La dècada dels setanta inicia dos fenomens nous en la lectura per a infants en català: la publicació del primer best-seller, Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, editat el 1974 a Edicions 62 i la recomanació de lectures a l’escola, que crea un circuit singular i diferenciat de l’adult.
Mecanoscrit… inicia un circuit de lectura diferent on la figura del mediador és la fonamental mentre que el lector queda relegat i adscrit a les decisions, consells o compres del docent, el familiar o un gestor. Com a conseqüència, la comunicació literària que s’estableix en el circuit de lectura escolar entre els participants difereix en alguns aspectes amb la que proposa la literatura adulta (Lluch 2003: cap. 1).
El circuit escolar divideix els actors en dues esferes que creen una forta dissimetria: per una part, els productors del text que en un sentit ampli són els autors, els mediadors del text (editors, institucions, escola…) i els primers receptors (mestres i pares). I per una altra, el segon receptor: el lector real del text, el petit o el jove. Aquesta comunicació la representàvem amb el gràfic (Lluch 2003):
En aquest circuit, la lectura de creació per a infants i joves de vegades és sinònim del relat que se situa en la frontera de l’edifici literari, al costat dels relats que s’escriuen pensant en les característiques específiques del lector concret que els consumirà (Lluch 2010).
L’editor de llibres per a infants, aconsellat pels mediadors, proposa un tipus d’obra a l’autor amb unes característiques discursives marcades per la tradició, la didàctica, la ideologia, etc. La característica compartida per la majoria d’aquestes lectures té a veure amb la repetició en els tres àmbits de la comunicació literària: en la producció (per exemple, motivades per les característiques de les col·leccions o per la influència dels textos ideològics o dels documents legislatius), en els elements paratextuals (lligats al disseny i característiques de la col·lecció) i en la textualització (per exemple, tipus d’estructura o personatges) (veg. Díaz 2006* i Lluch 2009). És el que anomenem una lectura mediatitzada per la recomanació.
Jesús Díaz (2006*) aporta un exemple en analitzar els personatges dels relats llegits en el circuit escolar en espanyol i les conclusions (perfectament transferibles al mercat en català) eren les següents:
a. Les temàtiques majoritàries són la drogoaddicció, l’anorexia, la violència del carrer, els abusos sexuals, el fracàs escolar… Majoritàriament, són conflictes específics i centrats en la població juvenil.
b. Són relats que majoritàriament representen un procés de maduració marcats per una finalitat didàctica relacionada amb la inserció, l’acceptació o les propostes de models de vida.
c. Els processos de maduració no tenen a veure amb la supervivència en un món hostil sinó que es relaciona amb la conquesta de l’autoestima com a premi a l’èxit acadèmic, social o de l’amor.
d. Els antagonistes poden ser adults (professors o especuladors) o altres joves com els estudiants assetjador. Els auxiliars poden tenir un caràcter màgic i quan són reals els personatges que tenen aquest paper són els mestres, avis o altres companys.
Per favor, si utilitzeu les dades d’aquest post, citeu l’article a partir del qual s’ha redactat: Lluch, G. (2014): «The Worlds of Fiction of Alice’s Adventures in Wonderland...», in Reyes-Torres, A. Luis et alii (edt.). Thinking through Children’s Literarure in the Classrrom. London: Cambridge Scholars Publiching, pp. 150-166.
* Díaz Armas, J. (2006) “Personajes de la literatura juvenil: cambio y maduración”, en Sotomayor, V. (ed.) Personajes y temáticas en la literatura juvenil, Madrid, MEC, págs. 73-98
