Els personatges de Disney com ara Dumbo, Alicia, Donald o Minie 
es repeteixen any rere any de manera incansable, avorrida i tediosa en les falles infantils. Altres vegades opten per dibuixos més actuals com Bob Esponja o Dora l’exploradora o més clàssics com Astèrix i Obèlix.
Fins i tot, si el personatge no apareix, l’estètica triada no admet confusions. En cada figura, en cada escena trobarem els colors, les formes redones, els somriures, els ulls que recorden de manera clara la manera de fer d’una empresa especialitzada en produir plaer perquè compren més i més els seus productes.
En ocasions, els artistes 
fan un esforç perquè la falla incloga referències a la literatura per a infants. Clàssics com ara Alícia en terra de meravelles, Pinotxo o Peter Pan es transformen en cartró i fusta i creen escenes on ells pretenen ser els protagonistes. Però de nou la màgia es trenca perquè l’Alícia que apareix al monument faller no és l’anglesa de Lewis Carroll, el Pinotxo ha deixat la revista italiana de Collodi, on va veure el món per primera vegada, i Peter Pan no vola pels carrers de Londres on James M. Barrie el va imaginar. Tots ells ixen de la trituradora de l’empresa que més diners guanya venent somnis: Disney.
Les mil i una il·lustracions que han acompanyat aquests llibres al llarg dels anys desapareixen, s’anul·len, s’amaguen i només es mostra una versió d’aquestes històries, una única versió creada per una empresa que si tinguera els advocats atents no dubtaria a demanar els drets d’autor per la utilització dels seus personatges.
La pregunta és: per què la falla renuncia a les múltiples versions d’aquestes històries i es queda només amb una, amb aquella que com una piconadora oblida les múltiples formes que té la vida per mostrar-se, les múltiples aparences de la imaginació.
La resposta fàcil és que són els més coneguts, els que els infants identifiquen de seguida…
Però, és necessari que siga així? És a dir, la funció del monument faller és que els nens recorden les figures que veuen cada dia, que consumeixen en cada pantalla de casa, que decora paraigües, camisetes o davantals?
Quina és la finalitat del monument?
Què volem aconseguir amb el monument faller infantil? Quin és el propòsit? És a dir, per què o per a què una comissió de falla destina tants diners per fer un monument que dura quatre dies i després es crema?
Busquem la resposta més enllà dels llocs comuns que sempre repetim com ara “és la tradició” o “sempre s’ha fet així” perquè, de fet, ni és la tradició ni sempre s’ha fet així. Les paraules “tradició” i “sempre” tenen molts significats.
Així doncs, què volem? Guanyar un premi? Tindre el monument més gran? El més original? El més atapeït de figures? Però, tot això agrada als menuts?
Fem-ne una prova: podem recordar la falla de l’any anterior?, i la de l’altre? Francament, crec que és ben difícil perquè cada monument copia, repeteix, falsifica l’anterior… I la falla hauria de ser molt més que això… No ens cansem dels clitxes que agraden més als jurats que als xiquets i xiquetes?
La Falla El Mocador em va invitar a participar en el seu llibret per parlar de lectura i de les falles infantils. Aquí tenen el text complet:
Els he d’agrair aquesta invitació perquè m’ha permés tornar a pensar i reflexionar sobre quina falla vull. La vull participativa amb la col·laboració dels il·lustradors, dels escriptors i dels creadors valencians. Que proposen històries ben lluny dels dibuixos que ens aboquen a comprar o consumir televisió, a repetir una i altra vegada el que ja està repetit en mil llocs.
Una falla que ens invite a viure experiències, que ens acompanye en el temps i en la vida i que quede en una part dels nostres records com aquells ninots que mai no vaig oblidar perquè més enllà d’un monument em va fer sentir, em va contar una història única que sempre s’ha quedat amb mi.
I l’alegria ha estat més gran perquè el llibret ha rebut el PRIMER PREMI de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del valencià en les activitats realitzades per les associacions i comissions de falles en 2014 realitzades per les associacions i comissions de falles en 2014.
