En el monogràfic del grup LIJMI coordinat per Blanca Roig Rechou, Pedro Lucas Domínguez i Isabel Soto López A Guerra civil española na narrativa infantil e xuvenil, Mari Jose Olaziregui analitza les representacions de la guerra civil en la literatura.
En parlar de la literatura infantil i juvenil afirma que (Olaziregui 2014: 20):
el repertorio de obras críticas que han analizado la presencia de la Guerra Civil en este tipo de literatura es muy reducido. Artículos destacados como el de Joan Portell (2001), merecedor del Premio Aurora Díaz-Plaja, resultan excepcionales por la concisión con la que aborda el tratamiento de la Guerra Civil, sea estudiado sólo como escenario de ficción, sea abordado como eje temático y simbólico del universo literario en cuestión.
De manera similar, el repertori de les obres de creació que han tractat el tema tampoc no és molt ampli. En l’estudi, poden trobar una selecció de les obres escrites en català, gallec, castellà i euskera (pp. 183-394) que els investigadors han considerat les millors.
La lectura dels comentaris literaris d’aquestes obres sorprendrà el lector en veure com “la guerra” pot transformar-se en un personatge que ha canviat la vida de les persones i dels hereus o és un malson que forada la memòria dels vius o s’hi transforma en l’escenari on l’esperança i la necessitat de viure vol guanyar la batalla a la mort.
Excepcionalment, com El més petit de tots de Lola Anglada o l’Auca del noi català, antifeixista i humà, la guerra és el context en el qual van ser escrites aquestes obres, és el present dels protagonistes i dels lectors.
Òbviament, des del moment de publicació original de l’anàlisi (2008) s’han publicat nous relats que podrien alimentar l’estudi anterior. Un exemple és l’obra escrita per Roberto Santiago i Santiago García Clairac Sota el foc de les bales pensaré en tu (Barcelona: Edebé, 2014).
L’acció se situa entre juliol i novembre de 1938, en el moment de la coneguda com a Batalla de l’Ebre. Aquest és l’escenari triat pels autors per creuar unes històries que tenen en comú l’amor viscut de formes diferents. Però Sota el foc de les bales és molt més. És un relat de la identitat dels éssers humans més enllà d’una guerra o d’una ideologia.
Hem catalogat el relat com a “literatura juvenil”, però perfectament podria ser llegit per qualsevol tipus de públic. Una lectura més d’altres actuals que podríem etiquetar com a “crossover”, de fet, el realisme de les morts, de les conseqüències dels enfrontaments, els patiments de les persones que van participar en aquella batalla o les històries que van viure no són habituals en la literatura juvenil.
Benvingudes aquestes narracions en les quals la memòria, la restitució del passat són eixos centrals de la ficció: com diu Olaziregui (2014: 22):
Y es que, como afirmaba J.W. Müller (2002: 1) “Memory matters”, es decir, la memoria importa. E importa no sólo porque toda conciencia está mediatizada por ella, sino porque, tal y como en su día dijera W. Faulkner, la memoria, al igual que el deseo, son ingredientes centrales del acto de escritura.
———————–
Podeu consultar també:
Gräfin Deym, Isabelle (2007): “La memoria de la guerra civil española en la literatura infantil y juvenil”, Studia histórica, 25, pp. 181-190.
Portell, Joan (2001), “Històries de la Guerra ´Incivil´”, Faristol, nº 40, pp. 15-18 (versió actualitzada a Blanca Roig Rechou, Pedro Lucas Domínguez i Isabel Soto López (2014): A Guerra civil española na narrativa infantil e xuvenil, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, pp. 57-68).
