De George’s Marvellous Medicine a La Meravellosa Medicina d’en Jordi
El relat arriba al circuit de lectura en català quinze anys després d’inaugurar el circuit escolar de lectura amb la publicació de Mecanuscrit del segon origen.
Un exemple de com l’escola rep aquesta obra de Roald Dahl és la història que Lola Casas narra al post “Sobre Roald Dahl. Amb enllaços”- Un relat de vida que pot representar les vivències d’altres mestres quan descobreixen aquesta fantàstica història:
La meravellosa medicina d’en Jordi em provocà un considerable mal d’estómac Em va agradar, era divertidíssima… Però, cal dir que em va descol·locar. Aquell conte era bestial! Aquella iaia era un monstre! En Jordi, el protagonista… també era una mica monstre! I la reacció del pare, de la família en general, de quedar-se tan amples quan la malvada iaia desapareix (per culpa seva, així sí)… ¿No traspuava una total manca d’ètica? Vaig decidir deixar de banda els meus perjudicis i donar el llibre als nens sense dir ni piu, ni de bo ni de dolent, permeten que fossin ells els que jutgessin el producte. I van donar el seu veredicte, i un tant per cent elevadíssim va quedar encantat, sense mostrar cap tipus de mala consciència pel comportament dels personatges. A poc a poc els llibres de Dahl van anar entrant a les classes.
Els llibres es treballen a l’aula i Lola decideix enviar les produccions dels xiquets a Dahl i allí naix la història d’admiració de l’escriptor i d’una petita escola:
Estimada Lola i admirables nens de la teva classe: Us haig de dir que m’han arribat magnífics dibuixos i llibres de vailets d’arreu del món, però cap no ha estat tan bonic com els vostres…
Temps després Lola acompanyada de dues mestres més decideixen visitar Dahl:
De veritat que vindreu expressament a Londres a veure’m? Quedem entesos: el 19 de maig serà el dia.
Amb el tren arribne fins a Great Missenden, el poble on vivia Dahl:
Entrem al vestíbul de l’estació… Mirem cap a un costat, cap a l’altre… Al fons, en el llindar de la porta que donava a l’altra banda del vestíbul, et vam trobar. […] Tens aquells ulls blaus, tan blaus… un somriure una mica burleta i gastat. Els cabells blanquíssims […].
Amic meu -vaig pensat-, ja pots dir el que vulguis, ja pot dir que no és cert: Tu ETS el Gran Gegant Amic!” Tu, el Gran Gegant, ens vas saludar i ens feres pujar al cotxe on en Choper, un gos terrier tremendament amistós, anava pasejant-se sense manies per sobre de totes nosaltres.
Lola Casas no és una mestra habitual però sí un model de bones pràctiques que quan introdueix la lectura a l’aula transforma una activitat de lectura en una experiència de vida.
Però no només per als nens, sinó per a tot el col·lectiu implicat. Fins i tot per a l’escriptor. En aquest cas, Roald Dahl. És el model de lectura en el circuit escolar que voldríem, que presentaríem com a model de bones pràctiques.
