El número 18 de la revista Quaderns de Filologia. Estudis literaris dedica el monogràfic a la investigació, l’anàlisi i la reflexió sobre el relat des d’una triple perspectiva: des de la literatura, des de la lectura i des de l’escriptura.
Aquest triple vessant de la narració conflueixen de manera habitual en un context particular: el de l’educació secundària. De fet, la presència del relat literari i com a forma de lectura i d’escriptura en els diferents nivells educatius ha generat multitud de reflexions i estudis.
Tradicionalment, s’ha considerat que la reflexió formava part únicament de l’àmbit de la Didàctica de la Llengua i la Literatura i pocs són els estudis i investigacions que des de la Filologia s’hi dediquen. Per això, aquest monogràfic proposa una investigació des de la Filologia per construir un discurs analític sobre el relat, com a discurs literari, paraliterari i com a proposta d’escriptura.
El relat construeix un espai de reflexió i anàlisi on la col·laboració entre les dues àrees de coneixement és imprescindible. Des de la perspectiva de la Didàctica, per a Joaquín Serrano i José Enrique Martínez (1997: 8) el punt principal és la classe, és a dir, pensar una didàctica específica per a l’ensenyament de la literatura: per un costat, tant per la interacció estudiant i docent com per seleccionar, seqüenciar i avaluar els objectius i continguts o l’elaboració d’un material adequat. Per a López Valero (1998: 216):
La Didáctica de la Lengua y la Literatura como área de conocimiento científica e independiente ha ido eligiendo sus paradigmas a lo largo del tiempo. […] toma como base las aportaciones de la Lingüística, la Literatura, la Sociología, la Psicología y la Pedagogía y plantea como objetivo fundamental la mejora de las capacidades expresivas y comprensivas de la persona. […] La Didáctica de la Lengua y la Literatura englobaría aquel saber didáctico que se configura teniendo en cuenta la Lengua y la Literatura como disciplinas científicas y las necesidades de comunicación y formación de la persona a lo largo de su desarrollo evolutivo.
L’autor cita M. Milián y A. Camps (1987) per destacar els quatres marcs que incideixen en el nucli epistemològic de la DLL:
1. Marc epistemològic (de característiques lingüístiques i filològiques).
2. Marc educacional pedagògic (política educativa, organització escolar, mètodes d’ensenyament…).
3. Marc individual (aportacions de la psicolingüística i psicologia sobre el desenvolupament personal).
4. Marc sociocultural (la sociolingüística i la sociologia).
De manera paral·lela, la Filologia ha de construir un discurs analític útil per al futur professor de literatura, per a l’editor, per a l’autor de materials educatius, etc. José Antonio Escrig (Almeria 2005: 23-44), Miguel Ángel Garrido (2000: 317-347) o Jordi Llovet (2005: 407-440) ja han reflexionat sobre el que ha estat i és l’ensenyament de la literatura a la universitat i la seua relació amb la secundària. Les dades que aporten són útils per preguntar-nos fins a quin punt històricament els plantejaments de l’ensenyament de la literatura en la secundària són dependents dels universitaris, pensats per a la formació de filòlegs.
Un altre interrogant té a veure amb el marc en el qual se situa el discurs sobre l’ensenyament de la literatura en la secundària, nodrit per la confusió entre l’educació literària i la promoció de la lectura, o en la confusió entre literatura i paraliteratura, etc.
Todorov (2009: 31-40) en un assaig que titula «Més enllà de l’escola» a la pregunta: com és possible que l’ensenyament escolar s’haja convertit en el que és, respon amb una profunda reflexió sobre el tema en els diferents nivells educatius. Inicia el text amb un petit recorregut pels estudis universitaris anteriors a la dècada del seixanta, anys en els quals els alumnes universitaris havien de fer una redacció exhaustiva dels elements perifèrics de l’obra: des de la biografia de l’autor a les possibles reaccions dels seus coetanis. Motivat per aquesta situació elabora amb Genette una poètica amb la qual intenten equilibrar l’estudi de l’intern i de l’extern a l’obra literària.
