lectura-juvenil-educacio-literaria-bloc-universitat-valencia-gemmalluch

La lectura juvenil és una passarel·la per a l’educació literària?

Este post tiene una versión en castellano aquí

2013-09 la lectura juvenil una passarellaHe llegit en ocasions que la lectura de relats destinats als adolescents pot ser o és una bona passarel·la per formar lectors de literatura. És a dir, per aconseguir una educació literària.

Els articles que he llegit sobre el tema (no he fet una recerca intensiva) es basen sobretot en apreciacions, en vivències personals, en investigacions qualitatives pròximes als subjectes investigats o amb un corpus reduït.

Curiosament, moltes d’aquestes afirmacions provenen de l’experiència personal, és a dir, són docents entusiastes, preparats, en contínua formació i amb bones qualitats per a la interacció amb els estudiants… En altres paraules, estic convençuda que són professionals que amb qualsevol tipus de text els anirà bé perquè el treball estarà embolcallat per la reflexió, pel disseny de seqüències didàctiques complexes i en les quals no faltarà l’avaluació. I no ens referim a l’avaluació de l’alumne, que sempre està present, parlem d’avaluar l’actuació del professor, dels materials, dels temps o dels resultats. Una avaluació necessària que els ajudarà a perfeccionar i a millorar el treball que realitzen.

De fet, quan aquests docents comuniquen que aquestes lectures són un pont per a l’educació literària, quan analitzem el que hi ha darrere de l’afirmació sentim la necessitat d’ajustar l’enunciat a la realitat. I, potser, seria més precís dir:

En les seqüències de treball que jo programe, desenvolupe i avalue, en alguns subjectes, la lectura juvenil pot ser una passarel·la per aconseguir una educació literària.

Si parlem de vivències, de compartir creences o apreciacions també podríem afirmar el contrari, és a dir, que la lectura juvenil no pot ser una passarel·la a la lectura literària perquè en molts casos barregem conceptes diferents. Com a molt, comparteixen paper i lletres [veg. “Las lecturas deslocalizadas de la escuela“]. I això sense menystenir ni l’una ni l’altra… Simplement, són escriptures i propostes discursives diferents.

Si ens situem en el mateix paradigma de discussió, també podríem aportar altres exemples:

Segons les llistes de vendes i diferents estudis de mercat, els habitants dels EUA són grans lectors de llibres d’autoajuda però, malauradament, això no ha estat un pont ni una via per arribar a llegir Cioran o Espinoza o Ramon Llull.

Però atenció, no voldria confondre ningú.

1. Vull dir que la lectura juvenil no és bona?

En absolut, poden revisar alguns dels post d’aquest mateix blog i en aquest altre que escric en castellà i veuran que afirme el contrari. De fet, cada vegada hi ha millors relats i universos de ficció més interessants [veg. categoria Lectura recomanada].

2. Vull dir que la lectura juvenil no ha d’entrar a l’aula o a l’escola?

En absolut, miren les propostes que apareixen en La lectura al Centre o en Del oral, audiovisual y digital a la lectura (y la escritura) en secundaria.

3. Vull dir que no té sentit llegir aquests relats?

En absolut, la casa, el metro, l’autobús, les xarxes socials, els clubs de lectura físics o virtuals, els blogs, els fòrums, la biblioteca pública o l’escolar són espais en els quals es parla, es llegeix, es comparteixen aquests relats i ajuden a la socialització, a l’escriptura, al creixement intel·lectual… Miren si no el temps i les publicacions que he dedicat a uns relats que m’apassionen i que considere valuosos i imprescindibles.

Però és que no parle d’això, ara parlem d’educació literària.

D’açò: de la lectura dels clàssics universals des de la literatura catalana.

2013-09-15_113649

 

D’açò: de la construcció de diàlegs amb els escriptors.

2012-09-15 a

 

D’açò: del treball amb un llibre com Diccionari per a ociosos de Fuster.

2013-09-15 b

 

D’açò: de la presència social i virtual  dels autors clàssics:

2012-09-15 c

 

D’açò: de les rutes literàries.

2013-09-15 d

 

Fins ací la meua reflexió, però voldria acabar amb una pregunta per la qual no tinc resposta:

Per què en comptes de “perdre el temps” a buscar passarel·les, no dediquem més esforç a veure com podem treballar la tradició literària, les obres clàssiques o els textos fundacionals de les nostres cultures?

  1. eduideas

    Crec que són dues activitats complementàries. A l’aula s’ha de treballar l’educació literària amb els clàssics, el gust per la lectura i l’`hàbit lector amb textos LIJ (majoritàriament) i la comprensió lectora amb textos de tot tipus. Justament les tres potes són la feina del professor de la matèria

    15 setembre 2013

    Responder
  2. Gemma

    Completament d’acord… Motles gràcies pel comentari.

    16 setembre 2013

    Responder
  3. moilloia

    Fins ara, les passarel·les motiven més en els joves una valoració qualitativa (on els clàssics s’enduen la pitjor part, per cert) que no pas una via de preparació. Ara bé, és clar que no tots els casos són necessàriament idèntics. Crec que les propostes que presentes, centrades a treballar el text literari i acostar-lo als lectors més joves, són bons exemples d’aquest canvi de rumb que poden ajudar a consolidar l’hàbit lector i, sobretot (i el que em sembla més fonamental), la capacitat crítica.

