Les representacions del Betlem de Tirisiti, Bé Immaterial d’Interès Cultural, se celebren a la ciutat d’Alcoi des de fa més de cent anys i, com diu la pàgina web, són hereves i potser quasi úniques d’una llarga tradició mediterrània de teatres de titella, format menut i temàtica amb elements populars i religiosos.
Per entendre la complexitat de la representació podeu veure el procés de muntatge de l’escenografia i l’adequació de la sala del Teatre Principal per a la campanya anual de la representació aquí.
El Betlem de Tirisiti es representa amb titelles “de peu i vareta”. La pàgina web té un informe tècnic molt complet sobre la història de la representació, el text, les escenes, la tècnica, l’escenografia, la música, els personatges o la importància del públic en la representació.
A la xarxa trobem molta informació, per exemple, podeu conèixer els personatges que hi participen enen aquesta presentació que fan ells mateixos. I a la pàgina del betlem podem llegir el text complet de l’obra a més d’una àmplia recopilació dels estudis, els articles i les investigacions que s’han fet sobre l’obra de teatre i la seua història.
Si encara voleu ampliar-ne la informació, us recomanem l’article de Miquel Oltra: “Una proposta didàctica amb titelles per a educació infantil: El betlem de Tirisiti” publicat a Quaderns Digitals o la seua tesi doctoral Els titelles i l’educació: propostes per a la Incorporació dels titelles valencians als Itineraris d’educació literària i Intercultural ja que el capítol 3.1 està dedicat a la tradició valenciana fins al segle XIX: després d’una introducció sobre la tradició religiosa medieval i la tradició popular dedica tot un apartat al Betlem de Tirisiti.
Volem finalitzar amb les paraules que tanquen el fantàstic informe de la pàgina:
“Amb tot allò exposat podem felicitar-nos per la supervivència i el bon estat de salut d’aquest fet cultural, tan valuós històricament i antropològica, com és el Betlem de Tirisiti d’Alcoi. Ens trobem, afortunadament, amb un dels pocs casos en què les circumstàncies han permés la supervivència d’un element singular del bagatge cultural col·lectiu. El Betlem de Tirisiti, com un trasplantament vigorós des d’una altra època, ens apropa a la societat alcoiana d’abans -i amb ella, a tots els valencians que ens han precedit-. Per això mateix ens obliga amb l’esdevenidor, per al qual acomplim el paper, indefugible i simultani, d’hereus i custodis del patrimoni cultural.”
