Lluch, Gemma (2022): #LecturaPapelPantalla. COedCO. Colección Leer_Escribir 02
Anava a escriure que tot llibre té una història. Però, la veritat és que no ho sé. Sí que sé que aquest llibre té una història. I comença a Bogotà. Al sofà de la casa de Jesús Martín Barbero, en una de les múltiples xarrades que vam tenir mentre completàvem el nostre projecte sobre polítiques de lectura per a Cerlalc.
Em deia que havia d’escriure un llibre més lliure de forma i fons, menys encotillat per les normes de l’acadèmia. En aquell moment no li vaig fer molt de cas. Acabar aquell projecte era la màxima prioritat.
Però temps després vaig recordar aquella conversa. Sobretot quan llegia i sentia les mateixes idees sobre la lectura, sobre l’olor del llibre en paper, sobre aquelles grans biblioteques que tothom havia tingut de menut a casa…
M’avorria. M’avorria la visió de túnel sobre la lectura. M’avorria la repetició dels marcs comuns. M’avorrien les converses basades en les opinions i les experiències personals, en els jo crec o jo pense. O pitjor, les converses que acaben amb un «El meu fill és un gran lector» Ø.
Possiblement el vaig començar a escriure per lluitar contra l’avorriment. I, francament, m’ho vaig passar genial.
Des de sempre escric en unes moleskine tot tipus de notes de reunions, comentaris, conferències, lectures de llibres. Em pots preguntar que es va dir en aquella reunió a la ciutat de Mèxic quan ens demanaren canviar-ne les enquestes de lectura o aquell altra… I et podria reproduir què va dir qui. Doncs, les moleskines van omplir la taula de treball i, a poc a poc, el llibre va prendre forma.
Pensava que la millor publicitat per a un llibre era un premi i me’n vaig presentar a dos. Fracàs total. Eren premis per a assaig de divulgació en valencià. Tampoc no va ajudar massa el títol que vaig triar: El llibre, la lectura i altres andròmines.
M’agradava el llibre i em vaig posar a buscar editorial. Vaig trobar-ne la millor: Eumo i Montse Ayast i em vaig
equivocar: no necessitava cap premi per aconseguir les converses que volia provocar amb aquesta proposta. Només necessitava una bona editora i una editorial preocupada pels productes que editava.
El resultat el podeu consultar:
- a la pàgina d’Eumo les entrevistes i ressenyes que va provocar enllaç
- les converses de Twitter amb l’etiqueta #LecturaPaperPantalla
- o a Instagram amb la mateixa etiqueta
Els amics americans em demanaven una versió en castellà i ací la tenim #LecturaPapelPantalla
I el títol? El tenia clar: per què buscar-ne un altre si l’etiqueta de els xarxes ja és suficient?
#LecturaPapelPantalla no és una traducció és una reescriptura pensada des de València i des d’una cultura en valencià per a Mèxic, Perú, Xile, Argentina, Colòmbia, Guatemala… Països en els que he treballat molt. Amb els ministeris, les organitzacions i les institucions, amb els bibliotecaris o amb les escoles.
Llocs i persones que m’han ensenyat molt i amb les que espere provocar-ne noves converses, obrir-nos la mirada de túnel i els marcs encotillats per trencar les zones de confort que ens estan destruint.
La veritat que Jesús tenia raó, aquest llibre és un regal que m’ha obligat a pensar la lectura com a l’objecte polièdric que és: mira’l, compra’l i si t’agrada, recomana’l.
