Alras

El sexisme en la literatura infantil i juvenil

Alras

Al programa Al Ras d’Àpuntmèdia hem parlat amb Fani Grande de les protagonistes (les xiquetes, les adolescents i les joves) que apareixen en la literatura infantil i juvenil i hem recomanat lectures per a la igualtat.

Podeu escoltar el podcast del minut 2:00:00 al 2:20:00.

Un poc d’història 1

És important fer un recordatori d’algunes dates que han marcat la diferència i que ens recorda que l’anàlisi o la mirada crítica sobre la representació de les dones de qualsevol edat en les lectures per als més menuts és molt recent.

1975. Es declara l’Any Internacional de la Dona i la UNESCO publica un document titulat «Recomanacions per a un ús no sexista del llenguatge».

1979. L’administració educativa inicia una sèrie de tasques, normatives i recomanacions com cursos de formació sobre coeducació i sexisme en el llenguatge, campanyes de sensibilització del professorat, revisió de llibres i materials didàctics, etc.

1985. Publicació del punt 8 de la Resolució del Consell de Ministres d’Educació de la Comunitat Europea que convida els governs a establir criteris i mesures encaminades a eliminar els estereotips en els materials escolars i a impulsar la progressiva substitució del material estereotipat per un material no sexista.

1985. Totes les escoles públiques havien de ser obligatòriament mixtes: havien de conviure xiquets i xiquetes, tenir els mateixos docents, compartir els mateixos programes, deures i drets.

Estudis

A continuació, resumirem alguns dels primers estudis sobre els sexisme en la literatura infantil que mostra clarament com de recent és aquest camp1.

Cañellas i Majoral, A. et alii (1979). Els rols sexuals en la literatura infantil. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Analitza una mostra de 188 llibres de contes publicats durant la dècada dels 60 i 70, dirigits a un lector entre els 7 i 9 anys d’edat que inclou gairebé la totalitat de contes que hi havia al mercat en llengua catalana durant aquesta època. Els resultats són els següents:

  • Del total de protagonistes dels llibres: 35 eren protagonistes femenines i 110 eren masculins.
  • Les característiques de cada sexe dins de la família eren:
    • La dona apareix en el paper de mare dins de la casa, el seu treball és tenir cura dels fills i del marit.
    • El pare representa la màxima autoritat: treballa fora de casa i és el responsable del manteniment de la família.
    • Les il·lustracions representen el pare a la casa sempre descansant, si fa alguna feina a la casa són arreglar fusibles, clavar un clau, reparar una clau d’aigua, etc.
    • Les nenes apareixen ajudant la mare, mentre que els nens apareixen jugant.
  • Els personatges masculins tenen un ampli ventall ben representatiu dels treballs que pot realitzar una persona en qualsevol societat, mentre que els personatges femenins només realitzen treballs relacionats amb la maternitat o les tasques domèstiques.
  • Els jocs també eren una manifestació de la diferència entre els sexes: quan aquests personatges juguen junts són els nens els que porten la iniciativa del joc i les nenes un paper secundari, i quan juguen separadament, les diferències són notables.

 

Com a conclusió de l’estudi, els autors destaquen que el prototip representat en els contes té els trets següents:

Sexisme

 

Feminario de Alicante (1987). Elementos para una educación no sexista, València, Víctor Orenga.

Va ser elaborat per un grup de mestres lligats al Centre de Professors d’Alacant i editat amb l’ajuda dels organismes públics: el Gabinet de la Dona de la Conselleria de Cultura i l’Institut de la Dona del Ministeri de Cultura. L’estudi va ser distribuït pels centres d’ensenyament i departaments oficials relacionats amb l’ensenyament. L’objectiu de l’estudi era:

No pretenem rebutjar un llibre amb elements sexistes ja que pot tenir altres qualitats que justifiquen continuar fent-lo servir. tampoc pretenem que un llibre no sexista siga automàticament adequat, interessant, estimulant o estiga ben escrit. Aquestes taules d’anàlisi de elements sexistes no pretenen que les discriminacions basades en raó del sexe, els caràcters sexistes, o les situacions sexistes hagen de desaparèixer de la literatura infantil i juvenil. El que importa és la perspectiva des de la qual l’escriptor o l’escriptora representa el personatge o la situació. […] Hem de pressionar a editorials i administració per aconseguir llibres i materials escolars no-sexistes. (Feminario 1987: 61)

 

Grup de coeducació «una escola altra» (1989). Libres per a coeducar, València: Institut Valencià de la Dona. 

