[Ressenya elaborada per Àngels Sendra Morant en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana, del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València.]
Seguint la proposta d’anàlisi de poemes que fa Margarida Prats Ripoll (2009: 158-163), presentaré el poemari Oda als peus i altres poemes (2008) de Marc Granell des de tres perspectives: l’anàlisi pragmàtica, l’anàlisi paratextual i l’anàlisi estilística.
En primer lloc, pel que fa a l’anàlisi pragmàtica, els aspectes més importants d’aquesta obra de Granell són el caràcter didàctic i la temàtica miscel·lània, que permeten iniciar els infants en el món de la poesia i fomentar la seua creativitat així com transmetre i tractar valors com l’estima a la natura, conéixer el nostre territori (el clima mediterrani, els vents…), rebutjar les accions que fan malbé el planeta o acceptar les diferències entre les persones. Marc Granell adopta una postura realista amb un to crític, lúdic, didàctic, descriptiu i àgil, des d’un punt de vista infantil (ja que es dirigeix a un públic major de 8 anys).
Si analitzem els paratextos, cal que destaquem el títol del poemari, que correspon al títol d’una poesia que es titula Oda als peus (una lloança als peus que funciona com una metàfora, amb la qual es vol transmetre valors com la tolerància; les persones som diferents i totes mereixem ser respectades). D’altra banda, el llibre està publicat per Edicions Bromera en la col·lecció “El Micalet Galàctic”, formada per llibres de literatura infantil, especialment dedicats a iniciar les xiquetes i els xiquets en la lectura. En aquest sentit, al final del llibre podem trobar dos suggeriments de llibres de la mateixa col·lecció.
Per un altre costat, en la pàgina web de Bromera podem trobar una proposta didàctica per a aquest poemari per part de Fina Girbés. I també, en el blog de la biblioteca de Cocentaina trobem una ressenya sobre l’obra (i d’altres obres destinades a un públic infantil i juvenil).
Pel que fa a l’anàlisi estilística, com ja he dit és de temàtica miscel·lània, amb temes com les vocals, els animals, els fets del món real i quotidià, la societat, l’oratge i els astres. En aquest sentit, cal destacar el poema La mar ferida (Homenatge al poble gallec) que fa referència a l’accident del Prestige de l’any 2002, amb el qual explica als menuts de manera clara les conseqüències del desastre. Altres poemes relacionats amb temàtiques socials són Llarg i prim (en referència al País Valencià) o El gran embús (sobre el trànsit).
D’altra banda, Granell no utilitza un determinat tipus de poema, sinó que varia la forma segons l’extensió. Poden ser poemes d’una única estrofa, de quatre estrofes iguals o de diverses estrofes de diferent nombre de versos. En els exemples que trobem a continuació, el poema Com un meló té més espais per a donar un to rotund, i el poema Son té versos apariats de quatre síl·labes amb un tipus d’anàfora en el segon vers de les estrofes segona, tercera i quarta:
Com un meló
La terra és redona
com una taronja…
no,
com una pilota…
no,
com un gran meló
i gira que gira
sobre ella mateixa
i al voltant del sol.
Son
Com m’alce enjorn
Sempre tinc son.
A les quatre
o a les dos.
Faça lluna
o faça sol.
Mort de fred
o de calor.
Quina son!
I bona nit,
que jo m’adorm.
Pel que fa als criteris d’organització, seqüenciació i presentació dels poemes, el llibre té vint-i-cinc poemes, sense un ordre temàtic sinó que estan alternats. No obstant, podríem dir que el poema Oda als peus funciona com a centre del poemari.
Si fem referència als elements estilístics, hi predominen els versos blancs (versos amb mètrica, en general quadrisíl·labs, però sense rima) així com també versos amb rima asonant, la qual, junt als versos curts, dóna el ritme àgil a les composicions. El lèxic és simple, no recarregat, adaptat a un públic infantil. Hi trobem recursos retòrics com refranys o frases fetes, per exemple “mai plou a gust de tots” (en el poema La pluja), o tòpics com que un gat té set vides (en el poema El gat).
Pel que fa a l’anàlisi visual de la presentació del text, tots els poemes tenen una il·lustració i ocupen dos fulls (un per al text i l’altre per a la il·lustració). Però en algunes pàgines no apareix el número perquè destaca molt més la il·lustració (com en el poema El flamenc, que a un marge trobem el text mentre la il·lustració ocupa la resta dels dos fulls).
En conclusió, podem dir que Oda als peus i altres poemes és un bon llibre per a iniciar els infants en la poesia gràcies al seu to descriptiu i lúdic. A més, és interessant des d’un punt de vista didàctic perquè, a partir d’aquest poemari, es poden tractar, estudiar i transmetre valors relacionats amb la natura, les accions dels éssers humans així com conéixer el nostre territori.
Finalment, comentaré l’estat actual de la poesia infantil en l’educació perquè, com bé explica Margarida Prats Ripoll en el seu article (2009: 158-163), la poesia ens acompanya durant tota la nostra vida, forma part de la nostra manera de viure, de la nostra quotidianitat, dels nostres sentiments i del nostre procés de maduració i, malgrat tot plegat, el gènere es troba en una situació minoritària (la publicació de llibres de narrativa és molt superior a la de poemes); en aquest sentit, Prats reprén en el seu article les paraules de Miquel Desclot (2003: 7) que reflecteixen aquesta idea: «la poesia infantil ens pot servir des de l’educació de la memòria o l’educació de l’oïda musical fins a l’estimulació de les facultats menys racionals (la imaginació, l’absurd, el gratuït), passant per l’educació del sentit de l’humor o la familiarització amb els múltiples recursos expressius de la llengua».
Bibliografia:
Prats Ripoll, Margarida (2009): «La poesia per a infants: estat de la qüestió en llengua catalana», Caplletra. Revista Internacional de Filologia. Valencia: IIFV, pp. 149-182.
