Publicat a: Gemma Lluch (2012): “Lectures adolescents per a la #primaveravalenciana”, Pensar la lectura.. Posdata. Levante EMV
(9 de març de 2012, pàg. 8 )
També les dificultats i els problemes tenen aspectes positius. La #primaveravalenciana en té un, que molts ja coneixíem. Més enllà de la borratxera absurda, compartida i que molesta els veïns, existeix un adolescent que pensa, mira i llig. Que pateix amb la situació econòmica que vivim, que s’indigna amb les despeses absurdes de nou-ric que els governants valencians han practicat durant anys, amb el robatori de diners que haurien de servir per mantenir la qualitat de la sanitat i l’educació pública. Estudiants que no admeten ni entenen ni volen una manera obsoleta, caduca, antiga de mirar el món.
Tradicionalment, l’adult ha triat les lectures que han de llegir els adolescents. I la tria venia condicionada per la visió que tenia de l’adolescent. Conflictes que parlen d’amor, que transcorren entre els passadissos dels instituts i que mai no s’aventuren més enllà dels barris de copes… Lectures que redueixen el món a les quatre parets on, pensàvem, avorrien la vida.
Però també, tradicionalment, els fills construeixen bona part de la seua vida amagats dels pares. A esquenes dels professors.
La #primaveravalenciana demostra que les quatre parets fa temps que ja no existeixen. Els WhatsApps o els twitters, l’streming, el facebook, el bloc o el tuenti ensenya un altre món, unes altres maneres de mirar-lo. Una altra forma de viure’l més enllà del control dels pares o dels docents, dels polítics o de la policia.
Noves mirades, noves lectures? Però, quines lectures proposem als adolescents de la #primaveravalenciana? Quines lectures trien? Quines els interessa?
Històries del paradís de Xavi Sarrià (Bromera, 2008) creua les vides d’un filandés, una trapezista, una formiga o dos germans africans… Estranyes coincidències lliguen les quatre parets d’una japonesa amb la casa de Bud entre camps de blat i Toyotes. Un món plural més enllà de les classes, on és possible que els personatges “tinguen allò que no els agrada: el futur”.
Però també és possible que lectures com aquestes els ajude a construir-se amb coratge, intel·ligència i mirada crítica.
