Com es difon la literatura infantil i juvenil en català en Internet? Quines plataformes i eines s’hi utilitzen?
El gràfic següent pot ser un resum dels instruments i de les finalitats que majoritàriament s’utiltzen en Internet per promoure la literatura infantil i juvenil, per publicitar un nou llibre o un nou autor:
- El termcat defineix el terme com a comunitat d’internautes units per algun tipus de relació que comparteixen i intercanvien informació a través d’una plataforma.
- Twitter
- L´ús que proposem ací d’aquesta xarxa social no és privat o per als amics; bàsicament, proposem un ús quasi acadèmic que aporte informació i no soroll. Per això, cal recordar algunes normes d’ús.
- Exemples de bones pràctiques: @LlegimiPiulem, @CavallFort, @BiblioSalvia, @animallibres, @GemmaLluch, @FundacióBromera, @RosadePaper, @jk_rowling, @Xènia #KeepCalm, @ClijcatFaristol, etc.
- Facebook:
- Per ser coherent amb la línia de comunicació anterior, per comunicar públicament sobre literatura infantil i juvenil des d’una biblioteca, editorial, escola, associació o una persona que vol presentar-se com a professional recomanem utilitzar una pàgina de facebook.
- Exemples: DiplomaCulturaLecturaLIJ, BibliotecaCocentaina, FundacióPelLlibreilaLectura, Editorial La Galera.
- Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.
- Exemples: Pinzellades al món, Poesia Infantil i Juvenil, Llibres al Replà, BibBoto, El marcapàgines, Llibreria Il·lustrada, Recomanacions de llibres, Imagina…, Mascaró de Proa, etc.
- Grup d’internautes que intercanvien opinions i informació sobre un tema a través de missatges que es pengen en una pàgina web o per mitjà d’una llista de distribució.
- QuèLlegeixes
- Document d’hipertext, generalment escrit en HTML, que es difon al web.
- Exemples d’institucions, empreses: conselleries, biblioteques, editorials, revistes o llibreries que difonen informació sobre la #LIJcat: Portal, ClijCAT, Carme Solé Vendrell, Jordi Vilà Desclós, Boolino, Abacus, etc.
- Plataforma que permet als usuaris publicar, veure i compartir vídeos.
- Exemples: Paper i Píxels, Recomanacions de llibres.
- Identificador que permet vincular una imatge, vídeo, enllaç o marcador amb un concepte, usuari, lloc o categoria.
- Exemples: #LIJcat, #LIJ, #Lectura
I...
A més dels anteriors, no hem d’oblidar revistes com ara Faristol o Cornabou que difonen notícies, que ressenyen llibres o incloures reportatges i articles sobre #Lectura, #LIJ i #LIJcat.
Quins criteris hem utilitzat per a les tries anteriors
- La comunicació que fan és pública, no privada,
- Centrada en el receptor, no en l’emissor.
- No hi ha conversa, ni interacció personal no relacionada amb el tema.
- Comuniquen sobre un tema o dos.
- Tries estilístiques de l’escriptura acadèmica.
- Identificació de l’administrador amb dades professionals.
Quines característiques tenen
- Majoritàriament, dirigits als mediadors
- Focus en la lectura: no en la tecnología
- Textual i audiovisual
- Models de bones pràtiques per dissenyar els nostres llocs
Com els dissenyem
- Com a “documents” de l’àmbit acadèmic o del professional. Per tant, aporten informació i no sorroll.
- Pensants com a projectes d’escriptura individuals o col·lectius, per tant, dissenyats en quatre fases: planificació, documentació, textualizació i revisió
Informació extreta de:
– Lluch G. i Nicolàs, M. (2015): L’escriptura acadèmica. Barcelona: UOC.
– Lluch, G. i Zayas, F. (2015): La lectura en el centro escolar. Barcelona: Octaedro.
* Aquest post resumeix la meua intervenció en el curs: “Com ensenyar literatura catalana en l’era digitial”, dirigit per Anna Esteve i M. Àngels Francés. Universitat d’Alacant.
