Harry Potter no és la millor obra de la literatura, però sí la que més canvis ha provocat en el món de l‘edició, del màrqueting i de la lectura per a adolescents. També en la dels adults amb un fenomen tan actual com el del crossbooks.
Rowling i Potter tenen lectors i seguidors: una legió de (pre)adolescents que han fet llargues cues per ser els primers lectors o els primers espectadors. Perquè la saga ha circulat amb les mateixes ganes per la pantalla i pel llibre. I ara, amb Pottermore la història continua en el món virtual.
Laura Gallego podria ser un fenomen comparable perquè els seus llibres no només generen lectors, també seguidors. Dos exemples, la pàgina web de Laura Gallego registra ja quasi dos milions de visites i a twitter, on s’ha incorporat fa molt poc, ja té quasi 8000 seguidors. El secret? Laura, a més de ser una bona escriptora, coneix els adolescents i sobretot els valora, els respecta, els escolta i conversa amb ells.
Fa uns mesos, l’AEPV va organitzar al centre Bancaixa una entrevista amb l’autora en el marc de l’Escola de Pares i mestres per al foment de la lectura, una de les afirmacions de Laura més repetides a Twitter va ser: “Tenemos que fijarnos más en la juventud que lee y dejar de centrarnos exclusivamente en los que no leen”.
Una joventut que llig, va al cine, escolta música o ix amb els amics. Són els mateixos que fan llargues cues a les fires dels llibres per parlar amb ella i aconseguir-ne la signatura, els que organitzen de manera espontània una campanya a twitter perquè el hashtag #dlac, en referència a la seua darrera novel·la, siga TT de la xarxa, etc.
Algú utilitza el terme freak per descriure’ls, però a mi no m’agrada. Per què no l’usen per parlar dels fans de Justin Bieber? Usen un terme despectiu per als que lligen i un d’elogiós per als altres?
No. Són molt més que això. Són lectors, estudiants o cinèfils, són divertits, entretinguts o hiperactius, són ciutadans i sobretot consumidors de cultura. La diferència és que tenen entre 12 i 18 o 20 anys.
Algú es preguntarà: per què una escriptora crea un espai per parlar de lectures o de llibres que en moltes ocasions no són els seus? Laura té clar que llegir és un plaer solitari però l’adolescència necessita compartir. I aquesta és la finalitat del fòrum: generar converses entre xics i xiques que tenen el gust comú de la lectura.
Laura Gallego crea en 2003 un espai de comunicació perquè els lectors parlen de llibres. I dic llibres perquè l’interés van més enllà de l’argument. Ells i elles parlen sobre si la il·lustració de la coberta és l’adequada, o si el preu del llibre és encertat o si haguera estat millor fer una edició de butxaca. Una de les discussions més habituals és sobre la promoció que l’editorial ha fet: és bona o era millor la d’un altre llibre?, els ha motivat a participar?
Xics i xiques saben que la lectura és un tot que s’inicia quan Laura té una idea i comença a compartir-la i demanar ajudes, continua quan l’editorial ja té el manuscrit i els parla de com serà la coberta o les campanyes de promoció que sempre es farà amb la participació dels lectors.
La lectura a la 2.0 ja no és una experiència solitària: lligen i comparteixen les sensacions per twitter o tuenti, ressenyen els llibres als blogs, participen en els fòrums de Laura, consulten el que han escrit altres “amics” virtuals, intercanvien punts de vista o sensacions, etc.
Tot això ja ha passat amb Allà on els arbres canten / Donde los árboles cantan (2) el llibre més esperat de Laura Gallego. Possiblement, el millor llibre de Laura. I ha passat abans que el llibre s’haja posat a la venda.
Un relat d’aventures, una moderna novel·la de cavallers, amor i poder amb personatges com Viana, Uri, Llop, Oki o Robian que creixen fins a transformar-se en els amics que enyores quan arribes a la paraula fi.
Perquè el final del relat entendrirà uns lectors amb ganes d’experiències similars. De nou, Laura ens regala una protagonista que guanya força i intel·ligència entre les pàgines del llibre. I uns secundaris que caminen entre camins, arbres i cançons, entre aventures, venjances i silencis.
Si vosté lector no té ni idea de tot el que acaba de llegir, pot parlar amb el fill, mostrar interés per les lectures de la filla, visitar les pàgines que he recomanat o estar atent al #dlac perquè segur que trobarà uns adolescents que tenen una vida rica i apassionant entre els llibres i a Internet, més enllà de la família o l’escola.
Article publicat a Posdata Levante EMV 2011-10-14
