Quan llegim les preocupants xifres de lectors, recorde l’article de Joan Triadú escrit el 1962 i titulat «Una generació sense llibres, una literatura sense futur».
Triadú va triar aquest títol per recordar «Una generació sense novel·la», la conferència de 1925 de Carles Riba.
Si dos poetes van parlar un dia, amb raó, d’una generació sense novel·la, avui hi ha una joventut que testimonieja de no haver tingut llibres durant els anys més aprofitables per a adquirir uns hàbits de lectura (Triadú 1962: 34).
Al llarg de l’article, Triadú parla de la mancança de llibres en català per a infants i joves i de com els llibres són necessaris per als anys d’aprenentatge literari:
Avui, durant aquestes dècades, de cada cent possibles lectors en perdem noranta-nou
i després de fer un repàs sobre quines van ser les lectures de la seua joventut, demana que els editors publiquen llibres per a infants i adolescent per fer-los lectors en català.
Aquestes opinions poden ser reafirmades per les dades obtingudes en 1960 pels «Amigos de la Cultura y del Libro» (1) els quals fan una enquesta als escolars barcelonins de 8 a 14 anys des de l’Instituto Nacional del Libro Español de Barcelona, que va ser publicada el 1961. Els resultats de l’enquesta són força eloqüents i retraten molt bé la situació comentada per Triadú perquè no hi havia llibres en un 41 % de les cases dels nens enquestats i només els regalaven d’1 a 2 llibres a l’any i a la pregunta «¿Cuál es el primer libro que has leído?» responen amb el nom d’alguna cartilla; un 8 % dels nens enquestats citava El Quijote com el primer llibre que havia llegit o bé el que li havia agradat més, o el que volia llegir o que li regalaren. Menys d’un 2% dels nens citava un títol català.
Evidentment, la situació actual no és la mateixa. Hi ha força autors, títols, lectures de qualsevol gènere i temàtica, editorials que proposen un ventall de llibres per a qualsevol tipus de lector i moment. Però, les xifres de lectura són les que ens agradarien?, podem estar satisfets amb el panorama lector entre els infants i els adolescents? I la pregunta més important: què passaria si es deixara de llegir a les escoles? Quins serien els índexs de lectura?
Esperem no llegir un dia un article amb el títol: «Una generació sense literatura, una cultura sense futur».
PD. Una setmana després de publicar el post, vaig llegir aquest reportatge: «Una literatura en crisi, un país sense cultura?».
(1) Bassa, R. (1994): Literatura infantil catalana i educació (1939-1985). Palma de Mallorca: Editorial Moll.
