El 4 de febrer de 2016 Francisca Pinilla va defensar la seua tesi doctoral:
Francisca Sánchez Pinilla. La narración para niños: autoras, circuitos y textos en el cambio del siglo XIX al XX, Universitat de València, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
Directores: Evangelina Rodríguez Cuadros (Departamento de Filología Española) i Gemma Lluch (Departament de Filologia Catalana).
Excel·lent Cum Laudem.
El tribunal estava format pels doctors Pedro Cerrillo (UCLM), Marta Haro (UV) i Victoria Sotomayor (UAM). A continuació, copiem el resum del contingut d’aquesta investigació:
La narració per a nens: autores, circuits i textos en el canvi del segle XIX A XX estudia les relacions entre l’escriptura per a nens i l’escriptura femenina en un moment en què les dues pràctiques s’afermen, com a conseqüència del canvi de model social, cultural i polític viscut des de les dues últimes dècades del segle XIX fins al final de la Guerra Civil. S’aborda quin paper va complir la literatura infantil a l’accés de les escriptores a l’esfera pública i en quina manera el seu va contribuir a la configuració d’aquest sistema literari. Per a això, vam estudiar, en primer lloc, qui són aquestes autores, a quina circuits accedeixen i quins models d’autoria i de textos proposen a través de l’estudi de la premsa d’aquest període.
S’estableixen dos moments, des de 1880 fins a 1920 que assenyalem com a precedent i des de 1920 fins al final de la Guerra Civil, a on analitzem la consolidació d’aquest sistema a través de l’estudi i catalogació de les col·laboracions femenines en els suplements infantils de Els Dilluns de l’Imparcial (1867-1933), Estampa (1928-1938), Crònica (1929-1938), Gent Menuda (1904-1936), La Publicitat (1922-1939). En segon lloc, analitzem la producció literària per a nens de Carmen Eva Nelken a través dels diferents pseudònims que aquesta utilitza; de Maria Luz Morales, tant en els seus articles en premsa sobre la configuració de la literatura infantil al nostre país, com en la seva tasca com a adaptadora per a l’editorial Araluce o com a autora de lectura escolar i novel·la per a nenes.
S’analitza l’escriptura de Lola Anglada a través de l’anàlisi de la revista La Nuri (1925-1926) i la producció infantil de Mercè Rodoreda és estudiada en relació al context dels suplements infantils de la premsa periòdica, a fi d’establir models comparatius dins del marc ibèric.
Podeu consultar la tesi completa en el Repositori Roderic.
