contracte-lectura-conselleria-cultura-bloc-universitat-valencia-gemmalluch

El contracte de lectura Conselleria-Societat

Article publicat el 20 d’octubre de 2013 a la secció “Tribuna Invitada” del diari El Mundo. Valencia 

Puede leer la versión en castellano en el post El contrato de lectura Conselleria-Sociedad

2013-10-20 El Mundo

Si demà dedica un moment del dia a fer la compra en un supermercat, pot parar un moment i mirar al voltant. Observe la gent. Alguns s´hi mouen de manera automàtica perquè saben on és el iogurt o l’arròs. Però si les coses hi han canviat de lloc o si és nou en aquest supermercat, com les busquen?

Segurament observarà que alguns donen voltes pels passadissos, es desesperen, en alguns casos, pregunten i al final hi arriben. Només una minoria mira cap amunt, als cartells que indiquen el lloc dels cereals o el de l’arròs. Aquests es mouen segurs, troben ràpidament el que busquen. Com? Llegeixen.

Si avui entra en la nova aplicació que el seu banc ha estrenat per al mòbil, pare un moment de moure el dit, deixe d’obrir i tancar pantalles. Ara, busque l’apartat “Ajuda” i a llegir. Acabarà abans.

Aquesta setmana la Conselleria d’Educació repartia una nota de premsa on avançava alguns resultats de l’avaluació diagnòstica 2012-13 a la qual van sotmetre més de 96.000 alumnes de quart de primària i segon de l’ESO. La nota destaca, com una de les dades més significatives de l’informe, els resultats de la prova d’hàbits de lectura de l’alumnat: “el 19,8 % dels alumnes de quart de Primària de la Comunitat declara llegir tots els dies, el 51, 7% va dir fer-ho alguns dies, el 17 % va declarar llegir quan li venia de gust i el 11,3% va dir no fer-ho mai. En Secundària, el 9,6 % dels estudiants van afirmar que llegien tots els dies, el 40,26% alguns dies, el 27,3 %, només quan volien i el 22,7% mai”.

Quan llisc aquests titulars, acostume a passar pàgina ràpidament. És com llegir una tirallonga incansablement repetida i sense cap voluntat de millora. És com si tot el que s’ha avançat sobre com pensar, dissenyar, construir o avaluar accions polítiques i educatives de promoció de la lectura…, és com si tot el que s’ha investigat sobre què significa llegir o sobre els diferents tipus de lectura no arribés a les portes de la Conselleria. I de nou, la lectura de les escasses dades que s’hi han difós genera les mateixes preguntes.

Primera, què entén per “llegir” aquest informe? Per exemple, vol dir que quan arriben a casa, els de secundària, no llegeixen els llibres de text ni les anotacions de les llibretes per fer els deures?

Segona, les dades de la FGEE sobre el comportament dels ciutadans espanyols en matèria de lectura mostren que la lectura de webs, blogs i fòrums és la que més ha augmentat en els darrers 3 anys (fins el 46,9 %) i en edat, la franja més activa és la de 14 a 24 anys (un 77,9 %). A més, les dades de l’AIMC diuen que un 67 % fa servir quotidianament les xarxes socials on Facebook manté el lideratge absolut amb el 90 % d’usuaris. Per tant, una segona pregunta: significa que els escolars valencians no tenen aquestes pràctiques de lectura?

No cal allargar-nos perquè fa molt que sabem que el verb llegir té un significat molt ampli. És més, els models de polítiques de lectura recorden constantment la necessitat que les dades sobre consums lectors han de ser molt específiques perquè només així podrem saber exactament quines pràctiques cal posar en marxa.

Per exemple, pràctiques que promocionen la lectura per plaer o la lectura per aprendre?, una lectura de llibres o de pantalles?, una lectura per escriure, per crear, per llegir les indicacions del supermercat o les aplicacions del mòbil? Cada resposta exigeix ​​una acció diferent.

Per això, ens ha sorprès conèixer l’acció que la Conselleria posarà en marxa. Un “contracte família-tutor”. És a dir, la signatura d’un document pel qual el tutor de l’alumne, l’alumne i la família es comprometen a acomplir uns objectius i accions concretes que permeten estimular, donar suport i fer seguiment del procés educatiu de l’alumne.

La cara de sorpresa que vaig posar en llegir això no pot veure’s en aquest post. Sobretot perquè uns dies abans coneixíem els resultats de l’examen de competències bàsiques de la població adulta fet per l’OCDE (l’anomenat PISA per a adults). Recordem que els resultats en competència lectora situaven Espanya a la cua d’Europa.

Si volem fer demagògia, i atès que en aquesta prova els joves obtenen millors resultats que els majors, pensava si no seria millor que el contracte fos al contrari. És a dir, que els adolescents es comprometeren a fer llegir els tutors o pares.

De veritat, proposen aquest tipus d’accions perquè són barates? Si és així, afirme que fins i tot si només costés un euro estaria malgastat. Seria millor estalviar i guardar-lo per al moment que en tinguen pensada alguna acció eficaç.

Manar fer alguna cosa és fàcil. Per exemple, podríem demanar a la Conselleria que signés un contracte amb la societat, el contracte l’obligaria a fer un veritable Pla de Lectura on la formació dels mediadors, inclosos els pares o tutors, siga l’eix fonamental. Perquè només uns adults ben formats saben com ajudar els fills.

  1. Francesc J. López

    Gemma, molt encertada la teua reflexió. Les xifres, tots sabem com són de delicades segons la interpretació que es vulga donar i les conclusions que hom pretenga obtenir. Però els consells i els “contractes” gratuïts de la nostra Conselleria són l’exemple de la seua desatenció permanent. Els problemes es resolen d’una altra manera i amb la participació de tots els estaments que poden contribuir a la millora, en aquest cas, de la lectura i, per tant, de l’educació.
    Felicitats

    20 octubre 2013

    Responder
    • Gemma

      Gràcies Paco. A més hi ha un tema de fons: la conselleria passa la seua responsabilitat a les famílies. No dissenya cap acció, no fa res més. Per tant, què fan a la conselleria si el seu treball el faran les famílies?

      20 octubre 2013

      Responder
  2. Josep

    Hola Gemma,
    Molt encertat l’article. El problema és que sense diners i amb molta demagògia voler fer veure que fan coses. Pura propaganda sense cap fonament.
    Mentrestant es carreguen el sector del llibre tant com poden (torpedinant el consum de llibres amb mesures populistes) i això contribueix a que editors, llibreters i autors cada vegada ho tinguem pitjor).
    Si pensem que amb distraccions com aquesta aconseguiran fer pujar els índex de lectura van ben aviats…
    Josep

    20 octubre 2013

    Responder
    • Gemma

      Totalment d’acord. El problema és si algunes famílies creuen el que la conselleria diu. En èpoques tant difícils com les que estem vivint, només falta que la conselleria ens faça creure que som inútils com a pares i que necessitem signar un contracte per fer-ho bé.

      20 octubre 2013

      Responder
  3. Anna Ballester

    Enhorabona per l’article, Gemma. Totalment d’acord amb tu. Quants anys reclamant un Pla de Lectura i una formació dels mediadors! Però seguint amb la demagògia, jo proposaria un nou model de contracte. que els pares o tutors es comprometen a fer llegir els responsables de Conselleria.

    21 octubre 2013

    Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.