Puede leer la versión en castellano del post.
Les activitats conegudes com a «foment lector» van emergir en la dècada dels seixanta. A poc a poc, s’han transformat en pràctiques complexes de promoció de la lectura caracteritzades per un coneixement del medi en el qual es desenvolupen, un protocol que adequa experiències similars i una avaluació compartida dels resultats i del procés d’acompanyament.
Amb tot, aquestes pràctiques han estat poc estudiades. El que podem llegir, habitualment, són estudis publicats en revistes divulgatives, que presenten un relat personal i subjectiu sobre una activitat que ha realitzat l’autor de l’article o que s’ha dut a terme en l’àmbit d’acció de l’autor.
A més, en molts casos, les dades que s’utilitzen per al disseny d’aquestes activitats provenen sobretot d’informes basats en enquestes i realitzats per un actor amb interessos en l’ecosistema de la lectura. Com el recent Barómetro de Lectura y Compra de Libros España, elaborat per la FGEE.
Quina és la conseqüència? Els resultats esbiaixats d’aquests estudis, la valoració subjectiva, la implicació de l’investigador o de la institució que realitza l’estudi i, per tant, la contaminació de la investigació.
Necessitem saber
Durant l’estada que Sandra Sánchez-García va realitzar a la meua universitat, compartirem la «sensació» anterior com a hipòtesi de partida. Però, per a un investigador, les sensacions no signifiquen res si no les transforma en dades. Per això, ens vam plantejar contestar una pregunta:
Què es fa, com es fa o què falta per fer en la investigació sobre la promoció de la lectura?
El resultat és l’estudi publicat en l’article «La promoció de la lectura: una anàlisi crítica dels articles d’investigació» per conèixer les investigacions realitzades sobre la promoció de la lectura, les metodologies que han utilitzat, l’objecte d’anàlisi i els resultats i conclusions aconseguits.
- Lluch, G .; Sánchez-García, S. (2017). La promoció de la lectura: una anàlisi crítica dels articles d’investigació. Revista Espanyola de Documentació Científica, 40 (4): e192. doi: http://dx.doi.org/10.3989/redc.2017.4.1450
Metodologia
Per conèixer quines investigacions s’han dut a terme sobre promoció i foment de la lectura seguim el protocol establert: realitzar una revisió bibliogràfica dels articles publicats entre el 2000 i 2015 en les revistes científiques indexades en les dues principals bases de dades internacionals: Web of Science i Scopus perquè ambdues recopilen la producció científica actual.
Resultats
Els resultats que poden ser més interessants per als lectors d’aquest blog són els següents:
1. La investigació científica sobre la promoció lectora és molt recent: el 80% dels articles s’hi publiquen després de 2009.
2. S’hi confirma el caràcter multidisciplinari des del qual s’aborda el tema de la lectura, en general, i de la promoció lectora, en particular: el 51% dels articles es publiquen des de l’àmbit de la biblioteconomia, un 15% en revistes de psicologia de l’educació, seguit d’un 10% en educació i un 7% en literatura i teoria literària.
Revisió de continguts
A la segona part de l’article, hem treballat els patrons o categories compartits per les investigacions. Destaquem els següents:
1. Els contextos de la promoció lectora
Encara que tradicionalment ha estat l’escola el lloc on els nens n’han tingut els primers contactes amb la lectura formal, els contextos que investiguen aquests estudis són més variats:
Destaquem el nombre creixent de treballs desenvolupats en serveis de pediatria, l’objectiu dels quals és analitzar les pràctiques de lectura dels pares joves amb els fills.
2. Els subjectes de la promoció lectora
Les investigacions se centren preferentment en els nens i joves:
En tots els contextos, destaquen el paper fonamental que el mediador o promotor de la lectura té en la consecució dels objectius, de manera que els subjectes analitzats són mestres (11%), bibliotecaris (5%) i les famílies (3%).
Destaquem:
El mediador debe entender el gusto por la lectura como una práctica que se construye socialmente, por lo que más que enseñar, se transmite» (Guíñez y Martínez 2015).
3. La lectura en les primeres edats
Uns dels resultats que més ens ha cridat l’atenció és com les investigacions demostren la importància de l’alfabetització emergent i les habilitats que els nens adquireixen abans dels 4 anys.
