En el llibre coordinat per Daniel Casals i Francesc Foguet sobre La llengua i la literatura catalana a la secundària i a la universitat vaig col·laborar amb un capítol que volia analitzar la situació de la literatura a la universitat.
Per a les persones que no treballen a la universitat, cal recordar que possiblement som els treballadors que més avaluacions, informes de rendiment o prospectives passem. Els nostres estudiants ens avaluen cada any, els departaments, les universitats però també diferents agències externes. Per tant, no podem amagar què fem, com ho fem, quin és el resultat del nostre treball o el grau de satisfacció de l’alumnat.
La nostra exposició la vam dividir en tres parts: preguntes, dubtes i incerteses.
Les preguntes
Quina és la situació de la literatura catalana a la universitat? Per contestar aquesta preguntat he triat una mostra de cinc universitats públiques de tot l’àmbit lingüístic. El gràfic següent informa sobre el nombre d’estudiants del Grau de Filologia Catalana en el curs 2015-2016 (en el moment que escrivim aquest post, el nombre d’estudiants ha augmentat considerablement).
Del total del 240 crèdits que un estudiant ha de cursar, quants corresponen a continguts de literatura? A partir de les dades concretes de cada grau, el gràfic següent representa el nombre de crèdits específics de literatura. Per a una interpretació correcta de les dades, hem de deixar clar que no hem comptat els crèdits que corresponen a les optatives, per tant, cal comptabilitzar sobre 210 crèdits.
Quins són els continguts de les assignatures de literatura? Hem analitzat els continguts de les guies docents de les assignatures de literatura de les cinc universitats, els hem resumit i classificat i el resultat és el següent. L’anàlisi de les guies mostra el caràcter pràctic i teòric dels continguts que s’hi imparteixen, de la diversitat de continguts centrada en els eixos fonamentals de l’estudi de la literatura i de com s’hi proposa un estudi de la literatura catalana en relació amb la universal. Concetament, els podem classificar en quatre blogs:
- Sobre la crítica, conceptes, terminologia i metodologia.
- Sobre la història de la literatura catalana.
- Sobre els gèneres.
- Sobre les habilitats i capacitats.
Els dubtes
Els dubtes han aparegut quan havia d’aportar propostes de millora i reflexionar sobre el paper que hauria de tenir l’ensenyament de la literatura en els nous projectes educatius i en un hipotètic nou estat.
La tasca de la universitat és formar els futurs professionals de la docència de la literatura i de la llengua catalana, de l’assessorament cultural en els mitjans audiovisuals, del món editorial o l’administració pública, de la gestió cultural i de la investigació en llengua i literatura.
Ara bé, quan analitzem el context cultural, lector o literari de la societat per a la qual els formem: és responsabilitat de la universitat incidir de manera directa sobre aquest context o és responsabilitat d’altres actors de l’ecosistema cultural, lector i literari?
Jordi Llovet (2011: 209) afirmava que la universitat ha de fornir a la societat els professionals que aquesta necessita per a la bona marxa de molts nivells del seu funcionament i de la vida quotidiana i la societat ha de protegir i promocionar la formació de tots els estudiants.
Pàgines més endavant, (Llovet 2011: 230) diu que el millor servei que podrien fer les facultats lletrades a la societat consistiria simplement a convertir els estudiants en persones prou armades intel·lectualment per poder fer front a l’amenaça de disgregació de la sobirania intel·lectual que plana per damunt de l’individu contemporani.
Però ací el meu dubte: som responsables des de la universitat quan la persona formada opta pel camí de la banalitat, quan valora l’instant enfront de la continuïtat, la superfície enfront de la profunditat o el gaudi instantani enfront de l’esforç?
La lectura literària és un tema sobre el qual tothom creu tenir criteri i sabers per dir-ne alguna cosa. Venim d’una tradició més orientada a la literatura i l’assaig que a la investigació i a la ciència; com a conseqüència, les veus que més s’escolten són alienes a la investigació i l’estudi de la literatura.
A més, parafrasejant les paraules de Lola Badia en una entrevista, la nostra feina no és una cosa cridanera, és un treball lent, profund i amb resultats difícils de resumir en un titular o en un tuit.
Podeu llegir l’estudi complet:
Referència de la citació:
Llovet, Jordi (2011): Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats. Barcelona: Galàxia Gutemberg.
