Els dies 29 i 30 de setembre de 2009 a la Facultat de Filologia de la Universitat de València l’Associació d’Editors del País Valencià i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana organitzàrem un simposi que volia congregar editors, bibliotecaris, tècnics en gestió cultural, llibreters, responsables institucionals relacionats amb la indústria del llibre i el foment de la lectura, docents, estudiants Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària, Màster en Gestió Cultural, etc.
Veg. Presentació
Durant dos dies vam debatre les propostes presentades pels ponents, els panelistes del món editorial, els del món de la lectura i els de les biblioteques i vam compartir necessitats, esperances, propostes de futur…
Veg Programa
El simposi va finalitzar amb la lectura d’unes conclusions consensuades, aquestes:
Directrius per al disseny de polítiques públiques valencianes
Els ponents i els professionals assistents al Simposi sobre el llibre, la lectura i les biblioteques, celebrat a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València els dies 29 i 30 de setembre de 2009
CONSTATEM que
1. La lectura és una responsabilitat social que comporta la implicació dels polítics, dels tècnics i professionals del llibre, així com del conjunt de la societat civil.
2. La lectura és el fonament bàsic de l’educació dels ciutadans del futur. L’ensinistrament en la lectura és un procés llarg, que implica desenvolupar una competència específica, integrada per un conjunt d’habilitats i destreses intel·lectuals i adequada a un context sociocultural concret.
3. En el context de la cultura digital, la lectura ha esdevingut més complexa i diversa que mai, amb una heterogeneïtat d’universos i pràctiques que no es poden abordar amb actituds de pessimisme apocalíptic ni amb una autocomplaença acrítica.
4. Les biblioteques públiques són un dels instruments bàsics en la formació dels lectors; garanteixen la redistribució ordenada i crítica de la informació i constitueixen referents culturals pròxims, que actuen a més com a àmbit de dinamització i intercanvi d’experiències i identitats múltiples, tot promovent els valors de la diversitat, la solidaritat i la participació cívica.
5. Els programes de foment de la lectura constitueixen un element bàsic en el sistema cultural de les societats avançades; incrementen la competència lectora dels ciutadans, dinamitzen la indústria del llibre i la xarxa bibliotecària i reforcen la cohesió social. En el nostre entorn, aquests programes s’han mostrat igualment benèfics, com posen de relleu les exposicions monogràfiques de llibres per a infants i joves o iniciatives com Municipi Lector o Nascuts per Llegir, entre altres de semblants.
6. L’eficàcia dels programes de foment de la lectura depén de la claredat i precisió amb què es formulen i de la capacitat dels gestors que els impulsen per tal de superar les insuficiències conceptuals i els condicionants polítics. Els programes han de tenir en compte els aspectes següents:
- la interrelació i complementarietat entre biblioteca pública i biblioteca escolar;
- la definició compartida d’uns objectius a assolir realistes, connectats amb l’entorn i les necessitats dels usuaris, mesurables i fàcils d’avaluar;
- l’ús dels recursos del fons catalogràfic i, preferentment, de les instal·lacions de la institució;
- la complicitat dels agents socials i la participació d’autors, llibreries i editorials de l’entorn immediat, local o comarcal.
8. Per la seua naturalesa dinàmica i en part inaprehensible, la mesura de la realitat cultural d’una societat complexa és sempre una aproximació temptativa, basada en la sistematització de les dades i en paràmetres o indicadors objectius, susceptibles de ser contrastats, avaluats i reformulats. En l’àmbit específic de l’animació a la lectura, els indicadors reflecteixen aquells aspectes quantitatius indispensables per al desenvolupament del sistema cultural i del teixit industrial que el sustenta i s’han de completar, en la mesura del possible, amb indicadors qualitatius.
9. Correspon als professionals bibliotecaris la responsabilitat de gestionar amb eficàcia els recursos de les biblioteques públiques, a fi de rendibilitzar-ne els fons, tant les col·leccions bibliogràfiques com les que utilitzen uns altres suports. Les tasques de gestió inclouen la detecció de necessitats comunicatives i tendències de la demanda lectora; la selecció, renovació i adquisició dels fons del catàleg; l’establiment d’un programa d’activitats culturals que complementen el caràcter nuclear de la lectura com a instrument bàsic de la pràctica cultural; i la col·laboració amb altres instàncies públiques en el disseny i desenvolupament d’iniciatives per al foment de la lectura.
10. El panorama valencià del llibre i la lectura ofereix clarobscurs ben contrastats. D’una banda, la indústria valenciana del llibre s’ha desenvolupat en les últimes dècades de manera extraordinària, s’ha consolidat com un valor econòmic i cultural de primer ordre i ha contribuït decisivament a la incorporació del valencià dins el sistema educatiu. També la xarxa de biblioteques públiques ha experimentat un creixement de dotacions i de resultats efectius en la formació de la competència lectora dels valencians. Tanmateix, el sistema educatiu, malgrat l’enorme esforç dels docents, no ha reeixit del tot en el foment de la capacitat lectora, en part perquè no s’han desenvolupat les potencialitats de les biblioteques escolars.
Fetes aquestes constatacions, després de debatre i sospesar tot el que se’n deriva, els assistents al Simposi
PROPOSEM els objectius estratègics següents:
1. Desenvolupar els instruments legals i els recursos públics que garantesquen i faciliten al conjunt dels ciutadans l’accés als llibres i el gaudi de la lectura.
