la-lij-catalana-censurada-por-la-lengua

La censura franquista de la LIJ en català

la-lij-catalana-censurada

En el post «La literatura infantil: eina ideològica de l’estat, l’església i la família» destacava els aspectes més rellevants de la investigació publicada en la revista Zeitschrift für katalanistik partíem de la hipòtesi següent:

La figura del mediador en la construcció històrica de les lectures en català adreçades a un públic infantil incideix d’una manera profunda en l’escriptura, en l’edició i en la literatura que els petits i joves llegeixen. Les opinions, recomanacions, decisions o prescripcions de pares, mestres, pedagogs o institucions han construït un circuit de lectura particular» (Lluch 2016: 267).

 

Una de les prescripcions analitzades és la del mediador governamental que es tradueix en la legislació que dóna directrius, o directament prohibeix, sobre la lectura que cal consumir o en la proposta d’accions concretes sobre la creació i la transmissió d’un determinat tipus de llibres.

Ara acabem de publicar:

 

El llibre és el resultat del treball realitzat en el marc del Projecte de R+D+I d’Excel·lència (FFI2013-40726P) finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (2014-2016), en el qual han col·laborat Fundació SM i Patronat Universitari Gil d’Albornoz. La investigació ofereix una anàlisi de les censures exercides sobre la Literatura Infantil i Juvenil a Espanya, Argentina, Xile, Colòmbia, Cuba, Guatemala, Mèxic i Veneçuela al segle XX. Els recomane llegir el post que li dedica el blog del professor Pedro Cerrillo a la investigació.

La meua investigació se centra en els llibres censurats escrits en català, basc i gallec durant el període franquista. Com la investigació demostra, són censures que van prohibir llibres per la llengua en la qual van estar escrits i, com a conseqüència, va provocar la censura de tota una cultura.

L’anàlisi es realitza a partir de la revisió bibliogràfica de les principals investigacions sobre el tema, de la reflexió sobre el context educatiu, cultural i literari i de l’anàlisi de les obres destacades que foren censurades. D’aquesta manera, el lector disposa de dades suficients per entendre les raons per les quals els censors, en alguns casos significatius, van prendre decisions contràries al que aconsellaven els informes redactats pels lectors.

A continuació, copie les conclusions de l’estudi:

Iniciábamos este capítulo recordando que el objetivo final era ofrecer un panorama de las censuras de los libros escritos en catalán y en euskera e intentar explicar los criterios por los que se hacían esas prohibiciones y el sentido que las mismas podían tener. Los estudios consultados coinciden en afirmar que la finalidad última de la censura extrema a la que estuvieron sometidas las obras escritas en catalán, euskera o gallego para niños y jóvenes y que se mantuvo vigente hasta la década de los sesenta, a diferencia de lo analizado en el resto de capítulos de este libro, no tenía nada que ver con el contenido específico de los textos que se querían ofrecer al público, sino con la lengua en la que estaban escritas. Como hemos analizado, se prohibieron libros escritos con una ortografía no normalizada, obras de valor menor u otras que alcanzaban a un público minoritario.

Por tanto, la intención no era prohibir determinados contenidos, proteger a los niños y jóvenes de una ideología o de unos determinados valores sino que la finalidad de este tipo de censura era impedir que estas lenguas se utilizaran como vehículo normal de cultura. Las medidas represivas tenían por objeto residualizar la cultura escrita en estas lenguas, convertirla en una herramienta útil para escribir textos sin importancia o para tratar temas de tipo local, pero incapaz de participar en las corrientes de pensamiento contemporáneos. El objetivo, pues, iba mucho más allá de bloquear la circulación de determinadas ideas de tipo político o moral: lo que se pretendía era eliminar el uso culto de una lengua. Y en este objetivo, las obras escritas para niños que les permitían no solo leer en estas lenguas sino también aprenderlas y conocer su cultura, prácticamente desaparecieron durante este período (Lluch 2016: 236-237).

  1. Montse Moipa

    Una anàlisi fantàstica i ben profitosa per a conèixer la censura i la repressió que va patir el circuit cultural català juntament amb l’esukera i el gallec.

    26 setembre 2016

    Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.