Literatura Infantil

Els models familiars en la literatura infantil

afortioriPer Irene Rubio Barreda, de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana.

Neus i Daniel tenen dos mares, Julia els porta cada dia a l’escola i Marta els llig contes totes les nits; Oriol té dos famílies i molts germans, li agrada passar el cap de setmana amb el pare, Raquel i els bessons, Miquel i Marc, però també li agrada quan els dimecres el nuvi de la mare fa puzles amb ell o quan fa pastís amb la mare; la mare d’Anna és vídua, Anna no sap què vol dir però sap que la mare és vídua; Núria té el cabell molt negre i rull tot i que els pares són rossos, no sap per què però la seva pell és més fosca que la dels pares i la resta de companys d’escola.

Ni Neus, ni Daniel, ni Oriol, ni Anna, ni Núria han llegit mai un conte a l’escola amb un personatge que té dos mares, tampoc no han llegit ni a escola ni a casa un conte on només hi ha una mamà, i no hi ha papà, ni tampoc els han llegit cap conte d’un nen que té dues famílies, o d’una nena que no sap ben bé per què és diferent dels pares.

Aquests nens i nenes són ficticis, però bé podríem trobar-los en qualsevol escola. Tots Gordon_Sol_All_families_are_differentstenen un tret en comú: possiblement no han llegit encara un conte on apareix un model familiar paregut al seu. I és que aquests nens i nenes formen part de famílies ben diferents l’una de l’altra, però tots són això, una família.

Els models familiars han canviat en les últimes dècades: famílies nuclears convencionals, homoparentals, reconstruïdes o monoparentals. Alhora, els membres d’aquestes famílies poden mostrar diversitat ètnica o cultural, diferència d’edat, etc. En definitiva, tot això es tradueix en una gran diversitat familiar i, per tant,  ja no ens serveix  exclusivament el concepte clàssic de família.

I la literatura, com no podia ser d’altra manera, ha d’adaptar-se a aquesta noves formes de vida. Afortunadament, són cada vegada més les escoles que decideixen treballar la diversitat familiar però, amb quines eines es trobaran per a fer-ho?

Resulta interessant trobar col·leccions dedicades especialment a l’educació en diversitat familiar, com és el cas de En favor de todas las familias de l’editorial A fiori, per a nens i nenes de 4 a 8 anys, en euskera, castellà i anglès.

A continuació, deixem una petita mostra de llibres que eduquen en diversitat familiar:

  • M’ho va dir la Lluna. Gil Vila, Maria Àngels i Piérola, Mabel. Bellaterra, 2005:  La por a la diferència ens 84-7290-303-6gimpedeix el coneixement de l’altre i limita les nostres possibilitats de creixement personal. Com que els pares de la Paula no la deixen jugar amb la seva amiga Marina, es perd l’oportunitat de conèixer una família diferent a la seva, i l’ocasió de créixer i d’obrirse a la diferència.

 

  • 9788466112062La clara té una gran família. Rius Camps, Roser.Editorial Cruïlla, 2008: Els pares de la Clara fa temps es van separar i després es van tornar a casar i per això ara la Clara té quatre avis, quatre àvies i un munt de germans, tiets i cosins: una gran família.

 

  •  La mare surt aquesta nit. Pomés Leiz, Juliet. Tusquets Editores, 2003: Molt sovint, els pares, en aquest cas la mare de Simó, han de recórrer a algú que s’ocupi del seu fill durant unes hores. Una conversa entre la mare i en Simó frenarà la inevitable protesta inicial i tot quedarà oblidat quan en Simón descobreixi el bé que s’ho passarà aquesta nit…

 

  • Visc en dues cases. Agur Meabe, Miren.La Galera, 2003:  “No sóc pobreta. No m’he fet gran de sobte. Tinc nou anys i últimament ho he passat regular. Res més. És que els meus pares s’han separat”. “Ara visc amb la mare de dilluns a divendres, dos caps de setmana al mes i la meitat de les vacances. Els altres caps de setmana i l’altra meitat de les vacances les p asso amb el pare”. Fragments de Visc en dues cases.

 

  • Un papa a mida:

  • El meu pare és mestressa de casa i què. Ugidos, Silvia. La Galera. 2000: Per què no havia dit a l’escola que el meu pare treballava de superheroi espacial en lloc de dir que feia de mestressa de casa? Heus aquí una situació poc habitual explicada de manera respectuosa i divertida. Un conte per respectar la diversitat de maneres de ser i de viure.

 

  • Material de pintura. Eiroa, Mauro. A Fortiori Editorial, 2005: «Es que para pintar a mi familia necesito51BMu2rnmKL._SY344_BO1,204,203,200_ un papel más grande porque somos muchos, dijo Paula… Si no ¿cómo podré pintar a Yang, que vino de China para ser hija de la tía Julia y el tío Jonás? También necesito una luciérnaga que brille como la lámpara que Miguel, el novio de mamá, deja encendida en el pasillo para que no me asuste cuando duermo. Es que mamá siempre me dice que mi familia son los que más me quieren en el mundo».

 

  • Piratas y quesitos. Herrera, Carmen. A Fortiori Editorial, 2005: «Esta noche no puedo dormir porque mañana salgo de vacaciones con mis tíos. Mi tío se llama Miguel, como yo, y quiere casarse y tener un niño. Mi tío no tiene que buscarse novia porque ya es novio del tío Fernando, lo que pasa es que la abuela está un poco despistada y no se ha enterado, eso creo yo».

 

  • El mar a rayas. Barragués Sainz, Susana. A Fortiori Editorial, 2007: «Es que estamos separados -le había explicado su papá, que utilizaba el volcán de la isla para freír huevos. Pero Caterina no entendía qué significaba «separados». Y un buen día, pensando en aquella difícil palabra, Caterina se dio cuenta de que había perdido un calcetín».

 

  • El color de mi familia. Erlich, Bernardo, A Fortiori Editorial, 2005: «Papá es oscuro, –dice Tincho– oscuro como mi gato Sanjuán, que cuando sale al patio de noche no hay quien lo encuentre si cierra los ojos. Mamá en cambio, –dice Cuca– es clarita como la leche, el yogur y las natillas. Y cuando cuelga las sábanas en un día brillante, jugamos al escondite y siempre me gana».

 

 

 

  1. Mirella.

    Magnífica recopilació de llibres de LIJ per a treballar la diversitat familiar. Com a mestra, prendré nota d’alguns per a poder incloure’ls en el treball d’aula.

    És una llàstima que aquesta temàtica quede un poc en l’oblit o no siga tan visible respecte altres temàtiques.

    Molt bona feina. :-)

    21 juny 2015

    Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.