Aquest post continua La lectura juvenil és una passarel·la per a l’educació literària?
Este post tiene una versión en castellano aquí
Mai no vaig pensar aquest blog com un lloc de debat. Com consta en la descripció és un «Blog temàtic sobre narratives paraliteràrias i audiovisuals, dirigides majoritàriament a adolescents, i sobre pràctiques de promoció de la lectura, principalment, en la Web 2.0», que atén sis tipus de categories. I la finalitat és compartir i comunicar.
La raó de descartar el debat és simple, una és el temps, l’altra el gènere. El meu treball és el d’analista del discurs: analitze documents utilitzant un marc metodològic compartit, n’obtinc dades i les expose. El canal per exposar els resultats són articles o llibres. Són els canals en els quals la meva professió específica que he de publicar. De fet, les revistes o editorials on hem de publicar estan classificades i delimitades. Quan el temps ho permet, trie un tema i el desenvolupe; de fet, m’agrada escriure llibres divulgatius on puc alliberar-me de la cuirassa dels treballs acadèmics.
Però era conscient que el temps per a aquests llibres era escàs; paral·lelament, observava l’ús que feien de la web i dels blogs professors com Henry Jenkins i m’hi va agradar l’alternativa. Aquesta és la idea de l’espai: compartir lectures, treballs i recerques.
El passat 15 de setembre vaig publicar el post titulat La lectura juvenil és una passarel·la per a l’educació literària? i la versió en castellà que va motivar múltiples comentaris tant aquí com a les xarxes socials.
Continuar el debat aquí em resulta difícil, perquè el que podria contestar apareix en les publicacions. Allí l’espai em permet desenvolupar el tema de manera àmplia i quan ho faig aquí puc sentir que el tema queda reduït o que l’explique pitjor de com ho vaig fer allí.
Amb tot, sí que m’agradaria precisar algunes qüestions:
1. El post no parla de literatura infantil i juvenil. Es refereix a la lectura juvenil, específicament als relats que analitze des del 2000 i que vaig caracteritzar per primera vegada en «Mecanismos de adicción en la literatura juvenil» i per última (de moment) en «Las nuevas lecturas deslocalizadas de la escuela». La caracterització d’aquests relats es genera de l’anàlisi de, fins avui, els 267 relats més venuts i dirigits als joves (l’anàlisi s’amplia amb els de més venda dirigits als adults i els relats audiovisuals que use com a mostra de contrast).
2. El terme «paraliteratura» no és valoratiu sinó merament descriptiu. En realitat, no s’hi parla de relat paraliterari sinó de relat amb característiques paraliteràries. El naixement del terme, el desenvolupament i les escoles que l’usen està descrit en els treballs anteriors.
3. El post parla de l’educació literària en un context determinat: les classes de literatura que caben en els 10 mesos que dura el curs escolar i en les quals cal treballar lectura, escriptura, coneixements metalingüístics… I on l’educació literària té assignat un treball delimitat pel currículum…
Els comentaris del post anterior comparteixen com portar aquest treball a l’aula, com s’hi pot treballar i com el context concret de cada centre educatiu n’exigeix estratègies diverses. A més, cada comentari s’acompanya de propostes concretes que ja s’hi han realitzat. El lector pot consultar els enllaços dels professionals que n’han deixat l’opinió i veurà el gran treball que realitzen cada dia.
Els espais d’aquests docents són una forma de crear el context de treball (no d’opinió) que ens ajuda a construir un marc teòric i pràctic per treballar els textos de la tradició literària, els clàssics, els textos fundacionals de la nostra cultura…
Crec que el treball conjunt ens ajuda a construir aquest marc: des de la universitat (l’àrea de la Filologia de manera complementària amb la de Didàctica de la Literatura), des de les aules amb el bon treball del docent que reflexiona, comparteix, prova i avalua…
Gràcies a Mireia Manresa, eduideas, moilloia, Maite Monar, Toni Solano, Luís Arizeta, Teresa Andrueto, Llum Santa María, Jesús Díaz Armes, Harry Potter, Evaristo Romaguera, pels vostres comentaris perquè darrere de cada comentari hi ha més que paraules: hi ha propostes, reflexions i sobretot molt de treball.