Però, continua Todorov, si en les dècades anteriors va prevaler la història de la literatura a partir de l’estudi de les causes que condueixen a l’aparició d’una obra i els efectes del text en el públic i en altres autors, la dècada dels setanta porta el pèndol a l’altre extrem: «l’obra literària es presenta com un objecte lingüístic tancat, autosuficient i absolut» (Todorov 2009: 34).
Quines conseqüències té el panorama anterior en els estudis secundaris? Per a l’autor no és una sorpresa que els alumnes d’institut aprengueren en un moment donat el dogma que afirma que la literatura no té la menor relació amb la resta del món i estudien només les relacions dels elements de l’obra entre si.Amb tot, són paraules pensades des del marc de l’ensenyament a França perquè aquesta reflexió des de la nostra òptica encara cal madurar-la.
Per al professor que finalitza la seua formació universitària no és senzill fer el pas a la seua professió: parlem d’ocupar-se d’un objecte similar al que ha estudiat durant la seua formació de grau, però no de finalitats o metodologies compartides. En l’ensenyament universitari, les metodologies filològiques són objecte d’estudi, al professor de secundària li serveixen per establir un marc suficientment ampli des del qual interpretar dubtes, preguntes o buits, i projectar-ne les solucions.
EL RELAT I LA LITERATURA
El 2007 es va fer públic «Dictamen sobre la situació de la literatura catalana en l’ensenyament secundari» que va donar lloc al Manifest «Per una presència digna de la literatura a l’ensenyament» on es ressaltava «la menysvaloració de la literatura en l’ensenyament mitjà es reprodueix en l’universitari» i on es recordava que «l’estudi dels clàssics serveix alhora per aprendre llengua i literatura, i ajuda millor a la formació lingüística que la repetició contínua de la normativa».
Una de les línies investigacions que més preocupació provoca entre la comunitat acadèmica és l’anàlisi, des de la perspectiva de la literatura comparada, la història de la literatura o dels estudis del cànon, del relat literari en les lectures de l’educació literària. La tria d’autors i textos, les tradicions literàries i culturals o el cànon que s’hi proposa. Les investigacions des d’aquesta perspectiva analitzen les presències i absències, els lligams entre èpoques i autors o, el que és més important, entre diferents tradicions, les funcions dels relats literaris en l’educació:
Pedro Cerrillo (Universidad de Castilla La Mancha): «Canon literario, canon escolar y canon oculto».
Lluís Quintana Trias (Universitat de Barcelona): «Prosa de ficció i educació literària: notes sobre un desencontre».
Anna Esteve: «El cànon literari en l’ensenyament secundari no obligatori valencià».
EL RELAT I L’ADAPTACIÓ LITERÀRIA
La presència dels clàssics a l’Educació Secundària ha passat per la reescriptura, és a dir, per les diferents formes d’adaptació d’un relat. Rosa Navarro afirma que:
No hay mejor camino para lograr avezados lectores que entiendan cualquier tipo de texto que la práctica de la lectura. Y no hay mejor texto para leer que aquel que ha sobrevivido a los siglos, que es siempre el filtro de las grandes obras de arte; si se educa el gusto estético, frecuentando museos y apreciando la diferencia que hay entre un Tiziano o un Velázquez y otros buenos pintores, pero de segunda fila, también se educará el gusto del lector poniendo a su alcance las grandes creaciones para que pueda advertir el modelo para la belleza, el ingenio, la enseñanza y la diversión.
En efecte, les escriptures que adapten els grans relats de la història de cada literatura han estat una pràctica habitual. Tres són els articles que analitzen aquesta pràctica des de diferents perspectives:
Rosa Navarro Durán (Universitat de Barcelona): «La salvación de los clásicos: las adaptaciones fieles al original».
María Victoria Sotomayor Sáez (Universidad Autónoma De Madrid): «Reescrituras del relato histórico galdosiano. Trafalgar».
Cristina Cañamares Torrijos (Universidad De Castilla La Mancha): «Clásicos en el aula: Cyrano».
