La lectura dels clàssics a l’escola hauria de ser una prioritat, tant de les classes de llengua i literatura com de la biblioteca escolar. I ho hauria de ser en tots els nivells educatius: des de l’educació infantil a la secundària.
Adaptacions, recreacions, relats sobre les vides dels autors, lectura de fragments, dramatitzacions dels mons possibles representants… Les formes són ben diverses perquè cap ciutadà acabe la seua escolarització obligatòria sense conèixer les obres que han marcat la nostra cultura.
Les adaptacions són una bona forma d’acostar-los a les obres que són imprescindibles. En el post “La necesidad de leer a los clásicos” resumíem l’article de Rosa Navarro que titulava «La salvación de los clásicos: las adaptaciones fieles al original» on analitzava com havia de ser una adaptació.
En el llibre Cómo seleccionar libros para niños y jóvenes analitzàvem els diferents tipus d’adaptacions més habituals en la literatura infantil i proposàvem una sèrie de criteris per a seleccionar-les.
L’adaptació que Albert Jané ha fet de L’odissea d’Homer, editada per Editorial Bambú, és un exemple de bones pràctiques.
A més dels textos, inclou reproduccions de pintures, mapes, escultures, etc. Que introdueixen l’obra escrita en el món cultural que ha generat com el poema de Kavafis Ítaca. A més, s’hi inclouen unes magnífiques il·lustracions de Pep Montserrat a doble pàgina que mantenen un diàleg interessant amb el text, com poden veure en les que hem triat per aquest post.
