[1]
En l’assignatura de Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del Grau de Filologia Catalana dediquem una bona part del temps a l’anàlisi de textos i a la història de la literatura.
Quan treballem les lectures més properes als estudiants destinem una sessió a reflexionar sobre les que llegiren durant la seua infantesa. Partim del record, de la vivència personal que cadascun d’ells va tenir per, després, des de la distància que permet l’anàlisi, investigar sobre com i per què unes lletres, uns papers i uns dibuixos van aconseguir quedar-s’hi fins a formar part de la seua història personal.
Una pràctica com aquesta realitzada a València i a estudiants, que fa poc han passat la vintena, òbviament dóna com a resultat una sèrie d’històries publicades en les diferents col·leccions de l’editorial Bromera. De fet, fa dos cursos acadèmics els estudiants van dir: “Som la generació Bromera”.
El Micalet Galàctic, una història
En 1990 es va publicar la història Alícia i els tigres, escrita per Alexander McCall Smith, traduïda per Joan González i il·lustrada per Jon Miller. Un llibre per a lectors a partir de vuit anys que inaugurava una col·lecció, el Micalet Galàctic, i una sèrie de la col·lecció, la sèrie crema.
25 anys després, 94 autors han publicat en aquesta col·lecció, 102 il·lustradors han vist els seus dibuixos en les cobertes i en l’interior de cada llibre, un milió vuit-cents seixanta-dos mil quatre-cents setanta-quatre exemplars s’han venut en aquests vint-i-cinc anys. Sí, 1.862.474 llibres venuts! Unes xifres que maregen!
El Micalet Galàctic, una responsabilitat
En el marc de la Feria del Libro de la ciutat de Bogotà se celebra cada any un congrés sobre la lectura. Em vam invitar a impartir una conferència amb un suggeriment: per què no reflexiones sobre les lectures que ens construeixen com a ciutadans [2]. La construcció de la conferència va ser dura perquè cada contestació a la pregunta provocava nous interrogants, generava alguns però…
Tornem al principi d’aquest text. Parlava dels estudiants de Filologia Catalana i de com aquesta col·lecció, entre altres llibres de Bromera, havia influït en la seua construcció com a ciutadans…
Deixeu-me que òbriga un altre incís. En una de les assignatures del Màster oficial en assessorament lingüístic i cultura literària, analitzem llibres de text des de l’anàlisi del discurs. Per exemple, Maite Amat va analitzar els tipus de textos literaris que s’inclouen en els llibres de l’Educació Secundària o Sara Pitxer va comparar els textos i les preguntes que formen part de les diferents unitats didàctiques.
Els resultats que a poc a poc construeixen les tesis doctorals són ben curiosos i sempre apareix una pregunta:
Després d’estudiar amb aquests llibres, quina visió tenen els adolescents de la seua cultura?, se’n sentiran orgullosos?, quins trets destacaran del valencià, de la literatura, de la nostra història?
Fer una adaptació, escriure un relat, un poema o una obra de teatre per als infants i adolescents; representar els mons a través de la il·lustració és molt més que omplir de títols un col·lecció [3], que cobrar drets d’autor al final de la temporada, que compartir en les xarxes les noves creacions, que guanyar un premi i rebre ovacions o homenatges, que eixir en la premsa, que ocupar càrrecs o assistir a celebracions…
Fer una adaptació, escriure un relat, un poema o una obra de teatre per als infants i adolescents és influir, és formar els futurs ciutadans del nostre País. És una responsabilitat cultural i social.
El Micalet Galàctic, un repte
Després de la “sentència” anterior òbviament hem de pensar en nous reptes. La col·lecció estrella de la literatura infantil valenciana ha de continuar el camí d’èxits que fa vint-i-cinc anys va iniciar. El format digital, les aplicacions per a tableta, la participació del lector tant en la creació dels nous textos com en la forma de compartir-los són algunes de les claus de per on pot anar el present.
Sí, no m’he equivocat. Parle de present perquè hem d’espavilar, cal posar-nos les piles si no volem envellir com a mediadors i com a cultura.
Fa pocs anys, nosaltres, els que decidíem què era la lectura; els que dissenyàvem els llibres, els escrivíem o els publicitàvem; els que ensenyàvem a llegir o a escriure érem els capdavanters, els innovadors, els que treballàvem el present des del coneixement del passat i pensant en la construcció del futur.
Hem parlat ja molt [4] sobre com els adolescents han capgirat aquestes formes d’operar. Però no són només els adolescents, els lectors més joves s’amaren dels seus germans majors. Alguns parlen sovint sobre els nens i adolescents, sobre si llegeixen poc o molt… Però, què fem nosaltres?
Per exemple:
Els polítics: quines campanyes de promoció de la lectura fan?, han mesurat els assoliments?, en quina franja de la població han tingut efecte?, què ha canviat en la vida dels ciutadans a partir d’aquest polítiques de lectura?
Els mediadors: com treballem la lectura?, quins llibres hem llegit que poden agradar els estudiants?, què hem compartit amb els meus companys sobre les experiències de lectura?, què ha canviat gràcies als canvis que hem introduït?, com hem compartit a la xarxa la nostra experiència, els dubtes, els assoliments?
Els pares: quin temps hem dedicat a la lectura amb els fills?, quina conversa s’ha centrat sobre Ramon Llull?, a quina exposició d’il·lustradors hem anat?, a quina obra de teatre anirem aquest cap de setmana?, quina llibreria visitarem?
El repte d’un present ple de lectura és nostre, perquè si nosaltres millorem, les lectures, els llibres també ho faran.
—————————————
[1] Amb motiu de l’aniversari de la col·lecció El Micalet Galàctic, la revista L’Illa em va invitar a escriure sobre aquestes lectures. A continuació, reproduiré algunes parts de l’article que podeu llegir integrament en el web de l’editorial.
[2] Lluch, G. (2015): “Las lecturas que nos construyen como ciudadanos”, 12º Congreso Nacional de Lectura: Lectura digital, Fundalectura – Feria Internacional del Libro. Bogotá (Colombia),
[3] Lluch, G. (2013): “De la literatura anglesa a la catalana: un canvi de circuit lector en el relat per a adolescents”, Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca (18), 2013, p. 143-165.
[4] Lluch, G. (2013): «Qué es la lectura 2.0, qué son los lectores 2.0«, Blog, 3 diciembre 2013 http://www.gemmalluch.com/esp/que-es-la-lectura-2-0-que-son-los-lectores-2-0/
