Puede leer la versión en castellano del post.
Els mitjans socials parlen molt sobre els booktubers. Opinions, percepcions, crítiques i defenses. Però hi faltaven dades. Per això, vam decidir incloure en el projecte de recerca de la Fundació Telefònica una anàlisi sobre ells, sobre el seu treball i els seus espais:
L’objecte d’anàlisi d’aquest capítol són els blogs i els canals de YouTube en català i en castellà dedicats a la lectura i administrats per joves i adolescents, conèixer el tipus de lectura que hi comparteixen i com la presenten. També, respondre dues preguntes1:
- com són aquestes noies i nois, concretament, quina edat tenen, per què comparteixen la lectura en els mitjans socials, què llegeixen, com aconsegueixen els llibres, què és el primer que els crida l’atenció o quines relacions virtuals al voltant de la lectura mantenen a internet i
- com són els espais que administren i construeixen, com han evolucionat en els últims anys i quines diferències hi ha entre els que fan servir el castellà i el català.
De manera resumida, el quadre 1 presenta la unitat d’anàlisi, la tècnica i les dades obtingudes.
Les conclusions principals de la investigació són .
1. El segle XXI s’inicia amb una forta presència d’adolescents i joves en el món de la lectura com a font d’autoritat. És a dir, exerceixen les tasques tradicionals dels adults i legitimen un «nou» cànon: la llista de lectures que cal conèixer per a socialitzar (Lluch 2017: 31).
2. Les causes principals d’aquest canvi són (veg. Lluch, 2010 i 2014):
- l’èxit de la saga protagonitzada per Harry Potter,
- l’ús dels mitjans socials per compartir la lectura amb els seus iguals i
- els fòrums de lectura creats en castellà per Laura Gallego en 2003 o en català pel Què llegeixes? en 2005.
3. Han reemplaçat els espais tradicionals on habitualment es practicava la lectura (l’escola i la biblioteca) per la xarxa. És a dir, els lectors adolescents i joves atrets pels influencers s’han mudat dels edificis de maons al núvol, de les estructures fixes a les estructures líquides (Lluch 2017: 32).
4. Setze dels vint-i-dos subjectes analitzats són dones; tenen entre setze i vint-i-nou anys i una majoria són estudiants o han acabat un grau relacionat amb les lletres: Filologia, Traducció o Periodisme.
5. A la pregunta sobre de qui es fiaven per triar-ne les lectures, la resposta és «dels seus iguals». Destaquem que els únics subjectes que van a la biblioteca per obtenir llibres són catalans (Lluch 2017: 31):
6. L’espai creat pels booktubers segueix l’estructura que fixa la plataforma YouTube i, per tant, té unes seccions similars: inici, vídeos, llistes de reproducció, canals i sobre… Des del punt de vista d’aquesta investigació, la part més interessant és la forma que tenen de classificar els vídeos que pengen en els seus canals (les llistes de reproducció) (Lluch 2017: 46):
7. La manera de gravar, editar i presentar cada vídeo depèn de molts factors, però és exactament igual en el cas del català i el castellà. Hi ha una dada molt interessant i que té a veure amb el plagi: majoritàriament, quan realitzen un vídeo basant-se en la innovació que ha introduït un company, el citen des de l’inici.
8. En els 48 posts dels blogs analitzats, 34 comenten traduccions i, encara que s’hi repeteixen pocs títols, pràcticament tots són novetats de literatura juvenil. En el cas dels llibres comentats en els canals de YouTube, la tendència augmenta en 13 punts, dels 459 llibres comentats o presentats, 383 eren traduccions de l’anglès. Curiosament, la dada tampoc no varia en els espais en català o castellà (Lluch 2017: 47):
Finalment, destaquem les conclusions següents (Lluch 2017: 50):
1.
La investigació ha mostrat com els adolescents i joves amb els tuits, els blogs, els canals de YouTube o amb Instagram han transformat la manera de llegir, de relacionar-se amb la lectura i amb els llibres. Han sabut crear un espai de comunicació, de conversa social, que alhora és un espai de relació, de joc i de diversió. Espais que alberguen gèneres textuals diversos i on els lectors participen per recomanar, descobrir, comentar, elogiar o criticar, jugar o competir.
2.
Els adolescents i joves han creat, a partir dels mitjans socials, comunitats virtuals de lectura que abandonen l’escola però s’acosten a altres mediacions, com l’aplicació Goodreads lligada a Amazon, on la influència és més líquida i invisible. En aquesta nova dimensió, les relacions entre les lectures recomanades o els autors elegits no responen als criteris tradicionals de l’acadèmia sinó al nombre de “likes”, als comentaris dels lectors o al logaritme creat per la plataforma d’Amazon.
Per a la reflexió
Els espais en català són molt recents i el nombre de seguidors notablement inferior. L’anàlisi mostra que copien el patró castellà i anglosaxó amb una diferència: la relació amb les editorials o amb les institucions catalanes. Aquesta presència apareix en el nombre de posts amb forma de crònica d’activitats de promoció de la lectura organitzades per les institucions i on ells són protagonistes, en la inclusió de fotografies o entrevistes amb càrrecs de l’administració, editors o llibreters o en el tipus de seguidors ja que una part important són adults lligats al món del llibre (Lluch 2017: 40).
Alhora, aquests lectors usen majoritàriament Goodreads, que els allunya de la recomanació d’un llibreter tradicional o de la guia d’un bibliotecari. L’anàlisi de les conseqüències d’aquest canvi transcendeix els límits d’aquest treball, però sí volem recordar que Amazon funciona preferentment en anglès i amb llibres de venda massiva i, en conseqüència, la majoria dels llibres que recomanen estan escrits en aquesta llengua i els que apareixen en llocs preferents són els recomanats per una majoria mundial. En aquest context és fàcil deduir que és difícil parlar de diversitat cultural o lingüística.
Les conclusions de la investigació ens han plantejat nous dubtes ja que (tot i les nombroses cites als mitjans socials i de comunicació que parlen de joves lectors o de booktubers en català) la presència d’adolescents i joves que comparteixen la lectura en català a internet és testimonial.
Així doncs, hem ampliat la investigació amb una anàlisi en profunditat dels booktubers en català i de la viabilitat d’aquesta proposta (nascuda des de la indústria de l’entreteniment) per a una cultura com la catalana. Esperem oferir-ne les dades aviat.
————–
1. En aquest procés de treball, hem comptat amb l’ajuda de Maria Peris Bixquert, que ha col·laborat en la recollida de dades al llarg de tota la investigació.
Un resum del llibre en el post: «¿Cómo leemos en la sociedad digital? Lectores, booktubers y prosumidores».
