Són necessaris els premis per a la literatura? Més concretament, ho són per a la literatura infantil i juvenil? Són una simple estratègia de màrqueting o funcionen com a creadors d’un cànon? Premien el millor llibre per al lector o la proposta editorial més adequada?
Els interrogants anteriors tenen respostes múltiples perquè quan parlem de premis hi ha tanta diversitat com convocatòries. Una primera anàlisi ens obliga a diferenciar-los segons:
– Qui els convoca? Una editorial, una institució, un ajuntament, una entitat cultural? Teòricament, l’agent que convoca un premi hauria de pensar en un objecte cultural amb una finalitat concreta.
- Què es premia? Una obra, un gènere, una trajectòria? I, alhora, es premia la possibilitat de vendes d’una obra? La qualitat literària? L’autor que l’ha escrit?
– Per a què es premia? Per a destacar un llibre d’entre tot el catàleg? Per a donar prestigi a la institució? Per a demostrar, d’una manera barata i força impactant, l’interés que té, per exemple, un ajuntament per la cultura?
El primer premi de literatura infantil i juvenil en català és de 1963: el Premi Folch i Torres. En la dècada dels seixanta s’inicia la recuperació de la LIJ en català després de la postguerra. Un dels fets que va ajudar-ne a la recuperació va ser la creació de l’editorial La Galera l’any 1963 i la convocatòria del Premi Folch i Torres per a llibres infantils que alimentava la col·lecció Els Grumets de La Galera. L’estudi Lluch i Valriu (2013)1 analitza els primers vint anys del premi, les característiques de les obres premiades i la importància d’aquest premi que, en els inicis, premiava la qualitat i les necessitats lectores de tota una generació.
En aquesta línia, les editorials mantenen cada any diferents convocatòries com ara el Premi Bancaixa o Vicent Silvestre de l’editorial Bromera, el Vaixell de Vapor o Gran Angular de l’Editorial Cruïlla o el Premi Edebé que l’edita en català, castellà, gallec i euskera. Tots ells són bons exemples de premis que convoquen les editorials i que han destacat grans relats.
Presentar en un post la gran quantitat de premis, les modalitats o les institucions és impossible. Per això, recomanem al lector el Portal de la Institució de les Lletres Catalanes on trobarà informació completa de totes les convocatòries.
Però voldríem destacar dos premis. Com a innovador, el Premi Protagonista Jove que convoca el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT):
amb el propòsit d’estimular la lectura d’imaginació en els nois i noies. A tal efecte, una comissió d’experts en literatura per a joves ha seleccionat els vuit llibres en català, quatre per a cada grup d’edat, que presentem en aquestes Bases a tots els centres d’ESO, de Batxillerat i biblioteques de Balears, Catalunya i País Valencià. La selecció de llibres s’ha fet d’entre els publicats entre el juliol de 2014 i el juny de 2015. L’objectiu del Premi de Literatura «Protagonista Jove» és aconseguir que el major nombre possible de joves llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Juratdins de cada centre o biblioteca, i els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, anomenin el que consideren millor. Es pretén que la veu dels joves es faci sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i de la biblioteca.
En un circuit de lectura, com el de la literatura infantil, on el lector real quasi sempre queda allunyat de tot el procés editorial i lector, cal destacar aquesta iniciativa que situa l’infant o l’adolescent en un primer pla. Recentment, la institució ha convocat també el Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres» per a lectors entre els 9 i els 12 anys.
Si parlem de premis que donen les institucions, el Premi de la Crítica Serra d’Or o el Premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians són una representació dels que, sense dotació econòmica, volen il·luminar la qualitat de determinats llibres que poden quedar amagats entre la prestatgeries.
D’aquests premis, el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil és el més important. Autors com Maite Carranza, Miquel Desclot, Emili Teixidor, Gabriel Janer Manila, Jaume Ribera, Oriol Vergés o Josep Vallverdú són alguns dels afortunats.
El Premio Nacional destaca la millor obra publicada durant l’any. He pogut participar durant dues convocatòries com a jurat del premi i les discussions entre tots els membres del jurat han estat sempre d’un alt nivell, aportant una mirada analítica sobre les obres presentades, discutint sobre el valors literaris, etc.
Recorde això perquè sovint sentim parlar dels premis en general amb comentaris com “estan donats amb antelació”. En aquest cas, només puc aportar la meua experiència com a jurat en el Nacional, en el Barco de Vapor o el Premi Bancaixa i puc dir que mai no vam rebre cap consell ni cap opinió per part de la institució o l’editorial. Al contrari.
Quan sentim dir que els premis només són una operació de marquèting, pense en el Folch i Torres que ha marcat un model del que és la LIJ; o d’altres que han destacat el llibre o el model de lectura que l’editorial aspira a vendre i que sovint coincideix amb el que els mediadors i els lectors destaquen posteriorment.
És cert que en els anys de la disbauixa algunes institucions, com els ajuntament, utilitzaren aquesta fórmula per gaudir de la part accessòria de la cultura. Del prestigi, del focus, de l’article en la premsa… I en molts d’aquests casos el premi només servia per a pagar favors, dinar amb famosos escriptors i poca cosa més.
Així doncs, defensem la viabilitat dels premis; premis de tot tipus i per a diferents circuits de lectura: literari, comercial, institucional …
- Lluch, Gemma i Valriu, Caterina (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la creació d’un cànon en la Literatura Juvenil catalana”, dins Roig Rechou, B. (coord.): Premios Literarios e de Ilustración na LIX. Vigo: Edicións Xerais, pp. 133-152.
