Lectura Digital

Un espai web per a la biblioteca escolar

Promoció Lectura[Resum de la conferència «Com transformar un lloc web en una comunitat de lectors», impartida durant Simposi Educació I Lectura celebrat al Palau de les Arts de la ciutat de València, els 16-17 de novembre de 2018 i organitzat per la Direcció General de Política Educativa, Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport].

 [Post en castellano en este enlace]

La investigació presentada en El Estudio Anual de Redes Sociales en España IAB 2018 confirma un descens del 37% de l’interès dels usuaris de xarxes socials a penjar continguts. És important aquesta dada en el món de la biblioteca escolar i la lectura en valencià?

Si no creem nosaltres els continguts, els creen uns altres. Els continguts en el món de la lectura els crea majoritàriament Amazon sobretot a través de la seua plataforma de recollida de dades Goodreads.

Això què significa? Que cada vegada més la conversa a internet sobre lectura es fa en anglès i en castellà i sobre una lectura comercial, que segueix els mateixos models i que no representa cap cultura. Com hem repetit moltes vegades: es llegeix més? Podríem dir que sí (tot i que sabem que no) i ens quedarem contents.

Però, cada vegada es llegeix menys. Cada vegada es llegeix més del mateix.

És urgent i necessari generar continguts. Crear continguts des dels centres educatius valencians i per a tots els actors del sistema educatiu valencià. Amb el nostre llenguatge. Des dels nostres interessos.

I això no serà possible si no treballem units universitats i centres escolars.

El diàleg que va propiciar la investigació de la Fundación Telefónica amb els 11 administradors del 6 blogs que vam triar (La paraula vola, La serp blanca, Repaso de lengua, Bloggeando, A pie de aula i Tres Tizas) ens va permetre conèixer com comunicaven, quines fortaleses i febleses tenien i com podia resultar-ne més eficaç la comunicació.

L’anàlisi de les 10 pràctiques o projectes col·laboratius de lectura a internet que aquests docents havien posant en marxa ens ha permès, també, donar a conèixer el treball que fan.

Lluch, G. (2017). «Los jóvenes y adolescentes comparten la lectura» Cruces, F. (dir.) ¿Cómo leemos en la sociedad digital? Lectores, booktubers y prosumidores. Madrid: Editorial Ariel, Fundación Telefónica. pp. 29-51.

Tornem a l’objecte de la nostra exposició.

Moltes escoles ja tenen llocs webs, moltes biblioteques. Ara bé, han pogut crear una comunitat de lectors fidels i prosumidora? O només un aparador d’activitats que les classifica i arxiva sense cap comunicació?

Les dues opcions són possibles, però ja que posem recursos econòmics de l’administració i personals del col·lectiu del centre, no paga la pena transformar aquest lloc en un espai virtual per compartir què fa la biblioteca escolar?, per crear un diàleg sobre i amb la lectura des de totes les assignatures i tots el professorat?

Ens agrade o no, els continguts en Internet són els que creen opinió i valors culturals. Des dels centres escolars, plataformes com els blogs i els llocs webs, ho permeten. Si són escassos en valencià és perquè no els creem.

M’agrada sempre recordar una de les frases més repetides en un dels millors discursos. La que John F. Kennedy va pronunciar el dia de la seua investidura, 20 de gener de 1961 i que podem adaptar al nostre entorn:

No preguntes què pot fer l’administració per generar converses interessants, continguts que perduren en el temps, que canvien la mirada sobre la lectura en valencià i des de la societat valenciana. Fes-ho tu!

La investigació d’aquests tres anys en el Projecte d’Investigació «Els espais virtuals per a la promoció del llibre i la lectura. Formulació d’indicadors per avaluar-ne la qualitat i efectivitat» FFI2015-69977-R (MINECO/FEDER) ens ha ensenyat eines i formes de comunicar continguts de manera eficaç.

La proposta que us fem és crear un lloc web per a la biblioteca escolar o pública que ha de ser el centre del Pla de Lectura de Centre.

Com ha de ser aquest web?

1. Cal identificar l’espai de comunicació de manera clara i adreçada a un destinatari global.

2. Cal presentar la biblioteca al públic immediat (els estudiants, els pares i els docents) però també al públic virtual perquè amb ells podem establir un diàleg o crear-ne una comunitat.

Pensar de manera analògica és creure que la presentació és (principalment) escrita i lineal. 

3. Cal decidir com organitzem la informació, quines dades destaquem, quin és l’objectiu de la comunicació virtual.

4. Cal avaluar el nostre treball i presentar-ne els resultats de manera transparent i clara.

Mireu un exemple de bones pràctiques: Booktrust.

5. Cal diversificar els formats per comunicar-ne continguts.

6. Cal utilitzar de manera eficaç els mitjans socials per comunicar-nos amb tots els usuaris.

 Atenció a les modes i a les dades dels informes cada vegada més manipulades.

7. Cal comunicar-se amb l’usuari de manera acadèmica i fugir de la vanitat, el personalisme i l’egocentrisme.

El contingut és la biblioteca, la lectura i no l’administrador del lloc web.

Destaqueu les veus de les famílies i dels escolars. I la vostra? També, però com a guia, una veu adreçada als iguals. Com a reflexió, com a avaluadors dels resultats.

8. Cal incloure la lectura digital.

Per exemple, mireu el projecte de la Junta de Extremadura #Librarium, una biblioteca digital pensada des de la biblioteca escolar i adreçada a escolars, famílies i docents.

El més important:

Cal convertir el lloc web en un espai de comunicació amb l’usuari capaç d’obtenir-ne retroalimentació per a la millora de les activitats dels administradors. Si ho aconseguim, generarem una comunicació eficaç, generarem un contingut valencià i en valencià, des dels centres escolars valencians, adequat a les nostres necessitats, creat pels nostres docents.