A més, coincideixen en la importància d’incloure aquests programes en les unitats de pediatria per a treballar la salut física del nadó i el seu progrés intel·lectual a través de la lectura. Resumint:
- Destaquen que les intervencions dirigides a augmentar la quantitat de temps que els pares dediquen a la lectura de manera interactiva amb els seus fills donen resultats positius.
- Demostren que els pediatres d’atenció primària estan ben posicionats per oferir programes de promoció de la lectura per als pares i nens en edat preescolar.
- Recomanen que els pediatres promoguen l’alfabetització primerenca, que informen i assessoren els pares sobre la importància de la lectura en veu alta per a millorar les relacions entre pares i fills, que aconsellen sobre els tipus d’activitats de lectura compartida més adequats i sobre la importància d’utilitzar materials de lectura de qualitat.
Les conclusions apunten que les pràctiques de lectura a casa estan mediatitzades pels factors socioeconòmics de les famílies i pel nivell d’estudis dels progenitors. A més, adverteix que els fills de famílies amb menys ingressos tenen més riscos a l’hora de desenvolupar dificultats d’aprenentatge i, per tant, amb la lectura.
4. Lectura per plaer i rendiment escolar
Els articles analitzats destaquen els beneficis que la lectura per plaer té entre els més joves, presenten una relació directa entre aquesta, la comprensió lectora, l’ampliació de vocabulari i la velocitat lectora.
Les investigacions recorren a les conclusions d’estudis com ara PISA, per determinar que la motivació i la lectura autònoma són de vital importància en el procés lector perquè n’estimula la freqüència i afecta les habilitats de lectura. Destaquem:
L’alumnat que gaudeix més amb la lectura té un rendiment significativament més alt.
5. La lectura a la xarxa
La investigació sobre la lectura a la xarxa apareix de forma significativa en els estudis publicats a partir de 2012. Entenen els mitjans socials com un context emergent per a la promoció de la lectura.
Les principals conclusions de l’anàlisi dels treballs mostren com les eines virtuals utilitzades són cada vegada més nombroses i com multipliquen les actuacions, trenquen les barreres físiques i temporals entre lectors, desdibuixen el paper del mediador i transformen o substitueixen els contextos lectors tradicionals.
L’èxit de moltes d’aquestes plataformes, enteses com epitextos virtuals públics (Lluch et alii 2015) rau en el fet que:
- Transformen la lectura en un constructe de converses que permet l’intercanvi i la visibilitat
- Converteixen el lector en prosumidor ja que el convida a crear nous continguts.
- Creen una comunitat que propicia la socialització de la lectura.
Conclusions
1. Les investigacions publicades fins ara són una aproximació que mostren un mapa de les necessitats urgents d’aquest camp de treball: el primer i principal és establir una terminologia compartida que diferencie clarament els termes base.
Defensem la definició d’Álvarez-Zapata et alii (2009) de promoció de la lectura com un projecte d’intervenció sociocultural que busca impulsar la reflexió, la revalorització, la transformació i la construcció de nous sentits, idearis i pràctiques lectores, per generar canvis en les persones, en els contextos i en les interaccions.
2. Hi ha molt d’activisme i poques dades i investigació, de manera que els treballs s’han centrat a proposar, dissenyar o descriure les accions però no analitzen les categories d’allò que s’hi fa.
Entenem que investigacions com les realitzades per l’equip de Costa (2013 i 2015) sobre el Pla de Lectura de Portugal són un model que cal dur a terme i que mostra la necessitat d’unir investigació i polítiques públiques. Un altre exemple més recent és l’estudi de Lluch et alli (2017) sobre el disseny del Pla Valencià de Lectura.
3. Finalment, destaquem la necessitat d’ampliar el tipus de investigació sobre els resultats de les accions de promoció de la lectura, per poder establir un protocol de treball fiable, ampli i verificat.
Moltes de les investigacions se centren en aspectes diferents, però no arriben a aprofundir en l’objectiu de totes aquestes accions: la creació de lectors.
Proposta
Els equips de recerca necessitem que les institucions publiquen dades clares, reals i precises de les polítiques públiques de promoció de la lectura que duen a terme. Un exemple de bones pràctiques són els informes presentats per l’organització Booktrust del Regne Unit.
Aquest és el pas qualitatiu que queda per fer.
