analitzar-relat-bloc-universitat-valencia-gemmalluch

Una guia per a l’anàlisi de relats

Este post también está publicado en castellano

 

És necessari utilitzar una metodologia d’anàlisi amb l’objectiu, entre d’altres, de formar un lector, potser amb el perfil de mediador, més crític, amb capacitat per avaluar de manera objectiva les característiques literàries i paratextuals de la producció editorial adreçada als joves lectors, més enllà de les opinions subjectives.

A continuació, a partir de:

Lluch, G. (2009): «Dades per a l’anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil»,Caplletra, 46 (primavera), pp. 121-158.
Lluch, G. i Valriu, C. (2013): La literatura per a infants i joves en català: anàlisi, gèneres i història. València: IIFV i Edicions Bromera.

[Per favor, si useu aquesta informació, citeu la font]

resumim les dades que caldria analitzar en un relat:

 

I. ANÀLISI PRAGMÀTICA

  • Circuit del relat: circuit cultural o escolar? Circuit virtual o 2.0? Com i qui el publicita? Com es comunica amb el comprador i amb el lector? Quina informació dóna? De quin tipus de llibre es tracta? Quin tractament rep? Què es proposa fer amb la lectura? Etc.
  • Lector: a quin tipus de lector s’adreça? Quina és l’edat recomanada? A qui pot interessar la temàtica? Etc. 
  • L’autor. Quin tipus d’autor l’escriu? Quin és el canal de comunicació amb el lector? Quina és la imatge que dóna? Quin perfil té a les xarxes socials? Quina informació aporten l’editorial o els paratextos externs? Etc. 
  • Mediador. Quins són els discursos dels mediadors? Quin tipus de mediador? Què diuen, com ho diuen i a qui adrecen la informació? Etc.

II. ANÀLISI PARATEXTUAL

Els paratextos exteriors als llibres

  • Elements que cal considerar: els catàlegs, la crítica literària, els fòrums de lectors i dels autors, les propostes didàctiques, els booktrailers i els elements publicitaris, les xarxes socials, els blocs, els reptes, etc. 
  • Dades que cal analitzar: responsable del paratext, destinatari, dades que aporta del llibre o de l’autor, com estan redactades i a qui s’adrecen, quina finalitat tenen, etc.

Els paratextos més visibles

  • Elements que cal considerar: el format del llibre, el nombre de pàgines per llibre, els indicadors de l’edat del lector del llibre, les cobertes, el llom, els indicadors de la sèrie, de la col·lecció i de l’editorial, el títol de la narració, etc.
  • Dades que cal analitzar: responsable del paratext, destinatari, dades que aporta del llibre o de l’autor, com estan redactades i a qui s’adrecen, quina finalitat tenen, etc.

Els paratextos interiors del llibre

  • Elements que cal considerar: els pròlegs, les dedicatòries, els títols dels capítols, la tipografia i la distribució de les paraules i segments d’oracions en la pàgina, les il•lustracions, etc.
  • Dades que cal analitzar: dades que aporta, nivell del relat sobre el que informa, estil, qui n’és el responsable i a qui s’adrecen, quina finalitat tenen, etc.

III. ANÀLISI NARRATIVA

  • Tipus de relat segons l’autoria, el gènere i la temàtica o l’univers de ficció.
  • Estructura de la narració. Com s’estructuren els fets? Com s’inicia el relat, com finalitza?
  • Narrador. Qui narra els fets? És un narrador únic o múltiple? Quins tipus? Quina funció?
  • Personatge. El nom, el gènere, l’edat o el grup social l’identifica o el particularitza? Quins atributs físics i psicològics? Quins d’acció? Quan, com i amb qui apareix al relat? Quina funció actancial té? Quin tipus de personatge és?
  • Escenari i època. En quina època i en quins espais tenen lloc els fets? Com s’hi caracteritzen? Quines accions tenen lloc? Quins personatges els transiten?
  • Relacions intertextuals. Amb quins textos dialoga el text? De quins tipus són les relacions? Quins marcadors s’hi utilitzen?
  • Estil. Quin llenguatge s’hi utilitza? Quins tipus d’oracions, quins marcadors, quins temps verbals, quins models estilístics…?

 

La fotografia destacada és d’Andrea R. Lluch