Puede leer la versión en castellano del post.
Quantes vegades ha llegit que és impossible llegir els clàssics a l’escola? Quantes vegades ha sentit que el seu treball com a professor de literatura s’ha criticat sense aportar-hi dades? Està cansat de tanta paraula buida?
Nosaltres, si. Estàvem fartes de sentir tantes estupideses sobre allò que es fa a l’escola parlant sense estudis, de tanta crítica a la feina d’uns professionals excepcionals sense aportar-ne ni una sola dada. Opinions, testimonis de segona, prejudicis; en definitiva: crec, em sembla o és la meva experiència no construeixen una base sòlida per conèixer com és o què passa amb la lectura literària i l’educació. Aquesta manera de tractar el tema està present en molts programes de ràdio o televisió, en molts reportatges dels mitjans escrits quan parlen sobre com s’ensenya a llegir o què llegeixen els nens a les escoles.
Per això, vam decidir incloure en el projecte de recerca de la Fundació Telefònica una anàlisi sobre com es treballa la lectura dels clàssics (universals, en castellà i en català) a l’escola pública. Centrar l’anàlisi en la lectura del cànon literari. Tot el treball el pot consultar aquí:
Vam iniciar la investigació amb una anàlisi del context: sobre com s’ha ensenyat a llegir i a llegir textos literaris, quins van ser els moments històrics que van marcar-ne la diferència entre les formes d’ensenyar, etc.
D’aquesta part del capítol, destaquem els següents aspectes (Lluch et allii 2017: 55-60) :
1. Els primers documents legislatius que van regular la lectura a l’escola només l’entenien com a sinònim d’alfabetització, és a dir, llegir en els primers estadis, dotar l’alumnat d’uns coneixements i habilitats mínimes per desxifrar textos senzills.
2. El canvi qualitatiu de la lectura en l’educació esdevé en 1992 amb la publicació al BOE dels decrets que desenvolupaven els continguts de llengua i literatura de la LOGSE. Per primera vegada, l’ensenyament i aprenentatge de la lectura s’entén des de la pluralitat de significats que l’estudiant (com a futur ciutadà) podrà trobar a la vida real i, a més, s’hi presenta una proposta coherent dissenyada per a les tres etapes educatives.
3. Els docents comencen a utilitzar els mitjans que oferia Internet des d’abans de 2006 com a instrument essencial de l’ensenyament; Felipe Zayas1, pioner d’aquesta línia de treball, descriu el principal canvi qualitatiu que s’hi va produir: si en l’inici les eines digitals s’utilitzaven de manera similar al món analògic, a mesura que aprenien a utilitzar-les, s’hi van transformar en espais de comunicació i, conseqüentment, van canviar la concepció de l’ensenyament.
4. La investigació de Monar van Vliet2 mostra clarament els beneficis del lloc web, del blog i el wiki. Les dades de l’estudi evidencien que el seu ús ha ampliat els tipus, llenguatges i suports de lectura. Les conclusions mostren que els estudiants valoren positivament el fet que Internet trenque els murs de l’aula, porten el treball més enllà i permeten comunicar-se amb altres actors socials. Aquesta forma de treballar aconsegueix transformar unes activitats escolars en pràctiques de comunicació real i, la lectura individual, en lectura social i compartida.
5. La preocupació sobre com es substitueix a l’escola la cultura per la indústria de l’entreteniment o la lectura dels clàssics per la dels relats paraliteraris3 augmenta cada any. Un exemple representatiu és el manifest «SOS. Literatura a l’ensenyament» del Col·lectiu Pere Quart.
El breu repàs sobre com s’ha entès la lectura en els centres escolars i com, a poc a poc, s’han introduït els mitjans socials en les classes de llengua i literatura busca contextualitzar l’objectiu d’aquesta investigació:
- analitzar què passa amb la lectura dels clàssics de les literatures universals, espanyola i catalana a l’escola.
De manera resumida, el quadre 3.1 presenta la unitat d’anàlisi, la tècnica i les dades obtingudes.
Les conclusions principals de l’estudi són:
1. Tot i la imatge que la tecnologia és dels joves, aquests docents (que se situen en la cinquantena) controlen i utilitzen un ventall diversificat d’eines i plataformes que utilitzen per a la lectura dels clàssics: Ivoox, YouTube, Google Drive, Google Docs, Google Sites, Slideshare, Scribd, tràiler, wikis, portafolis digitals, formularis de Google per fitxes de lectura, Facebook, Edmodo, Vimeo, Pinterest o Google Classroom.
2. Són espais que s’inicien molt aviat i amb el temps s’han transformat en un lloc web on el responsable exposa i intercanvia informació relacionada amb el seu àmbit acadèmic i es dirigeix als seus iguals: docents de llengua i literatura.
3. Els blogs es transformen en espais expandits que reuneixen plataformes, recursos, sites o wikis que enllacen continguts diversos de les activitats i projectes de lectura que desenvolupen en les classes i en col·laboració amb altres docents.
4. Aquests professors entenen l’ensenyament de la lectura dels clàssics com una experiència vital i han aconseguit construir comunitats lectores a les seues aules, però també entre els escolars de diferents centres educatius. I el més important, ho han fet des de la diversitat textual, literària, cultural i lingüística: en castellà, català, euskera i gallec.
5. Algunes de les obres que treballen i hem analitzats són: La Celestina, el Quijote, El Conde de Lucanor, la Bíblia, Arbre de ciència, Tirant lo blanc, La divina comedia, Madame Bovary o poemes de Verdaguer, Quevedo, Teresa de Jesús, Gabriel Aresti o Mario Benedetti.
Finalment, destaquem dues conclusions (Lluch et allii 2017: 75-76):
1.
Els projectes de lectura que dissenyen, construeixen i comparteixen els definim com a propostes transmedials ja que expandeixen la lectura escolar a través dels mitjans socials, però sobretot, perquè són activitats col·laboratives i vives que creixen gràcies a les aportacions de tots, alumnes i professors. Uns com a guies i els altres com a productors.
2.
La transmedialitat permet que els clàssics es llegeixen, s’interpreten, s’interioritzen, s’adapten als nous llenguatges i es comparteixen entre diferents centres educatius. Els docents dissenyen, construeixen i proposen projectes col·laboratius virtuals a través dels quals la lectura literària en castellà, català, gallec o basc es transforma en una experiència de vida per a centenars d’escolars que no es coneixen.
Tota la informació a:
——————-
- Zayas, F. (2006). «Mis primeras experiencias con los blogs en el aula». En Quaderns digitals, 42.
- Zayas, F. (2008). «Las TIC y la enseñanza de la lengua y la literatura». En Boletín de la Institución Libre de Enseñanza,72.
- Monar, M. (2012). «Promoción de la lectura en el marco educativo». EnOcnos: Revista de estudios sobre lectura, 8.
- Pot consultar el post «La lectura juvenil és una passarel·la per a l’educació literària?».
