Com orientar un TFG o TFM 3
En el post “La investigació sobre la lectura“, descrivíem una guia (Vasilachis 2006: 75) que podia ajudar a formular adequadament les preguntes d’una investigació sobre lectura. I en “Quina és la pregunta d’una investigació sobre la lectura” plantejàvem la necessitat de formular adequadament les preguntes que guien una investigació.
Aquests són els primers passos, imprescindibles, per concretar adequadament l’objectiu general del TFG o del TFM. Si l’objectiu de la investigació no està ben formulat, orientat i expressat, la investigació trontollarà.
Els objectius específics fraccionen, concreten, especifiquen.., el general. La manera de formular-los, en tots els casos, ha de ser precisa, concreta i adequada al corpus triat i la metodologia que seguirem. A més, la relació entre ells ha de quedar clarament expressada ja que la suma de tots els objectius construeix el moll de la investigació.
A continuació, li proposem alguns objectius que, adequadament adaptats, pot plantejar en la seua investigació. Són un resum dels que elaboràrem en la investigació de Martín-Barbero i Lluch (2011: 120-124). Alhora de formular-los, els classifiquem a partir del focus de la recerca i diferenciem entre els objectius centrats en les pràctiques de lectura, en els actors o en les accions que s’hi realitzen:
Sobre les pràctiques de lectures
Si la investigació se centra en l’anàlisi i avaluació de les pràctiques, els objectius poden ser:
1. Analitzar la gènesi i el seguiment de pràctiques concretes, per valorar-ne els assoliments i formular-ne indicadors que permeten l’avaluació dels instruments, els destinataris, els mediadors, els espais, les accions i el pla.
2. Analitzar les causes per les quals determinades pràctiques transcendeixen la simple formació de lectors i es transformen en experiències de vida.
3. Classificar i tipificar les pràctiques a partir d’un mapa de trets relacionats amb les dimensions socials, culturals i polítiques que aporten.
4. Detectar i analitzar, a partir de criteris objectius i avaluables, pràctiques modèliques caracteritzades per la innovació, per la gestió, la pluralitat de lectures, etc.
5. Analitzar els discursos que les pràctiques de lectura generen i comparar entre els diferents actors per detectar diferències i similituds, per millorar la comunicació entre els actors, etc.
Sobre els actors
Els objectius de la investigació centrats en els destinataris volen conèixer i analitzar les motivacions dels actors a participar en una pràctica centrada en les lectures (i escriptura) , és a dir, per què hi són o què volen aconseguir.
Una investigació d’un TFM o d’un TFG pot plantejar objectius descriptius com ara:
1. Descriure les relacions generades més enllà de la pràctica concreta de lectura, per exemple, la participació, la cohesió o la inclusió ciutadana.
2. Detallar els processos desenvolupats per la pràctica i els subjectes que s’hi involucren.
3. Detallar els components centrals que articulen el projecte, els corresponsals, els lectors i el context territorial.
O plantejar-se objectius analítics com, per exemple:
1. Analitzar els impactes i efectes de la pràctica en el grup.
2. Analitzar de quina manera la proposta motiva l’acció col·lectiva encaminada a la construcció de subjectes actius i creatius que actuen en comunitat i societat.
3. Analitzar de quina manera una pràctica de lectura i escriptura pública més enllà del fet lector crea visibilitat dels membres que hi participen, cohesió social en el grup que la duu a terme, etc
4. Analitzar la pluralitat de discursos que cada actor gènera per detectar tipologies, registres, etc.
Els objectius d’acció
Les dades aconseguides durant la recerca d’una pràctica de lectura poden permetre ampliar els objectius propis amb uns altres que tenen a veure amb l’acció, és a dir, amb allò que es fa i es pot fer. Habitualment, són coneguts com objectius de protocol i alguns que poden proposar-hi són:
1. Crear protocols d’actuació útils per als mediadors i els gestors culturals en contextos diferents.
2. Elaborar un marc conceptual on es defineixen nocions pertinents sobre lectures, escriptures i altres assoliments.
3. Elaborar protocols d’avaluació capaces de detectar pràctiques que puguen ser proposades com a «model de bona pràctica» per obtenir informació sistematitzada, assoliments concrets i indicadors que permeten la comparació entre pràctiques diferents.
4 . Elaborar protocols que permeten l’adaptació de bones pràctiques a altres contextos.
————-
Nota: Aquest post resumeix el capítol 6 del llibre Lluch, G. (2013). La lectura en català per a infants i adolescents. Història, investigació i polítiques. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Poden ampliar-ne la informació a partir de la segona part del llibre.