Aquest estudi també ha estat elaborat per un grup de mestres lligat a un Centre de Professors, en aquest cas de Torrent, i editat per l’Institut Valencià de la Dona de la Conselleria de Cultura. L’estudi consta de dues parts: una selecció de llibres distribuïts per edats com a proposta de lectures no sexistes i una proposta metodològica que permeta l’usuari seleccionar, analitzar i investigar els textos que treballa a l’escola. Alguns dels suggeriments són:

  • Contraposar els personatges femenins als masculins
  • Analitzar-ne els trets socials i pedagògics
  • Descobrir les relacions que mantenen homes-homes, dones-dones i dones-homes, les relacions de poder que s’hi estableixen i el grau de protagonisme
  • Analitzar quins són els personatges tenen accés al terreny emotiu i quins a l’intel·lectual
  • Revisar com s’hi ha distribuït la presència en l’àmbit públic i privat dels personatges
  • Analitzar la valoració explícita i implícita que l’autor hi fa dels personatges.

 

Colomer, T. (1994). «A favor de las niñas. El sexismo en la literatura infantil», CLIJ, 57, pp. 2-20.

Analitza la producció literària infantil «sancionada per la crítica com els millors llibres publicats a Espanya des de finals de la dècada del 70, perquè pot suposar-se que ells ofereixen la proposta millor i més representativa del canvi operat en els models masculins i femenins». Els resultats de la investigació són els següents:

  • El 62.8% dels llibres amb protagonista humà tenen un personatge masculí com a protagonista
  • Les professions realitzades pels adults en un 47.2% són professions actuals: metges, directors d’empreses, enginyers, etc. Les realitzades per les dones només en un 10.3% són professions qualificades davant d’un 69.2% que realitzen tasques domèstiques. I, sovint, quan la dona realitza una feina fora de casa és conseqüència de la separació matrimonial
  • Les dones adultes tenen una presència majoritària en els llibres dirigits a un lector entre els 5 i els 8 anys; però,  el protagonisme passa a ser d’algun dels personatges masculins en els llibres per als més majors.

 

Turín, A. (1995). «La literatura infantil y juvenil y su contribución a la igualdad entre los sexos», 24 Congreso Internacional del IBBY de Literatura Infantil y Juvenil. Memoria, Sevilla, OEPLI.

Analitza 653 àlbums il·lustrats editats per nou grans editorials francesas i destaca que dels catalogats amb nom propi, 207 tenien noms de dona, enfront dels 446 amb noms d’home. El símbol més recurrent que acompanya la il·lustració que representa la dona és el davantal, mentre que els homes s’hi acompanyen del diari i la cartera de treballar.

S’hi empra amb molta freqüència la representació de la dona en una finestra com a símbol assimilat a la idea d’espera del príncep, malenconia, etc. Un símbol important que representa el dins (la dona) i el fora (l’home).

Recomanacions

Adela Turin va transformar la teoria en pràctica el 1976 amb la col·lecció italiana «Dalla part delle bambini». Cada llibre representava un aspecte de la realitat de la dona i construïa un final feliç on imposava l’activitat i la creativitat de les dones enfront d’una societat jerarquitzada, sempre utilitzant l’estructura dels contes tradicionals. Ara, podem trobar aquests llibres en l’editorial Kalandraka.

I a continuació, els oferim una selecció de títols molt personal. Són lectures que m’han acompanyat i que sempre recomane.

Per als adolescents

Alapont, Pasqual (2003): L’infern de Marta. Alzira: Bromera.

Carranza, Maite (2013): El fruit del baobab. Barcelona: Edicions 62.

Ricart, Raquel (2015): El ciutadà perfecte. Algemesí: editorial Andana.

Pasqual Escrivà, Gemma (2014): Xènia, tens un WhatsApp. Barcelona: Barcanova.

Aliaga, X. (2013): El meu nom no és Irina. València: Andana Editor.

Bea, A. (2004): La xiqueta que volia ser. València: Bullent.

Catozzella, Giuseppe (2014): Córrer sense por. València: Sembra.

Per als menuts

Barba Plaza, Joaquina (2012): Col·lecció Llegim amb Quima. València: Bullent.

Falconer, Ian (2014): L’Olivia i les princeses. València: Andana.

Munsch, Robert (2013): Sempre t’estimaré. València: Andana.

Grande, Fanni (2015: Empar, fallera major infantil. Alzira: Bromera.

Brenman,  Ilan (2011): Les princeses també es tiren pets. Valencia: Bromera.

Cortés, Jesús (2014): Els 4 Sherlocks. Un robatori molt esportiu.  Alzira: Edicions Bromera. Dibuixos d’Oriol SexismeLIJMalet.

Aplicacions

Balmes, Santi Jo mataré monstres per tu

……………………….

1. Podeu ampliar-ne la informació amb la lectura del capítol 3 «El sexisme en la literatura per a infants», del llibre El lector model en la narrativa per a infants i joves (Lluch, Gemma; Universitat de València, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra, 1998) o la traducció al castellà: «El sexismo en la literatura para niños» Centro Teórico-Cultural Criterios, La Habana, nº 30, 2012.

 

 

  1. llorenç

    Vaig escoltar l’entrevista i fou clarificadora i els llibres que recomanes més encara.salut i besos

    3 gener 2018

    Responder
    • Gemma Lluch

      Gràcies.

      20 gener 2018

      Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.