Adara és una nena solitària que va néixer durant la pitjor gelada que es recorda. Des d’aleshores, el fred és una constant en la seva vida. És fàcil veure-la passejant tota sola pels camps gelats, o construint castells de gel. Adara espera impacient la visita del drac de gel, i no pot entendre per què tothom al poble li té por. Quan està amb ell, Adara s’oblida de les amenaces procedents del nord, de la guerra i dels temibles dracs de foc».
Aquest petit relat escrit per Martin el 1980, té moltes característiques del món possible creat amb la saga Cançó de gel i de foc i que va publicar el primer títol, Joc de Trons, el 1996.
Alhora, Adara, la protagonista, comparteix molts dels trets de les heroïnes actuals: al principi és la petita i l’aïllada (la mare va morir quan ella va arribar al món). Aparentment freda, com l’Elsa de Frozen; aparentment allunyada del món i amb un únic amic: l’ésser més temut, aquell que ningú creu que viu… Però com les heroïnes actuals, Adara trobarà la calor, la humanitat i la força per restablir l’equilibri en el seu món. I en el seu interior.
Bromera ha aconseguit crear obra magnífica amb el contingut d’una petita però potent història, amb les impressionants il·lustracions de Luis Royo que engrandeixen la història i encerten en la creació d’un personatge que creix i exhala magnetisme i, finalment, amb una edició de luxe.
Tot i això, l’edició pot allunyar una obra com aquesta del circuit escolar. Una llàstima!, perquè es mereix un lloc especial en el Pla de Lectura de Centre.
Martin, George R.R (2016): El drac de gel. Alzira: Bromera. Il. Luis Royo (1a edició 1980).
