Aliaga, X. (2013): El meu nom no és Irina. València: Andana Editorial
No és habitual en la LIJ que el present que vivim amb les retallades, els problemes econòmics o el maltractament formen part de la quotidianitat dels personatges, de manera similar a com ho fa en la vida dels lectors.
Aquest relat té molts encerts: el protagonista, la família, l’escriptura i la lectura com a forma de vida, el misteri, un món versemblant, etc. Però hi ha molt més: una proposta narrativa. Aliaga construeix un joc de relats que funcionen com a miralls, que entreté, que pot sorprendre i que recorda altres històries que hem vist a les pantalles o que formen part de la vida.
La lectura d’aquest llibre ha estat una sorpresa ben agradable. Alhora que el llegia, n’he compartit els fragments i les parts que més m’agradaven a través de Twitter, amb l’etiqueta #ElmeunomnoésIrina:
Llegir per a lligar? Sí! A #ElmeunomnoésIrina de @xavialiaga a @andanaeditorial #LIJ #LIJcat ow.ly/i/4Pv4f
Escriure el present, des de la crisi, a la #LIJ, no és habitual. #ElmeunomnoésIrina n’és una excepció! @xavialiaga ow.ly/i/4Pvjo
I presenta la #literatura com un camí per entendre la vida. A #ElmeunomnoésIrina ow.ly/i/4PvxY
Genial protagonista! @xavieraliaga crea un personatge-adolescent ben interessant: Nèstor a #ElmeunomnoésIrina ow.ly/i/4Pv87 #LIJ
Tancava els tuits amb un gràcies a @maitemv perquè ella em va recomanar aquest llibre. El vaig comprar i ara jo us el recomane… I si us agrada, compartiu la lectura amb un #ElmeunomnoésIrina i així podré gaudir de nou d’aquest relat.
I, si encara teniu dubtes, possiblement el tràiler del llibre us ajudarà a decidir-vos…
