La importància dels espais virtuals
Aquest post recull el material i les idees principals de la conferència que vaig impartir en el marc de les V Jornades d’Experiències plurilingües. El Projecte Lingüístic de Centre (PLC): Disseny, oportunitats i reptes, organitzades per la Unitat per a l’Educació Multilingüe (UEM).
Per a bastir el contingut de la conferència: «Com comunicar el PLC. La importància dels espais virtuals» he partit dels treballs següents:
– Projecte d’investigació: «Els espais virtuals per a la promoció del llibre i la lectura. Formulació d’indicadors per avaluar-ne la qualitat i efectivitat» FFI2015-69977-R (MINECO/FEDER).
Enllaç: http://ir.uv.es/w0lMv9j
– Lluch, G.; Nicolás, M. (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models.
Barcelona: UOC.
Enllaç: http://ir.uv.es/GJMrAZ4
– Lluch, G. (2017): «De la lectura a la creación en la red: el tráiler de lectura», Revista Literatura em Debate, v. 11, n. 21, p. 114-129.
Enllaç http://uv.es/VOK6HSx
– Lluch, G.; Zayas, F. (2015): Leer en el centro escolar. El plan de lectura. Barcelona: Editorial Octaedro.
Enllaç http://uv.es/7FDUNmj
– Lluch, G.; Tabernero-Sala, R.; Calvo-Valios, V. (2015): «Epitextos virtuales públicos como herramientas para la difusión del libro», El profesional de la información, v. 24, n. 6, pp. 797-804. http://dx.doi.org/10.3145/epi.2015.nov.11
Les dades de les investigacions anteriors i les revisions de les investigacions prèvies destaquen (entre altres aspectes) la dificultat de comunicar el treball d’un equip i més d’un equip format per persones no professionals en comunicació.
Quan ens preguntem: com comunicar el PLC en els espais virtuals, el més difícil és saber quines preguntes ens hem de fer:
Però hi ha altres preguntes, que en l’àmbit educatiu no ens fem però que qualsevol projecte empresarial incorpora immediatament. Sobretot perquè el tipus de respostes són les que generaran malestar, nerviosisme, abandonament dels projectes, queixes, etc. En definitiva, soroll.
La nostra proposta passa per un disseny del pla de comunicació que ha d’incorporar les fases següents:
L’eina principal de comunicació que proposem és el blog.
En el manual Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models (Lluch, G.; Nicolás, M. (2015): Barcelona: UOC), hem dedicat el capítol XV a la comunicació virtual i allí trobaran les pautes per al disseny i l’escriptura d’un blog acadèmic i, també, de com utilitzar la xarxa social de Twitter per a la comunicació acadèmica.
Poden consultar un exemple concret de l’ús de Twitter, en el post:
BlocGemmaLluch (2014): “Twitter i la comunicació acadèmica”, 15 gener 2014.
