Versión en castellano del post
Quines són les accions prioritàries en el disseny de les polítiques públiques de lectura? Com s’han de dur a terme? Quin concepte de lectura han de treballar?
Els equips d’investigació poden aportar dades concretes que asseguren l’èxit d’una determinada acció amb el disseny de metodologies, de la forma de fer-ne seguiment i l’avaluació. També amb el de protocols per a millorar-les i amb la fixació d’indicadors per a la mesura dels objectius i els resultats.
L’article:
- Lluch, G., Escandell, D., Francés, M. À., Baldaquí, J. M., & Esteve, A. (2017). Políticas públicas de lectura e investigación. El diseño del Plan Valenciano de Lectura. Ocnos, 16 (1), 121-133. doi: http://dx.doi.org/10.18239/ocnos_2017.16.1.1087
publicat en una de les revistes de més prestigi (OCNOS Revista de Estudios sobre lectura, una publicació indexada en WoS, SCOPUS i les següents bases de dades i repertoris bibliogràfics) analitza els reptes que enfronten les polítiques de lectura a partir de:
- La revisió de les principals investigacions i informes institucionals sobre el tema.
- La descripció del procés de treball, les metodologies utilitzades i les línies d’acció prioritàries proposades per al Pla Valencià de la lectura.
La investigació analitza el:
- II Simposi sobre la lectura, el llibre, les biblioteques i l’escola. El Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura (PVFLL): Línies d’acció, 14-15 de gener de 2016. Facultat de Filologia, Comunicació i Traducció. Universitat de València.
Els objectius del Simposi van ser i) analitzar el panorama passat i present de la lectura, la indústria del llibre, les biblioteques i l’escola; ii) debatre entre els diferents actors i iii) formular recomanacions per al disseny de polítiques públiques de promoció, producció, difusió i accés a la lectura i al llibre valencià.
Cal recordar que, conceptualment, la Conselleria de Cultura i Educació va entendre que el PVL era una oportunitat per construir un escenari on totes les veus havien de ser escoltades. Per això, metodològicament, la primera acció va ser aquest simposi que va funcionar de la manera següent:
- Tres panelistes van presentar una revisió general sobre les polítiques públiques relacionades amb la lectura, la indústria i les biblioteques.
- A continuació, 10 especialista o representants d’institucions presentaren les 10 accions que havien d’estar presents en el PVL i que servirien de guia per als grups de discussió.
- Finalment, s’hi van organitzar 7 grups de discussió. Des del grup d’investigació, vam demanar-los que presentaren 3 accions vinculades al seu lloc de treball.
El Simposi va reunir a més de 150 participants i representants de grups de treball de les universitats valencianes, institucions com el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, FAPA, Escola Valenciana, les associacions d’editors, d’escriptors, d’il·lustradors o llibreters, el col·legi de bibliotecaris i documentalistes i fundacions relacionades amb la lectura com Fundació Bromera, Fundació Sambori, Fundació Bofill i Fundació FULL. A més, de docents, bibliotecaris, mitjans de comunicació, etc.
És important subratllar que el Simposi va ser el resultat final del treball realitzat mesos abans pel grup responsable de la investigació ja que, anteriorment, guiàrem i coordinàrem les intervencions per assegurar-ne que les propostes s’adaptaven al context de treball concret.
—————————
L’informe que recull les dades del Simposi:
- Lluch, G. (dir.); Baldaquí, J.M.; Escandell, D., Esteve, A. y Francés, M.À. (2016): El Pla Valencià del Llibre i la Lectura. Accions recomanades. València: Universitat de València. Roderic.
El relat del treball realitzat:
- Escandell, D.; Lluch, G.; Baldaquí, J.M.; Esteve, A. y Francés, M.A. (2016). Plan Valenciano de Fomento del Libro y la Lectura, CLIJ, 273, 56-61.
Dos dels estudis que n’han guiat el treball:
- CERLALC (2013). Nueva agenda Nueva agenda por el libro y la lectura: recomendaciones para políticas públicas en Iberoamérica. Bogotá: CERLALC-Unesco.
- CERLALC (2014). Metodología común para explorar y medir el comportamiento lector. El encuentro con el digital. Bogotá: CERLALC-Unesco.
