Com orientar un TFG o TFM 2
En el post anterior, “La investigació sobre la lectura“, descrivíem una guia (Vasilachis 2006: 75) que podia ajudar a formular adequadament les preguntes d’una investigació sobre lectura.
La part més difícil (i més important) de tota recerca, justament, és saber fer la pregunta exacta que la investigació vol contestar perquè això significa saber orientar adequadament el camí que se seguirà.
En la fase inicial d’un TFG o d’un TFM cal elaborar la pregunta de la investigació que (Vasilachis 2006: 83-86) que indicacarà el que es vol saber o comprendre durant el treball i, a partir de la seua formulació, també quina és la direcció que prendrà la investigació.
Formular-la adequadament implica passar de la idea o el tema de la investigació a les preguntes preliminars, delimitades en el temps i en l’espai, rellevants, clares i amb capacitat de ser respostes a partir dels recursos materials i humans de la investigació i del cronograma dissenyat.
Són interrogants construïts a partir de l’anàlisi dels possibles buits de coneixement de la investigació documental (estat de la qüestió), de les experiències d’investigació, de les discussions entre l’investigador i el seu director, de la necessitat de resoldre els problemes plantejats, d’avaluar i seleccionar els interrogants principals i de connectar-los amb les tècniques i els llocs on és possible trobar la resposta.
Un exemple concret de les preguntes que pot plantejar-se una investigació el tenen en l’informe de la recerca sobre Lectura, escritura y desarrollo en la sociedad de la informació (Martín-Barbero i Lluch 2011: 85-89). Els interrogants que guiaren la investigació sobre les experiències de lectura concretes que acompanyàrem i avaluàrem van ser les següents:
– En quina mesura la participació dels adolescents en una revista, els ajuda a prendre consciència dels problemes socials del barri i fomentar el seu sentit de pertinença i identitat col·lectiva?
– Fins a quin punt investigar i escriure per a una publicació els ajuda a millorar la seua autoestima i a recuperar la confiança i una major seguretat en si mateixos?
– De quina manera la participació dels adolescents en la construcció de la pàgina web del museu de la ciutat enforteix el seu sentit de pertinença i identitat col·lectiva?
– Quina relació existeix entre les pràctiques de lectura i escriptura en els diaris ciutadans i la constitució de subjectes participatius en noves formes de concebre i practicar la democràcia?
– En quina mesura els protagonistes de l’experiència de lectura i escriptura adquireixen una visibilitat diferent quan fan escoltar la seua veu a través dels diaris ciutadans?
– De quina manera la lectura, l’escriptura i l’accés a la informació contribueix a la inserció social i ciutadana dels reinserits i les seues famílies?
– Fins a quin punt un programa de suport social centrat en la paraula escrita i parlada incideix en el desenvolupament social dels xiquets i joves llargament hospitalitzats?
– En quina mesura el projecte dóna una major visibilitat a la població protagonista de l’experiència?
– Quins indicis de cohesió social i participació ciutadana s’associen al desenvolupament de la lectura entesa com una iniciativa de tota la comunitat?
– Fins a quin punt l’experiència enforteix les relacions socials i la formació de ciutadans capaços de generar transformacions en el seu entorn?
– Fins a quin punt les noves maneres de lectures i escriptures construeixen també noves formes de sociabilitat juvenil?
– De quina manera les lectoescriptures es converteixen en un àmbit d’interacció cultural entre el món oral, escrit, audiovisual i digital dels joves?
Nota: Aquest post resumeix el capítol 6 del llibre Lluch, G. (2013). La lectura en català per a infants i adolescents. Història, investigació i polítiques. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Si vol més informació li recomanem:
Martín-Barbero, J. i Lluch, G. (2011a): Lectura, escritura y desarrollo en la sociedad de la informació. Bogotá: Cerlalc.
Monar, Maite (2012): Promoció de la lectura en el marc educatiu. Tesi Doctoral dirigida per Gemma Lluch. Universitat de València: Roderic.
Vasilachis, I. (2009): Estrategias de investigación cualitativa. Barcelona: Editorial Gedisa.
