Este post tiene una versión en castellano en el blog GemmaLluch
O la importància de l’audiovisual en la construcció cultural dels adolescents.
Com celebràvem la festivitat de Tots els sants fa només uns anys?
Pensem més enllà dels rituals que diferencien uns dies d’uns altres com, per exemple, la visita al cementiri per endreçar les làpides dels morts, els dolços habituals d’aquestes dates…
Els rituals són el camí per contactar amb els avantpassats morts però sobretot els rituals ens ajuden a entendre la mort com a record i com a construcció de la memòria familiar.
En la visita al cementiri, parlàvem amb familiars o amics que feia temps no freqüentàvem, presentem els petits amb un “ell era molt amic del teu iaio” i el conegut li recorda “com t’assembles a ell…, el teu avi era un geni al barri…”.
El passeig pel cementiri queda ple d’anècdotes sobre les persones que ens han deixat: era una forma de recordar els absents, d’honrar-los.
També, de presentar la mort com una part de la vida.
I ara, com celebrem Halloween?
Les pel·lícules de terror han substituït la celebració de la memòria familiar i de la mort, és a dir, han substituït la memòria familiar per una festa de disfresses de “trick-or-treat”.
La influència de la cultura audiovisual va més enllà del canvi de costums: és la substitució de la memòria familiar per la celebració de l’instant, de l’últim èxit audiovisual.
I aquests canvis, com afecten l’aprenentatge?, com afecten la competència cultural?
Per exemple, l’ensenyament de la literatura, una matèria caracteritzada per l’arrelament a un territori que percep la realitat a partir del jo de l’escriptor, en una època determinada, l’estil del qual és una conseqüència dels anteriors i que conformarà els usos del futur.
Llegir literatura canònica és, també, llegir memòria. Però els adolescents, entenen el significat de la memòria? I, quina és la nostra responsabilitat?
[De Gemma Lluch (2012): Del oral, audiovisual y virtual a la lectura (y la escritura) en la Secundaria, Fundación SM]