2. Estimular i fomentar la creativitat dels autors valencians, propiciant els instruments necessaris perquè les seues obres es publiquen i difonguen.
3. Protegir els drets d’autors i editors en aplicació de les normes legals sobre propietat intel·lectual.
4. Potenciar la indústria editorial pròpia com a un dels instruments més eficaços de foment de la lectura, d’estímul a la creativitat i de protecció i difusió del valencià.
5. Dissenyar programes de foment de la lectura que, conciliant les dimensions humanística, sociològica i tecnològica, connecten amb les necessitats de la col·lectivitat a què s’adrecen, s’articulen de manera rigorosa i facen un ús eficient, responsable i transparent dels recursos públics.
6. Instar els responsables autonòmics de cultura i educació a mantenir, sistematitzar i coordinar les iniciatives de promoció de la lectura que dimanen dels ajuntaments, de la xarxa de biblioteques, dels centres educatius o de les universitats.
7. Instar els mitjans de comunicació públics i privats perquè presten més atenció al llibre i a la lectura i fomenten l’ús de la xarxa de biblioteques.
D’altra banda,
RECOMANEM al govern valencià, i en particular als consellers de Cultura i Educació, l’aplicació de les mesures específiques següents, a fi de desenvolupar els objectius enunciats:
1. La creació d’infrastructures culturals específiques que:
- aglutinen les diferents línies d’actuació i suport a la indústria cultural en general a i la del llibre en particular;
- assumesquen l’estudi científic de la producció editorial i dels hàbits i pràctiques de lectura i proposen als responsables polítics i als col·lectius gremials actuacions específiques en aquests terrenys;
- gestionen la projecció exterior de la literatura i els autors valencians.
2. La implicació dels responsables polítics encarregats d’establir les directrius culturals de les diverses administracions de l’Estat (ministeris de cultura i educació, diputacions provincials, governs autonòmics, ajuntaments) a fi de:
- assegurar, preferiblement en règim de cofinançament, els recursos econòmics indispensables per al bon funcionament de la xarxa de biblioteques públiques, amb unes partides pressupostàries suficients, distribuïdes de manera racional i efectiva al llarg de l’exercici anual, i capaces de corregir els desequilibris territorials o demogràfics;
- participar en la planificació, coordinació, gestió administrativa i avaluació contrastada dels programes d’animació lectora, amb un plantejament integral, obert, equilibrat i interdisciplinari.
3. L’adopció de mesures polítiques encaminades a enfortir l’edició del llibre valencià i a potenciar els hàbits lectors dels ciutadans, com ara:
- Considerar la indústria editorial valenciana com a sector estratègic quant al disseny de polítiques de suport preferent a la inversió i l’ocupació.
- Establir fórmules regulars de col·laboració amb les empreses editorials valencianes per a contribuir a la seua consolidació com una indústria sòlida i de futur.
- Millorar l’ajut genèric a la producció i l’edició del llibre valencià, tant amb ajudes directes, que incideixen en el compte de resultats de l’editor, com indirectes, que contribueixen a la promoció de la lectura i a la visibilitat social de l’escriptor.
- Incloure entre les directrius pressupostàries de foment del llibre i la lectura la inversió en dotacions culturals vinculades al llibre de l’1% dels recursos consignats per a obres públiques i la reinversió en iniciatives de promoció del llibre de part dels beneficis que generen les entitats de crèdit amb finalitat social.
- Fomentar la traducció d’autors en valencià a altres llengües i les traduccions d’obres escrites en altres llengües al valencià.
- Col·laborar en la difusió internacional de la llengua i dels escriptors valencians amb els organismes encarregats de la projecció exterior de la cultura, com l’Institut Cervantes i l’Institut Ramon Llull.
- Crear la figura legal de la Biblioteca Escolar i, en coordinació amb la xarxa comarcal dels centres de professors, elaborar programes de formació continuada per a l’animació a la lectura en l’àmbit educatiu.
- Donar suport a la consolidació de concursos, premis literaris plurals i tallers de creació literària.
- Augmentar la presència de la literatura i la creació literària en els curricula d’ESO i Batxillerat i atorgar un estatus preferent a les activitats de promoció de la lectura dins els programes extraescolars dels centres educatius.
- Implicar les diputacions provincials en les polítiques de promoció del llibre.
- Elaborar un pla urgent de subvencions, millora de la competitivitat i modernització tecnològica de les llibreries valencianes així com també destinar recursos a la formació permanent dels professionals del sector.
- Garantir el suport a les fires del llibre i a les fundacions sense ànim de lucre que fomenten la lectura per a millorar la seua eficàcia com a instruments de promoció del llibre.
- Potenciar la figura de l’animador a la lectura incorporant aquest perfil qualificat a la provisió de places de bibliotecaris o de mestres i reconeixent la competència del narrador social com a dipositari de la tradició oral.
- Afavorir la lectura de premsa, com a modalitat específica de lectura crítica de la realitat, per mitjà de subscripcions subvencionades a publicacions periòdiques, dins el respecte a la pluralitat ideològica i a les llibertats d’expressió i d’informació.
- Obrir la programació de la RTVV a la difusió del llibre i a la valoració de la lectura com a nucli del sistema educatiu.
Enguany, FULL i la Direcció General del Llibre i Biblioteques organitza el II Simposi sobre la lectura, el llibre, la biblioteca i l’escola. Ara, les directrius poden transformar-se en accions reals.
