Té alguna cosa a veure la vigència contemporània d’un text clàssic amb els ecos de la seva filiació? És la capacitat de disseminació d’una obra del passat en altres obres del present el que la fa actual i compartible?
Amb aquests interrogants s’inicia el llibre de Jordi Balló i Xavier Pérez Torío:
Balló, Jordi i Pérez Torío, Xavier (2009): Els riscos del saber. Barcelona: Galàxia Gutenberg.
El llibre proposa un viatge:
Partim dels textos primigenis i de la seva singularitat per intentar comprendre les derives del seu sentit, retrobant així algunes de les obres posteriors que els han reencarnat, que han sabut expressar les potencialitats de la seva càrrega inicial, el missatge clarivident gràcies al qual han arribat als nostres dies amb plenitud comunicativa.
Quina tria de textos? El Poema de Gilgamesh, Prometeu encadenat, Èdip rei, Antígona, Medea, Tristany i Isolda.
Com els presenta? Primer expliquen l’obra, l’analitzen i la ressegueixen:
Tots els dies, en algun lloc del món, algú escriu un conte, una novel·la, una pàgina de còmic, on s’explica el viatge iniciàtic d’un heroi a una terra desconeguda plena de màgiques revelacions. Tots els dies algú escolta, contempla o llegeix una nova variació sobre l’epopeia de Gilgamesh.
Després, entendre el viatge del text al llarg de la història cultural de la humanitat a través dels grans temes que construeix i amb una especial atenció als relats populars, escrits i audiovisuals.
Com a exemple, triarem el Poema de Gilgamesh i anotarem els principals temes i obres que Balló i Pérez Torío analitzen. Però, òbviament, només la lectura del llibre pot mostrar els diferents exemples de la necessitat de llegir cada obra com una baula o un pas d’un viatge que la humanitat va iniciar fa una eternitat.
Així doncs, els autors presenten la vigència contemporània d’un text clàssic com el Poema de Gilgamesh pels temes següents i la seua capacitat de disseminació d’aquesta obra del passat en les següents, la lectura dels qual la fan actual i compartible.
Aquest llibre el vaig conèixer gràcies a un post de La serp Blanca escrit per Enric Iborra. Aquest blog és una bona mostra de com es pot treballar la literatura des de la perspectiva que comenten Balló i Pérez Torío.
