Què és un relat digital? Com el podem utilizar en la promoció de la lectura? Com ajuda a la creació de nous relats?
En el volum El relat: literatura, lectura i escriptura, Antoni de la Torre publica l’article “Desenrotllament de les competències amb la creació de relats digitals” i presenta el seu article de la manera següent:
Els dos darrers anys hem proposat en classe de Valencià a quatre grups de 4t ESO projectes de creació de relats digitals motivats per les lectures trimestrals prescrites pel Departament de Valencià del centre. En aquest article abordarem la darrera experiència que vam dur a terme durant el mes de maig de 2011 després de la lectura del relat juvenil JO (Sierra i Fabra, Tàndem Edicions 2010), en dos grups de 4t ESO d’immersió en valencià.
Els alumnes implicats van crear 26 relats digitals, que es poden consultar en línia al wiki Portfoli 4, on també es pot llegir seqüenciat el projecte complet. La intenció d’aquest article és la de presentar un nou gènere narratiu multimodal que permet desenrotllar les competències educatives, artístiques i literàries entre altres, amb l’aplicació de les noves tecnologies a la lectura per a la formació dels alumnes de secundària per mitjà de la construcció d’un relat multimèdia de caràcter personal.
Per a Antoni de la Torre, les dues estratègies motivadores i formatives de la lectura a l’etapa juvenil són:
- Mostrar a l’alumne els objectius pels quals llegim una obra determinada.
- Convertir el procés de lectura en un acte d’intercanvi social, grupal, d’interpretació i reeescriptura cooperativa, on el seu desenrotllament implique la realització d’activitats que superen les demostracions mecanitzades o les reflexions literàries individuals en què el destinatari només siga el professor.
El sentit de cada obra s’enriqueix quan els lectors comparteixen l’experiència lectora i construeixen nous coneixements mitjançant activitats creatives que mostren llurs interpretacions, emocions i aprenentatges significatius. Amb el projecte de creació de relats digitals basats en les lectures, que Antoni presenta, s’hi treballen simultàniament diverses capacitats:
- La competència en comunicació lingüística i audiovisual.
- La competència artística i cultural.
- Tractament de la informació i competència digital.
- Competència d’aprendre a aprendre.
- Competència en autonomia i iniciativa personal.
En l’etapa adolescent el poder d’evocació i de suggeriments de les obres juvenils i canòniques poden esdevenir també una font d’imaginació i creativitat dels joves lectors. Per entendre millor aquest procés, Antoni proposar que ens fixem en les respostes espontànies que els xiquets menuts tenen a classe durant la lectura d’àlbums il·lustrats, classificades per Lawrence R. Sipe (2011):
- Analítica: el text i les il·lustracions del llibre s’usen per a interpretar la situació, els personatges, la trama i el tema.
- Intertextual: la història que es llegeix en veu alta es relaciona amb altres textos i productes culturals, amb altres llibres, pel·lícules, vídeos, anuncis, programes de la tele, etc.
- Personal: el mateix lector dibuixa una història fent connexions entre la seua vida i les trames, les situacions i els personatges de les històries. Els nens usen alguna experiència de llur vida per a comprendre-la o il·luminar-la establint connexions del text a la vida i de la vida al text.
- Transparent: el món dels nens i el món de la història es fa momentàniament transparent ja que els lectors estan tan immersos que “viuen” el conte parlant amb els personatges o fent comentaris durant la lectura.
- Performativa: els nens manipulen lúdicament el text per a usar-lo segons llurs propòsits creatius. El text funciona com a plataforma de llançament per a la creativitat i la imaginació dels nens. Aquestes respostes són normalment una mica subversives.
Segons de la Torre, en la classe de Literatura a secundària solem treballar els dos primers aspectes de la lectura (analític i intertextual) sense explotar gaire el que les reaccions personals i performatives provocades per aquesta podrien tenir d’aprofitables per a aprofundir en l’educació literària i audiovisual.
L’article descriu la pràctica en un wiki porfolio i, a més, comparteix el resultat de la pràctica a través de vimeo:
I al final, conclou:
Pensar i crear un relat digital motivat per la lectura d’una novel·la ajuda a l’adquisició de la competència literària perquè s’han de prendre decisions difícils per a elaborar-lo: adequació lèxica i correcció gramatical, tipus de relat, tema, informació personal que s’aportarà, estructura del relat, veu del narrador, tonalitat narrativa, grau de participació del personatge, espais i temps de l’acció, etc.
Els remetem a la lectura completa de l’article que poden citar: Torre, Antoni de la (2013): “Desenrotllament de les competències amb la creació de relats digitals”, Quaderns de Filologia. Estudis literaris. Vol. XVIII (2013) 223-242.
