Ressenya escrita per Víctor Pastor Banyuls. El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” delGrau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Lambert, Jérôme (2011): No m’agraden els dilluns. Barcelona: Castellnou. Il·lustracions de Soledad Bravi, Traductor/Adaptador Pau Hernàndez.
El present llibre de Jérôme Lambert és una traducció al català a partir de la llengua francesa. Lambert, mitjançant una estructura literària en forma de dietari en primera persona, s’endinsa dintre el món interior d’un adolescent de tretze anys, Lemeur, un xiquet ens conta el dia a dia a l’escola a través d’impressions subjectives del món que l’envolta. Aquest mateix fet és una de les característiques més accentuades del relat, tant que, en alguns punts, tot i saber que és una narració destinada cap a un públic adolescent pareix que estiguem navegant dins d’un relat d’idees: així, doncs, el lector veurà postulaments i impressions força humanitzades -el discurs que hi fa sobre les endívies és impressionant.
Tanmateix, com és normal, Lambert, per acabar d’atraure el públic jovent, dins d’aquest relat ens hi insereix l’element fonamental d’una història d’amor, millor dit: el primer amor. És vertaderament genial la naturalitat amb què tracta el tema de l’amor, sovint un tema tan estigmatitzat com preat pel públic d’aquestes edats, en aquesta història ens presenta, però, un amor que no és ni farragós ni delirant, més aviat al contrari; ens trobem al davant d’un amor natural, fluid «tot flueix i res persisteix» quan la Fatou, la xiqueta que corprén al protagonista, es creua en el seu camí.
Podríem dir, doncs, que Lambert ens ha escrit un tros d’adolescència, o millor encara, ens ha retratat el graó que ens fa ser adolescents. Ara bé, un flaire molt important del llibre és, sens dubte, l’univers francés (tot gràcies a la traducció de Pau Hernàndez) han volgut, per exemple, mantenir els noms propis en francés així com, tot i ser traduït, el món o context francés. D’aquesta manera, només fullejat el llibre s’hi percep la frescor i, alhora, distanciament de les escoles (la relació distant entre professor i alumne, entre el veïns o la gèlida disbauxa), Jérôme Lambert ja a la portada del relat ens mostrava un xiquet pensarós, en efecte pensava en assolir la felicitat i aquests fulls ens ho han deixat clar: la felicitat resideix en el plaer d’estar a gust amb allò que fas i, la resta, el futur ja vindrà sol.