EL RELAT I LA LECTURA
Des de la dècada dels 70 del segle passat, el relat més popular o comercial dirigit tant als adults com als adolescents ha entrat a formar part del pla de lectures en l’ensenyament secundari. Des de llavors, la introducció d’aquest tipus de narració ha anat en augment i la seua presència ha incidit en el treball dels continguts literaris. Són lectures que se situen en les fronteres del sistema literari. Els articles d’aquesta revista que analitzen els relats des d’aquesta perspectiva són:
Maria Madalena Marcos Carlos Teixeira da Silva (Universidade dos Açores): «Livros e não-livros’, reflexão sobre cânone, crítica literária e orientação da leitura».
Nieves Martín Rogero (Universidad Autónoma de Madrid): «La narrativa juvenil actual. Estructuras discursivas en el ámbito castellano».
Fermin Ezpeleta Aguilar (Universidad de Zaragoza): «Lectura y escritura en los colegios de las novelas (1940-2010)».
Mari Jose Olaziregi (Universidad del País Basco): «The Institutionalization of Basque Literature, or the Long Way to the World Republic of Letters».
Alícia Santolària Òrrios (Universitat de València): «Blancaflor, La dent d’or i Rosella: tres heroïnes en cerca d’un cànon escolar».
EL RELAT I L’ESCRIPTURA
Els relats literaris i paraliteraris es presenten també com a models que preparen el lector per a l’escriptura creativa escrita i, en l’actualitat, en format multimèdia que troba en el relat digital una de les propostes més utilitzades. Els articles que analitzen el binomi relat-escriptura són:
Maite Monar van Vliet (IES La Serrania): «Metodologia d’investigació per a pràctiques de lectura de relats mitjançant les TIC. Estudi de tres casos».
Rosa Tabernero Sala (Universidad de Zaragoza ERI Lectura): «El book tràiler en la promoción del relato».
Antoni de La Torre (IES Joanot Martorell de València): «Desenrotllament de les competències amb la creació de relats digitals».
Gemma Lluch, Universitat de València.
Lluís Quintana, Universitat Autònoma de Barcelona.
Carmen Gregori, Universitat de València.
Bibliografia citada
Beltrán Almería, L. y Escrig, J.A. (2005): Teorías de la historia literaria. Madrid: Arco Libros.
Cerrillo, Pedro C. (2010): “Lectura escolar, enseñanza de la literatura y clásicos literarios”, en Lluch, Gemma (Ed.): Las lecturas de los jóvenes. Un nuevo lector para un nuevo siglo. Barcelona: Anthropos, 85-104.
Garrido, M.A. (2000): Nueva Introducción a la teoría de la literatura. Madrid: Editorial Síntesis.
Grupo Lazarillo: “Lecturas y lectores en la ESO. Una investigación educativa”. [Consultado el 22-02-2008].
López Valero, Amando (1998): “Hacia una conformación histórica de la Didáctica de la Lengua y la Literatura”, Didáctica, 10, 215-231. Servicio de Publicaciones UCM. Madrid, 1998
Llovet, Jordi (2005): Teoría literaria y literatura comparada. Barcelona: Ariel.
Lluch, Gemma (2010): Seleccionar libros para niños y jóvenes. Los comités de de valoración en la biblioteca escolar y pública. Gijón: Editorial Trea.
Mainer, José-Carlos (2000). La escritura desatada. El mundo de las novelas. Madrid: Temas de Hoy.
Quintana, Lluís (2011): “Fonaments teòrics de l’ensenyament de la literatura a la secundària. Elements per comprendre’ls”, Articles, núm. 53, p. 101-111.
Serrano, Joaquín y Martínez, José Enrique (coords.), (1997) Didáctica de la lengua y literatura, Barcelona, Oikos-Tau (citat per Leibrandt, Isabella (2007): “La didáctica de la literatura en la era de la medialización”, Espéculo. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid).
Todorov, Tzvetan (2009): La literatura en perill. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
