Una de les dificultats més grans que detecte en els estudiants de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València i fins i tot en els estudiants dels postgraus és l’anàlisi dels paratextos.
Per què? Perquè l’anàlisi es transforma en una simple descripció exhaustiva d’allò que miren. No hi ha interpretació de les dades que aquests elements proporcionen al lector, tampoc no saben relacionar-les amb les que apareixen al relat o a l’índex o amb els coneixements previs del lector.
En definitiva, els costa detectar, analitzar i, per tant, interpretar la informació que miren.
Les propostes metodològiques per analitzar els paratextos provenen de Genette (1982, 1987). A Lluch (2009), en van fer una revisió per adaptar-les a l’univers de la literatura per a infants i joves. També podeu llegir les propostes de Sotomayor (2006), Tabernero (2005) o Devís (2001).
Però quines són les dades que podem analitzar en els paratextos? Les recordàvem en un post anterior:
- Quines dades aporta el paratext per a la interpretació global de l’obra, sobre quin nivell del relat informa, quin estil empra, qui n’és el responsable i a qui s’adrecen, quina finalitat tenen, etc.
Posem un exemple.
En la publicació que hem citat, analitzàvem el paratext més visible i amb més informació, la coberta, a partir de l’obra:
Garcia Cornellà, Dolors (2005) La por que no s’acaba mai, València, Voramar.
I dèiem:
En el llibre La por que no s’acaba mai (Garcia 2005) la coberta [Imatge 1 ] està dissenyada per oferir dades suficients al lector sobre el tema, l’escenari, l’època i els personatges. I la coberta posterior [Imatge 2] ratifica les dades inferides per la il·lustració i les augmenta amb d’altres. Així, a més de les dades recurrents en totes les de la col·lecció, les referides al llibre apareixen distribuïdes en tres paràgrafs: en el primer, es resumeix la situació inicial del relat amb el marc de la narració i l’inicia del conflicte, el segon paràgraf dóna el punt de vista del lector sobre l’argument i el tercer paràgraf informa sobre el to de l’obra: optimisme, apunta a possible solució políticament correcta (Lluch 2009: 134-135).
Mirem:
[Imatge 1]
[Imatge 2]
Referències bibliogràfiques:
Devis, Anna (2001) El llindar literari, València, tres i quatre.
Genette, Gerard (1982) Palimpsestes. La littérature au second degré, París, Éditions du Seuil.
Genette, Gerard (1987) Seuils, París, Éditions du Seuil.
Lluch, Gemma (2009) «Dades per a l’anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil», Caplletra, 46 (primavera) Monogràfic La literatura per a infants i joves: una proposta d’anàlisi, pp. 121-158.
Sotomayor, Victoria (2006) “Los prólogos en las ediciones del Quijote para niños y jóvenes. Funciones y tópicos”, Revista OCNOS 2, pp. 39-61.
Tabernero, Rosa (2005) Nuevas y viejas formas de contar. El discurso narrativo infantil en los umbrales del siglo XXI, Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza.