    16 setembre 2013

    Responder
  4. Maite

    Jo també crec que són activitats complementàries. El meu comentari prové de l’experiència personal (concretament del curs passat). Els meus alumnes de 4t d’ESO van treballar l’obra de LIJ “L’últim vaixell” de Gemma Pasqual i, enguany, aquestos alumnes, ara a 1r de Batxillerat, treballaran “La plaça del diamant”. He pogut explicar (i crec que m’ha servit de pont) el rerefons de la novel·la de Rodoreda, el paper de la protagonista i, fins i tot, la biografia de l’autora (l’exili) amb la novel·la que llegiren a quart. Pense que totes dues ajuden a la formació de lectors de literatura. :)

    22 setembre 2013

    Responder
  5. Mireia Manresa

    Rellegit el post, Gemma, i rellegit l’apartat del teu llibre El pla de lectura de centre, després del malentès al Twitter, on t’hi he fet una resposta en què qüestionava la dicotomia entre “literatura juvenil” i “educació literària” que m’ha semblat inferir d’aquest post.

    Entenc, un cop rellegit, que estàs parlant de la distinció entre el foment dels hàbits lectors i la interpretació literària dels textos que, al llibre, anomenes “lectura per a l’educació literària” vs. “lectura per plaer” i que no t’estàs referint, per tant, a “literatura juvenil” sinó a “lectura juvenil” entenent-la com “lectura per plaer o lectura lliure”. Estic totalment d’acord amb aquesta distinció, l’anomenem com l’anomenen, pel que fa al procés que condueix els mestres a dur-ho a terme, és a dir, a les metodologies d’intervenció a l’aula. En efecte, per afinar en la intervenció és clau distingir entre construir hàbits de lectura (reservar espais per a la lectura autònoma i de tria lliure, seleccionar textos més triats segons el lector que segons altres paràmetres, acompanyar en la lectura de manera indirecta, és a dir, sense treballs massa escolaritzats, apropar el lector al circuit social del llibre i als rituals de lectura privada i social de tot lector expert, etc.) i ajudar a interpretar els textos que resulten més complexos per a l’alumnat (estipular espais per a la lectura guiada, seleccionar textos que permetin tractar alguna/es característiques determinades, fer llegir una mateixa obra per tal que pugui ser guiada i compartida, dissenyar projectes que ajudin a aprofundir en les obres, etc.).

    En el teu post vincules l’educació literària a determinats textos, canònics, fundacionals, etc. Aquí és on començo a no veure-ho clar. Si bé és ben lògic que reservem per a la lectura guiada obres complexes que l’alumnat no pot llegir de manera autònoma, anomenar “educació literària” a aquesta tasca em sembla confús. Segons això, “educació literària” equival a llegir (i ajudar a llegir) només els textos fundacionals?

    Per mi, l’educació literària és un concepte més ampli. Educació literària inclou aprendre a interpretar els textos, conèixer els mecanismes de la ficció, saber actuar en el circuit social del llibre, conèixer i comprendre la influència de la tradició, conèixer, poder llegir i comprendre el patrimoni literari, saber parlar sobre els textos, entre altres competències. En aquest sentit, la distinció que planteges potser va més en la línia del que proposen els francesos, gens sospitosos de no atendre la tradició literària pròpia fundacional: lecture cursive vs. lecture analitique (lectura seguida, corrent vs. lectura analítica).

    També d’una professora francesa me n’agrada l’itinerari que proposa, ben clarificador per al que vull dir en aquest comentari. Savage (2004. “La lecture d’ouvres complètes au collège”, en línia), en un articulet breu però ben interessant, planteja aquest itinerari:

    1. lectura autònoma de textos juvenils (propers al lector)
    2. lectura guiada de textos juvenils
    3. lectura guiada de textos canònics i complexos
    4. lectura autònoma de textos canònics i complexos

    D’aquesta manera, crec que l’educació literària i la construcció d’hàbits lectors es retroalimenten molt més del que sembla, tenint sempre present, això sí, la distinció entre les metodologies que clarament condueixen a l’una o a l’altre, la qual cosa farà més efectives les intervencions.

    Fetes totes aquestes precisions, la lectura juvenil és una passarel·la per a l’educació literària? depèn, pot ser que sí i pot ser que no. Però segur que tant la lectura lliure i autònoma, que necessàriament serà amb textos propers als alumnes, com la lectura interpretativa d’obres complexes han d’estar presents de manera no excloent en l’itinerari escolar de cada alumne, com tu proposes en el teu llibre. Y el que és important és que l’educació literària sigui completa i inclogui tot allò que col·labori a crear un lector autònom de literatura de tot tipus, més i menys complexa, més i menys actual, més i menys de qualitat, més o menys canònica… perquè sigui lliure de triar en el seu futur immediat. I per triar cal ser competent i cal saber distingir el gra de la palla. En aquest sentit, molt d’acord amb tu que hem de dedicar els esforços a dissenyar projectes afinats i de qualitat com els que poses d’exemple i, també, a assegurar el contacte diari amb la ficció literària.

    No m’allargo més. Com comenta el Toni, necessitem altres espais i moments per reflexionar sobre aquestes temes tan rellevants i apassionants. Gràcies, Gemma, com sempre, per convidar-nos a fer-ho.

    22 setembre 2013

    Responder
  6. Gemma

    Moltes gràcies per tots els comentaris, escriure un altre post per “comentar els comentaris” que hi ha tant ací com en la versió en castellà…

    23 setembre 2013

    Responder
  7. Gemma Lluch

    Incorpore el comentari d’Enric Iborra des del seu blog:

    http://laserpblanca.blogspot.com.es/2013/09/la-literatura-vista-des-de-lluny.html

    7 octubre 2013

    Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.