llegim-piulem-lectura-twitter-bloc-universitat-valencia-gemmalluch

La lectura a Twitter

Llegim i piulemCompartir l’experiència lectora a Internet, llançar-la a la xarxa social és possible a través de Twitter, Tuenti, Facebook…  Avui descrivim com compartir-la a Twitter. Passos: proposem la lectura d’un llibre a la comunitat, triem un hashtag amb la paraula clau, per exemple el títol del llibre, proposem una data per iniciar-ne la lectura i endavant. Totes les persones que hi participen fan comentaris sobre l’obra amb l’ús del hashtag que permet resseguir-ne els comentaris. Posem alguns exemples: @lalectora va llançar el projecte @llegimipiulem. El bloc de la iniciativa resumeix bé el projecte:

“Llegim i Piulem és una tertúlia literària 2.0. Compartim l’experiència lectora d’obres de literatura catalana a Twitter. Des d’aquest bloc us informarem de properes lectures, activitats i altres novetats. Seguiu-nos a http://twitter.com/llegimipiulem”.

Una de les tertúlies ha estat sobre el #cantjoventut de #montserratroig. En definitiva, la proposta té l’objectiu de compartir  lectures a Twitter d’obres de la literatura catalana.

Animat per aquest projecte, @natxomr, Ignasi Moral Reig de l’IES El Quint (Riba-roja de Túria) proposa #dialeg12 una lectura compartida amb els estudiants de Batxillerat del llibre proposat per Diàleg de l’escriptor. Ignasi descriu l’activitat de la manera següent:

@natxomr, Ignasi Moral Reig

“Aquesta activitat pren com a punt de referència les tertúlies literàries que periòdicament organitza el grup @llegimipiulem per compartir l’experiència lectora d’obres de la literatura catalana a Twitter. L’obra objecte d’aquesta tertúlia, realitzada amb alumnes de primer de batxillerat, és Nou llibre de les bèsties, de Carles el Saure (Ed. Moll). L’activitat consisteix a compartir la lectura de l’obra, a mida que es duu a terme, amb la resta de companys de l’aula a Twitter. Per identificar les intervencions del grup i seguir el fil de conversa utilitzem l’etiqueta #dialeg12.

Per orientar els alumnes sobre com participar en la tertúlia (majoritàriament coneixen el funcionament de l’eina però no tenen experiència en l’ús de Twitter amb la finalitat formal que es proposa), només se’ls dóna una sèrie d’orientacions sobre el possible contingut  de les intervencions en la tertúlia. A nivell molt general, es proposa que les intervencions poden ser sobre:

– Citacions de fragments, oracions, expressions que criden l’atenció.
– Hipervincles amb elements de la xarxa relacionats amb quelcom de la lectura.
– Comentaris sobre algun aspecte de l’obra: l’acció, els personatges…
– Anàlisi dels trets lingüístics (en aquest cas concret, com que l’autor és mallorquí, se’ls proposa comentar els trets dialectals de l’obra). – Remarques sobre els jocs lingüístics de l’obra (aspecte molt destacat d’aquesta obra en qüestió).
– Proposta de preguntes i/o reflexions per a debatre amb la resta a partir d’algun aspecte, dubte…
– Escriptura d’alguna idea imitant l’estil del llibre (a mode de microrelat d’un màxim de 140 caràcters).”

A banda d’aquestes indicacions per orientar l’alumnat sobre el tipus d’intervencions que hi poden fer, es subratlla la importància, tenint en compte que la tertúlia a Twitter serà pública,  de tindre cura del registre lingüístic i la correcció ortogràfica.

La lectura a Twitter

La finalitat de la proposta és llegir un mateix llibre un grup del centre o de la classe o amb altres lectors desconeguts, en l’espai limitat d’un tweet (140 caràcters) i un període de temps consensuat. Tot allò que escrivim a Twitter és públic i compartit i el hashtag o etiqueta ens ajuda a seguir la conversa com, per exemple, #Aloma.

Aquest tipus de lectura compartida i conjunta deslocalitza la lectura del centre educatiu i la porta al món virtual, dóna protagonisme als lectors que poden mostrar els seus sentiments abans, durant i després de la lectura i els lectors són els que produeixen els continguts perquè l’entorn pot afavorir una major participació.

Com ha fet Ignasi Moral en la pràctica #dialeg12 és important consensuar una sèrie de normes, per poques que siguen, sobre el tipus de comentaris, la forma, els terminis de lectura, etc.

Si treballem amb lectures no canòniques, no és necessari que tot el grup participe alhora amb un sol llibre, el més interessant és buscar una etiqueta comuna per unificar els comentaris de les lectures. Després, els twitts elogiosos seran els millors promotors de lectura.

Del llibre: Gemma Lluch (2012): La lectura al Centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles, documents al Pla de Lectura de Centre. Alzira: Bromera.

  1. Laura Santacruz

    Gràcies, Gemma, novament, pel teu treball i per fer-t’hi ressò del projecte @llegimipiulem. Aquest, però, és un projecte col·laboratiu, que es gesta i avança gràcies al treball de tres persones: Neus Pinart, Judith Vives i jo mateixa, Laura Santacruz. Ací en trobareu la crònica de la primera època: http://storify.com/llegimipiulem/llegimipiulem-1-any
    En aquest sentit, Paradís Las Lomas és un projecte de lectura compartida d’Històries del paradís, de Xavi Sarrià, basat en aquesta experiència i dut a terme juntament amb les professores Marta Borràs Sapiña i Anna Segura Delgado a l’IES Las Lomas, d’Alacant, el curs 20111-12: http://paradislaslomas.wikispaces.com/ Va ser una gran experiècia!

    17 gener 2013

    Responder
    • Gemma

      Gràcies a vosaltres per la vostra activitat i entusiasme que serveix d’exemple de bones pràctiques per a tanta gent com jo. Gràcies per l’alegria i per l’entusiasme. Continuem amb el treball.

      18 gener 2013

      Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.