Censura LIJ

La literatura infantil: eina ideològica de l’estat, l’església i la família

Censura LIJ

 

La literatura infantil i juvenil és «lliure»? Dit d’una altra manera, els autors escriuen amb plena llibertat per als més petits? Reben consignes? Es deixen influir per les simpaties polítiques o ideològiques?

La figura del mediador en la construcció històrica de les lectures en català adreçades a un públic infantil incideix d’una manera profunda en l’escriptura, en l’edició i en la literatura que els petits i joves llegeixen. Les opinions, recomanacions, decisions o prescripcions de pares, mestres, pedagogs o institucions han construït un circuit de lectura particular (Lluch 2016: 267).

I aquesta no és una opinió. És la conclusió de la recerca que acabem de publicar en l’article següent:

Hem analitzat el context que els prescriptors legislatius van crear, els documents que els educadors elaboraren i l’anàlisi de la literatura infantil que els autors van escriure. Les dades demostren com la prescripció influeix en la manera d’entendre i de «fer» aquest tipus de literatura.

Censura 4Lleis, recomanacions o estudis dissenyen un relat que (des de l’oci, l’escola o la familia) té la finalitat d’instruir i sobretot de transmetre una ideologia, és a dir, una manera d’entendre el món i el lloc que el lector ocuparà quan sigui adult.

Els exemples analitzats mostren dos tipus de prescripció.

1. El primer rau en el mediador institucional o governamental que es tradueix en la legislació que dóna directrius, o directament prohibeix, la lectura que cal consumir o en la proposta d’accions concretes sobre la creació i la transmissió d’un determinat tipus de llibres.

2. El segon és un mediador professional o de l’àmbit familiar que aconsella, recomana o proposa a través de diferents documents (estudis, llistes de llibres, ressenyes crítiques, etc.) o directament, com en el cas del mediador familiar, amb la compra de llibres concrets.

Censura LIJEls actors que prescriuen varien a partir de dos paràmetres: l’època històrica i el marc polític en què es produeixen els textos.

En els períodes revisats són el tutor, l‘església, l‘estat, la família o l’escola els agents socials responsables de les lleis, les censures i les recomanacions sobre la creació, l’edició o la proposta de lectura.

Concretament, els documents dels prescriptors parlen de criteris temàtics, lingüístics o ideològics per a la creació de línies editorials; llistes de llibres recomanats segons l’edat o la qualitat, criteris de selecció de lectures, pautes per a premis literaris, etc.

Les conclusions de l’anàlisi són força contundents:

En conclusió, els prescriptors de la lectura no prenen l’infant en la seva singularitat, sinó com a ciutadà de la nació imaginada o com a fill que ha de continuar la família desitjada. Per tant, la literatura infantil, com la resta d’accions que modelen aquest miratge de futur que és l’infant, ha de seguir unes línies de creació i edició  a partir de criteris didàctics, psicològics o ideològics que propiciaran el tipus de lectura adequat.

Cada societat pensa com vol el ciutadà del seu futur i el concreta en les lectures que dissenya per als seus nens; així, aquest sistema literari no concep el nen com a lector sinó com a destinatari d’una ideologia o d’uns valors. L’anàlisi mostra la importància d’un actor particular de la literatura infantil: el prescriptor, que relega el lector, fins al punt de no saber qui és, què opina o què li agrada. (Lluch 2016: 288).

  1. Anna Manso

    Un document molt interessant. És molt destacable la visió que van tenir tot el col·lectiu que va propiciar el naixement de la col·lecció Els grumets de la Galera. Els infants i joves necessitaven literatura de creació autòctona. Tan de bo aquesta visió ara se seguís compartint, fins i tot als mateixos llocs d’on va sorgir tot. Amb fets, vull dir, no només amb paraules. I sí, parlo d’aquell tema meu tan “llauna” el paper de la socialització/reutilització de llibres literaris a l’aula, com un dels factors que està allunyant als escriptors catalans del seu ofici. A banda dels estudis existents sobre la correlació entre ser propietaris de llibres i el gust per la lectura.

    I pel que fa al paper dels prescriptors com indicadors, guies, censors, seria interessant un estudi sobre què està passant actualment. La por de les editorials als moviments conservadors de molts pares i mares que no volen que els seus fills llegeixin segons què. Ara mateix els editors, fins i tot els que ho són amb una editorial de titularitat religiosa, tenen ganes d’editar textos més agosarats, però el paper censor d’alguns pares i mares, o d’algunes escoles, ja sigui per convicció o per por a protestes de pares, els frena. I per tant, també ens pot arribar a frenar als autors.

    28 juny 2016

    Responder
    • Gemma Lluch

      Anna, totalment d’acord… El circuit de lectura escolar o amb el terme que he utilitzat en altres documents: el circuit captiu de lectura té unes característiques que cal estudiar de manera profunda.

      30 juny 2016

      Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.