Lectura Digital

La investigació sobre la promoció de la lectura en la 2.0

Lectura Digital

 Poden llegir una versió del post en castellà

En els últims anys, una part dels docents de l’educació secundària ha dissenyat i executat accions per promocionar la lectura al centre escolar amb el suport de la web social. Les iniciatives es realitzen amb la lectura canònica i amb la lectura per plaer i barregen lectura i escriptura de textos escrits i audiovisuals.

Tot i la importància d’aquestes pràctiques, encara hi ha poques investigacions que permeten conèixer-les i avaluar-les. L’article «La investigació sobre la promoció de la lectura en la 2.0. Anàlisi de casos» publicat a la revista Caplletra presenta els resultats de la investigació realitzada per Maite Monar sobre tres experiències reals de promoció de la lectura amb l’ús de les tecnologies en centres escolars valencians durant el curs 2010-2011.

La metodologia utilitzada segueix un enfocament qualitatiu i, secundàriament, d’investigació-acció ja que les dades resultants han estat utilitzades pels docents per millorar-ne la pràctica. Concretament, s’hi utilitza l’observació participant, l’entrevista, les històries de vida, el relat de vida i el qüestionari. Finalment, s’hi aplica el grup de discussió per a l’anàlisi i la interpretació i la triangulació com a mètode d’avaluació.

Els tres casos són:

  • Classe de 4t d’ESO de l’IES Joanot Martorell situat a la ciutat de València, amb la participació en aquest projecte del professor Antoni de la Torre i del wiki Portfoli.
  • Classe de 2n d’ESO A del Colegio Helios a l’Eliana, amb l’ajuda del professor Evaristo Romaguera i el seu blog d’aula Somos.
  • Classe 6é de Primària de l’Escola Gavina de Picanya amb Albert Dasí i el web Escola Gavina.

Escola Gavina

A continuació, resumim els principals resultats de la investigació:

  1. L’alumnat valora positivament com la web social permet trencar els murs de l’aula i comunicar-se amb altres actors socials. És a dir, transformen les activitats escolars en pràctiques de comunicació real i la lectura individual en lectura social i compartida.
  2. La forma de treballar transforma el treball escolar en un aprenentatge útil i pràctic ja que poden aplicar-lo a l’entorn professional o personal.
  3. La pràctica valora els sabers tecnològics dels estudiants, que l’escola tradicionalment no avalua ni ensenya i que, per tant, han adquirit fora de l’àmbit acadèmic.
  4. L’alumnat valora el fet de poder ensenyar i aprendre els uns dels altres però també els resultats han evidenciat que no necessàriament els que tenen aquests coneixements són els que obtenen millors resultats acadèmics.

 

A més, la investigació de Maite Monar ha destacat com:

  1. Els espais de comunicació que Antoni de la Torre, Evaristo Romaguera i Albert Dasí han creat permeten atendre la diversitat i l’intercanvi.
  2. Les pràctiques han ampliat els diferents tipus, llenguatges i suports de lectura.
  3. El paper del professor canvia notablement: el professorat es transformen en guia

 

És important recordar que les pràctiques es desenvoluparen al marge de la legislació valenciana, per tant, es van realitzar per la voluntat personal i l’entusiasme dels professors responsables, són la conseqüència d’iniciatives individuals.

Els tres centres representen contextos sociolingüístics ben diferents; amb tot, Monar destaca com l’alumnat dels tres coincideixen en:

  1. L’alta valoració que fan de la pràctica i d’aquest professorat.
  2. El desig que la resta d’assignatures escolar copiara la pauta de treball.

 

L’anàlisi de Monar també ha valorat les fortaleses de les plataformes utilitzades. Per exemple, professors i estudiants presenten com a molt positiva la interdisciplinarietat i la diversitat de formats que poden assolir les diferents propostes de treball. Però, a més, les plataformes es transformen en:

  • Un lloc on informar als estudiants de la periodicitat del treball que han de realitzar com una mena de cronograma, informar-los del que ja han fet, com un dietari i també marcar la continuïtat i el ritme.
  • Un recordatori del procés i dels resultats del treball que realitzen
  • Una possibilitat de transformar la qualificació en avaluació i un aparador per resseguir-ne els aprenentatges.

 

Discussió i conclusions

Òbviament, la principal conclusió de la investigació de Maite Monar és que l’ús de plataformes i eines virtuals a l’hora de dissenyar el treball sobre i amb la lectura a l’aula és imprescindible.

Els tres casos analitzats mostren la necessitat d’una reformulació del paper de la lectura en general i en català en particular en la institució escolar, una ampliació del concepte d’alfabetització i de la incorporació del món de la tecnologia als materials didàctics. Caplletra. Revista de Filologia Internacional

I volem acabar, la revisió d’aquest article amb el paràgraf final:

L’àmbit de la filologia ha d’obrir-se necessàriament a estudis lligats a la realitat on la consideració de la lectura va més enllà del paper o del text i es transforma en pràctiques d’un centre educatiu que generen espais on adolescents parlen de lectura, d’autors i de textos. Entenem la lectura com a participació i com Jenkins (2006: 8) «we focus in this paper on the concept of participatory cultures rather than on interactive technologies. Interactivity is a property of the technology, while participation is a property of culture».

 

Recorda. Si vols citar la informació no oblides la referència bibliogràfica:

Monar van Vliet, M. i Lluch, G. (2015): “La investigació sobre la promoció de la lectura en la 2.0. Anàlisi de casos.” Caplletra 59, 99-119. DOI: 10.7203/Caplletra.59.6890

 

  1. Montse Morales Payà

    Una anàlisi ben profitosa per al cos docent, cal agrair la difusió de pràctiques efectives per a millorar l’ensenyament i l’educació en la nostra societat.

    1 abril 2016

    Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.