  • Estudiar les obres premiades.
  • Identificar els títols més llegits a biblioteques i els recomanats pels bookinfluencers.
  • Comprendre els mecanismes de selecció, prescripció i recepció en entorns digitals.
  • Dissenyar indicadors per avaluar la qualitat i l’efectivitat comunicativa d’aquests espais.

 

Projectes competitius

  • El canon literario no académico. Construcción, características, responsables, selección y recepción en los epitextos públicos virtuales (PID2019-10587RB-I00 – Ministerio de Ciencia e Innovación).
  • Els espais virtuals per a la promoció del llibre i la lectura. Formulació d’indicadors per avaluar-ne la qualitat i efectivitat (FFI2015-69977-R – Ministerio de Economía y Competitividad).

Investigadora Principal: Gemma Lluch.

 

Publicacions destacades

  • Claves para promocionar la lectura en la red (2018).
  • “El lloc web editorial com a epitext virtual públic. Paràmetres i indicadors” (2018).
  • “El canon literario no académico: propuesta metodológica para su estudio” (2023).
  • Los libros que leemos. ¿Quién, dónde y cómo se decide? La construcción del canon no académico (2024).
  • “Canon y Premio Nobel: un estado de la cuestión” (2024).

 

Aportacions principals

  • Proposta metodològica per a l’estudi del cànon no acadèmic dels llibres per a un públic adult i juvenil.
  • Anàlisi dels espais virtuals que influeixen en la prescripció lectora.
  • Indicadors per avaluar la qualitat i l’impacte de les recomanacions en xarxes socials.

 

Els resultats aporten dades sobre els llibres (per a adolescents i públic adult) recomanats o destacats per la premsa cultural, els booksinfluencers, els premis i sobre els llibres més llegits i valorats a les biblioteques públiques.

LECTURA_ESCRIPTURA ACADÈMICA I IA

 

L’ús de la Intel·ligència Artificial en la lectura i l’escriptura en entorns acadèmics.

 

Objectiu principal

  • Explorar l’impacte de la IA en la formació lectora i escriptora de l’alumnat universitari.

 

Projecte competitiu

  • Transformación educativa: Explorando el impacto de la Inteligencia Artificial en la formación lectora y escritora del alumnado universitario de Educación AI-READ (PID2023-151419OB-I00. Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Agencia Estatal de Investigación).

Investigadors Principals: José Manuel de Amo Sánchez-Fortún i Gemma Lluch.

 

Lloc i xarxes

LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

 

La investigació en aquest camp s’articula en quatre línies.

 

1- Model metodològic d’anàlisi

He construït una conceptualització del fet literari infantil i juvenil que integra aspectes discursius, socials i històrics. Aquest model ha estat clau en obres com:

  • El lector model en la narrativa per a infants i joves (1998).
  • Análisis de narrativas infantiles y juveniles (2003).
  • “Dades per a l’anàlisi de narratives per a un lector infantil i juvenil” (2009).
  • “De la ironia impossible a la imprescindible paròdia” (2008).
  • Analizar relato LIJ (2021).

Amb més de 200 cites en diverses llengües, aquest treball m’ha portat a congressos i cursos de postgrau a Espanya, Portugal i Amèrica.

 

2- Criteris de selecció

A partir del model anterior, he definit criteris per triar lectures adequades en estudis com:

  • Cómo seleccionar libros para niños y jóvenes (2010).
  • Investigació amb Fundalectura (Colòmbia, 2006–2009).
  • Llibres digitals al Congrés Nacional de Lectura (Bogotà, 2015).

Els resultats s’apliquen en plans nacionals de lectura (Argentina, Xile, Guatemala) i institucions com el Ministeri d’Educació d’Espanya.

 

3- Història de la LIJ

He estudiat la història de la literatura infantil i juvenil en català des de l’anàlisi dels llibres fins als escenaris socials. Alguns treballs:

  • La lectura en català per a infants i adolescents. Història, investigació i polítiques (2013).
  • “The Worlds of Fiction of Alice’s Adventures in Wonderland, George’s Marvellous Medicine, Harry Potter, and The Hunger Games in Catalan” (2014).
  • “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la creació d’un cànon en la literatura juvenil catalana” (2013).
  • La literatura per a infants i joves en català: anàlisi, gèneres i història (2013), amb Caterina Valriu.

He col·laborat amb el projecte dirigit pel Dr. Cerrillo “Las censuras en la LIJ del siglo XX en el ámbito hispanoamericano” per analitzar la censura en llibres en català i èuscar. Un dels resultats és l’article “La prescripció en la literatura infantil: de la censura, El més petit de tots i Els Grumets de La Galera”, publicat a Zeitschrift für Katalanistik.

 

4- Literatura juvenil i recomanació en pantalla

He aplicat el model a best-sellers juvenils i a fenòmens digitals com bookstagram, booktok i booktube.

Publicacions destacades:

  • “Mecanismos de adicción en la literatura juvenil” (2005).
  • Las lecturas de los jóvenes. Un nuevo lector para un nuevo siglo (2010).
  • «Los jóvenes y adolescentes comparten la lectura» (2017).
  • La lectura entre el paper i les pantalles (2018).
  • «Els booktubers en català. Un constructe virtual?» (2019).
  • “El canon lector creado entre iguales. Estudio de caso: la recomendación virtual” (2021).
  • “Contenidos, formas, usos e impactos de los bookstagrammers y booktokers: una revisión” (2024).
  • «Public Libraries as Shapers of a Youth Canon” (2024).

He participat en el contracte d’investigació «Maneras de leer. Diversidad y transformaciones de la lectura en el siglo XXI» (Fundación Telefónica). He presentat els resultats en inauguracions o cloendes de congressos com el 13º Congreso Internacional de Promoción de la Lectura y el Libro (Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires), el XIII Congreso Internacional de la Sociedad de Didáctica de la Lengua y la Literatura (Universidad de Cádiz i SEDLL), l’Encuentro de Promotores de Lectura (Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, Mèxic) o les II Jornadas Técnicas de ANELE (Madrid), entre d’altres.

Aquestes quatre línies connecten teoria, pràctica i evolució digital per entendre com es construeix la lectura infantil i juvenil avui.

NARRATIVA DE TRADICIÓ ORAL

 

Des d’una perspectiva de la literatura comparada, he analitzat l’evolució de:

  • Els relats de la tradició oral catalana (Amades, Serra i Boldú, Valor, Alcover, Palacios, Escuder).
  • Els corpus canònic europeu (Basile, Perrault, Grimm, Afanàssiev).
  • Les adaptacions contemporànies, incloent-hi les produccions de Disney i autors actuals.

L’objectiu és establir el patró discursiu (públic, autors, característiques i ideologia) i mesurar l’impacte de la globalització cultural en els contes tradicionals en català adaptats per a infants.

 

Publicacions destacades d’aquesta línia

  • De princeses i herois. La rondallística meravellosa d’Enric Valor (1988).
  • “Dels narradors de contes a Walt Disney: un camí cap a l’homogeneïtzació” (2000, 2007).
  • “Les rondalles d’Enric Valor, un text de culte al País Valencià” (2001).
  • “Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor” (2010).
  • «Històries romàntiques: de la tradició oral al WattPad» (2023).
  • “L’adaptació de les rondalles al lector infantil: un text, altres finalitats” (2011).