L’editorial Adesiara ha publicat una edició magnífica d’El llibre dels disbarats d’Edward Lear. La introducció i la traducció és de Miquel Àngel Llauger i l’editorial presenta l’obra amb les paraules següents:
Quan Edward Lear era a casa de Lord Stanley, que l’havia contractat per dibuixar la seva col·lecció zoològica, va començar a fer unes estrofes de cinc versos per divertir els infants de la casa. Els poemes, acompanyats d’un dibuix, parlaven de dones de nas inacabable, d’homes amb la barba plena d’ocells, de dames que tocaven l’arpa amb la barbeta o, fins i tot, de senyors que es posaven rosegaires a les farinetes per fer-les més flairoses. Lear no podia sospitar que aquells poemets, els limericks, esdevindrien famosos i farien d’ell el patriarca, al costat de Lewis Carroll, de la literatura del nonsense o dels disbarats.
En l’article «De la literatura anglesa a la catalana: un canvi de circuit lector en el relat per a adolescents» en parlar de la traducció al català de l’obra mes coneguda de Lewis Carrolls deia:
Els codis diferents, l’absència de referents comuns i, en definitiva, la mancança d’una competència del lector són els principals problemes que troba el lector en la cultura d’arribada i provoca que no puga gaudir de les contínues transgressions a la norma dels personatges que hi intervenen. És per això que Alícia, que va representar un dels primers best-sellers de la literatura infantil anglesa i ha esdevingut el llibre clàssic d’aquesta literatura, ha estat un fracàs de públic de les traduccions que es realitzaren i es distribuïren en cultures com la catalana. De fet ara, és un llibre més conegut pels estudiants de traducció de les universitats en transformar-se en un text imprescindible del seu treball que pels lectors als quals anava dirigit (Lluch 2013: 146-147).
El llibre dels disbarats és una lectura per a adults, per això, l’editor ha tingut l’encert de presentar alhora, en
pàgines encarades, l’original en anglès i la traducció en català amb la reproducció de les il·lustracions que acompanyen l’original, publicat en la primera edició el 1846. Tot i que la versió que llegim és la de 1861.
Llegiu el llibre. Gaudiu de la comparació de l’original amb la proposta de Llauger i no oblideu subratllar la magnífica introducció.
Si voleu saber-ne més, us recomane la ressenya escrita per Arantxa Bea en la revista digital El Trapezi o la d’Ignasi Aragay per al suplement Llegim del diari Ara.
