gurdia-anell-vicent-pascual-llibre-bloc-universitat-valencia-gemmalluch

El guardià de l’anell, Vicent Pascual

 

portada_ el guardià de l'anell

Ressenya escrita per Adrià Martí i Badia, estudiant de Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària   de la Universitat de València  per al contingut Cultura de la   imatge i cultura del llibre per a adolescents de l’assignatura Cultura literària i ensenyament impartida per Gemma Lluch.
 

Pascual, Vicent (2013): El guardià de l’anell. València: Tabarca Llibres, 2001

 El web de l’editorial Tabarca Llibres  presenta la novel·la amb aquestes paraules:

El guardià de l’anell s’ha convertit en un best-seller de la narrativa juvenil valenciana. Una colla d’amics viu una aventura trepidant a la Valldigna, relacionada amb la mesquita de Xarai l’enigmàtic cofret de Muhammad. Ferran i Anna, els protagonistes, es veuran involucrats en l’enigma del guardià de l’anell, un llegat de l’antiga civilització dels àrabs valencians.

Es tracta d’una aventura on la valoració de l’amistat i la companyonia és un factor important, on tot el jovent que hi apareix són un exemple de convivència. Dins el grup no s’hi produeixen discrepàncies i es diverteixen junts.

Entre els personatges s’observa el coneixement i la intercomprensió de diferents variants dialectals del català, perquè Ferran, el jove protagonista que ve de Barcelona, es relaciona i dialoga amb joves de Benifairó de la Valldigna (la Safor), que es on es localitza el relat.

Temporalment, l’obra se situa a finals del segle xx, coincidint amb el temps real en què s’escriu l’obra i el temps ficcional en què ocorren els fets. A més, l’obra divulga el llegat de l’antiga civilització dels àrabs valencians, i així el coneixement del nostre passat àrab i la valoració i el respecte envers aquest.

Dirigida al primer cicle d’ESO, fou publicada per primera vegada l’any 1984 per Gregal llibres, que inaugurà la col·lecció Gregal Juvenil. Dins el fràgil teixit comercial de la literatura en català al País Valencià (sobretot en el moment de la primera edició), El guardià de l’anell ha reunit un seguit de característiques que l’han fet una “lectura clàssica en el panorama de la narrativa valenciana per a joves”, tal com es pot llegir a la coberta posterior de les edicions posteriors a l’any 2001.

Aquestes característiques són la suma d’aquests factors:

  • Un context favorable: el novembre de 1983 s’aprovava la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que establia les bases de l’ensenyament en valencià, i facilitava el terreny per a la creació literària infantil i juvenil en la llengua pròpia. A més, l’obra en qüestió fou de les primeres en escriure’s des del País Valencià i per als joves valencians i valencianes.
  • Un autor, Vicent Pascual (Silla, 1944), expert en didàctica de llengües, autor de diversos llibres d’ensenyament i de novel·les juvenils, i professor. Així doncs, un gran coneixedor d’allò que els alumnes joves necessiten per a llegir a l’aula, i per a fomentar els seus hàbits lectors.
  • Unes editorials, Gregal Llibres primer (amb la primera edició de 1984), i Tabarca Llibres després (la primera edició és de 1992), comercialitzadores de l’obra i especialitzades en l’ensenyament.

D’altra banda, amb dues editorials saberen actualitzar progressivament l’obra al pas del temps i als destinataris de la mateixa. Sobretot en les il·lustracions, però també en la tipografia, la imatge exterior i interior de l’obra, així com en la “Guia de lectura”. Només cal fixar-se en el nombre d’edicions i reedicions de l’obra. Enlloc hi ha una suma total, però si cerquem el títol en la base de dades de llibres editats a l’Estat Espanyol, hi trobem tres registres que sumen un total de 39 edicions (i reedicions), a les quals caldria sumar les reedicions posteriors a la darrera edició, de 2001.

Ens trobem doncs, davant d’una lectura que ha funcionat (i encara funciona) en el circuit escolar i en el comercial. En definitiva, d’un èxit comercial, d’un clàssic de la literatura juvenil valenciana.

  1. jorje

    esta muy bien el resumen me alegro mucho de que hayais esforfado mucho

    2 juny 2014

    Responder
  2. jorje

    me gusta mucho esta muy bien

    2 juny 2014

    Responder
  3. topo

    que pena que solo sean 2 comentarios de quien lo a escrito

    19 abril 2017

    Responder
    • Juli

      És una gran resenya, molt treballada i al mateix temps breu com el llibre al que fa referència. Enhorabona.

      11 maig 2017

      Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.