El número 74 de la revista Faristol publicada pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil publica un article sobre la Literatura Juvenil escrit per Ricard Ruiz amb el títol «Més joc, més fam, més 3.0: noves tendències en literatura juvenil». El resum de l’article diu el següent:
Cap on va la literatura juvenil actual? Quines són les línies que marcaran el seu futur? Ricard Ruiz es planteja aquests interrogants i ens mostra l’estat de la qüestió. Hi ha vida després del Fantasy? Podem tirar sempre de seqüeles i/o succedanis? Una editora com Iolanda Batallé aposta no per apuntar-se a les modes, sinó per crear-ne de noves a través del catàleg de les editorials. Han reaparegut obres per a joves amb temàtica social (de tocar de peus a terra,podríem dir) amb temes com ara la injustícia, els abusos o la mort, i torna a ser un binomi a tenir en compte l’entreteniment + formació. I en tot plegat hi tenen molt a veure les noves tecnologies, la presència de les xarxes socials i la interactivitat de les apostes digitals més innovadores.
Miquel Desclot escriu sobre «Joana Raspall, un clàssic de poesia per a infants»:
Joana Raspall va publicar el seu primer llibre de poemes per a infants als seixanta vuit anys (1981). I entre 1996 i 2004 van aparèixer deu dels seus reculls de poesia. I abans de Raspall, hi havia només el desert. Tot pertanyent a una generació de grans autors (Rodoreda, Sales o Calders) i havent tingut grans mestres (Riba, Rubió, Pompeu Fabra), Joana Raspall conrea un gènere, la poesia per a infants, que era pràcticament inexistent abans de la dècada dels vuitanta del segle passat. Amb una formació de bibliotecària (pertanyia a l’Escola de Bibliotecàries fundada per D’Ors), la producció pionera i tardana de Raspall apareix, però, tan natural com si provingués d’una tradició immediata. Senzillesa, intel·ligència i l’afany de facilitar un pont entre la poesia que pot entendre i apreciar un nen i la que captivarà un adult, són les marques de la casa Raspall que Miquel Desclot desgrana amb admiració i agraïment en l’article que li dedica.
Francesc Boada escriu sobre «La Galera. Un abans i un després»:
Com afirma Boada, que en va ser editor, “hi ha un abans i després de La Galera” en el món de l’edició infantil a Catalunya. L’any 2013 se celebren els 50 anys de l’editorial, i en el seu article, Boada rememora els primers anys de l’empres fundada per Andre Dòria: els objectius i l’ideari. La Galera havia de ser exemple d’educació en valors, qualitat literària i catalanitat. L’edició d’obres d’autors catalans era la màxima i fins a la dècada dels vuitanta no es van contractar traduccions de clàssics internacionals (Rodari, Ende) tot i que La Galera publicava regularment en les quatre llengües de l’estat. L’empresa familiar, doncs, va ser peça clau de les publicacions al nostre país, relleu de la gran literatura silenciada durant la postguerra i model per a les editorials que van sorgir després. Ens avancem des de Faristol a la celebració d’aquests 50 anys i encoratgem l’editorial a tirar endavant per doblar-ne la xifra! Felicitats.
El número es completa amb l’apartat de crítica de llibres i una interessant informació sobre el twitter del llibre Raspall de Pere Calders i il·lustrat per Carme Solé Vendrell.
