JosepCarner-LIJ-Gemmalluch-Universitat-valencia

La traducció d’Alicia en terra de meravelles

Alicia en terra

 

Possiblement, el llibre anglès més citat és Alice’s d’Adventures in Wonderland, escrit el 1865 per Lewis Carrol, pseudònim de Charles Dodgson (1832-1898).

El text exigeix una competència molt concreta. Ens referim a la coneixença dels textos utilitzats a l’escola, de la literatura moralista més llegida pels infants d’aleshores i també d’una sèrie de normes educatives, de conducta i bons costums que eren imprescindibles perquè un infant de la societat burgesa anglesa del XIX puguera sobreviure.

Els codis diferents, l’absència de referents comuns i, en definitiva, la mancança d’una competència cultural i literària són els principals problemes que troba el lector infantil per gaudir d’aquesta obra de la literatura universal. Com a conseqüència, les traduccions en cultures com la catalana han estat un fracàs de públic.

L’obra fou traduïda al català el 1927 per Josep Carner (1884-1970) i amb il·lustracions de Lola Anglada (1893-1984) sota el títol Alícia en terra de meravelles. La traducció de Carner adapta els jocs lingüístics i les paròdies literàries proposades a l’original: Carner crea  les paròdies literàries a partir de textos de Mossèn Cinto Verdaguer, Guimerà o Maragall amb un intent d’aproximar-se al lector català. També fou aquesta l’opció de Lola Anglada que transforma la cuina de la Duquessa amb tomata, albergínies i una botija, la baralla en una espanyola i la casa on passen les aventures en una masia.

L’objectiu de Josep Carner i Lola Anglada era anostrar el llibre, aconseguir que fos familiar per al lector català però l’efecte lúdic minva. González Davies (1998: 263) ho exemplifica en la il·lustració del del Capeller: Tennier s’inclina pel vessant de la bogeria, i plasma la sensació de malson, d’humor negre que envolta la narració amb la caricatura grotesca: no porta sabates, va desmanegat, porta el menjar i el beure a la mà, sembla a punt de caure, i va vestit de pallasso. En canvi, Lola Anglada dulcifica el personatge, el fa distingit, gens caricaturitzat i més anostrat.

Tot i l’encert de la traducció, Alícia no arriba a fer-se popular entre els infants catalans fins la versió cinematogràfica de Walt Disney, justament perquè el lector proposat al text necessita d’una enciclopèdia cultural que no tenia el català i en la versió cinematogràfica anestesia aquelles parts del text que restringeixen el lector i n’amplia la resta.

Per favor, si utilitzeu les dades d’aquest post, citeu l’article a partir del qual s’ha redactat: Lluch, G. (2014): «The Worlds of Fiction of Alice’s Adventures in Wonderland…», in Reyes-Torres, A. Luis et alii (edt.). Thinking through Children’s Literarure in the Classrrom. London: Cambridge Scholars Publiching, pp. 150-166.

  1. Albert

    Llegeixo “Com a conseqüència, les traduccions en cultures com la catalana han estat un fracàs de públic.” No acabo de veure el motiu del fracàs. A on està l’error?

    22 abril 2018

    Responder
    • Gemma Lluch

      Principalment els problemes de la traducció d’aquest llibre són: “Els codis diferents, l’absència de referents comuns i, en definitiva, la mancança d’una competència cultural i literària són els principals problemes que troba el lector infantil per gaudir d’aquesta obra de la literatura universal”. En l’article pot consultar la informació completa.

      23 abril 2018

      Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.