obra-roald-dahl-bloc-universitat-valencia-gemmalluch

Com és l’obra de Roald Dahl?

 

Dahl és un dels pocs autors que s’allunya de la línia políticament correcta tan present en la literatura de tots els temps.

Presenta personatges amb conductes diferents de les socialment establertes. Diferents en referència al que la tradició ha etiquetat com a conductes pròpies per ser divulgades en productes dirigits als nens.

El tractament dels personatges, la condemna del nen malcriat, la recuperació de personatges que representen el mal, la representació d’un món on la solitud i el dolor estan present però tractats des de l’humor o el sarcasme és una mostra de com es poden escriure bons relats per als infants.

En l’estudi Análisis de narrativas infantiles y juveniles (Lluch 2003)  analitzàvem en profunditat La meravellosa medicina d’En Jordi, un relat representatiu de la producció dalhiana i que resumim breument:

1. Les il·lustracions, com sempre, són de Quentin Blake (1932) qui afegeix un toc humorístic, fins i tot macabre, i té diferents funcions:

  • Reforça la descripció: com en el cas de les transformacions de l’àvia.
  • Reprodueix un seqüència narrativa que correspon a la transformació final de l’àvia, o quan mostra la transformació de la senyora Culdolla .
  • Supleix el text quan les il·lustracions apareixen a continuació d’uns punts suspensius com en el cas del porc que en comptes de descriure el seu aspecte diu: “Al final, tenia aquest aspecte…”.
                   

 Una conjunció perfecta entre el text escrit i l’il·lustrat.

2. La construcció narratològica de Dahl respon al model habitual: els fets s’organitzen en cinc seqüències narratives i segueixen una progressió temporal lineal. Però la diferència rau en la darrera seqüència. De fet, una de les característiques més notables de Roald Dahl és el final que escull per a les històries, ben allunyats del model tradicional.

Per exemple:

  • Matilda (1988): la protagonista decideix no tornar amb els seus pares biològics i quedar-se amb la mestra.
  • Les bruixes (1983): el protagonista convertit en ratolí decideix no buscar un remei per transformar-se en nen i continuar com a ratolí per morir alhora de l’àvia.
  • La medicina d’En Jordi (1981): l’àvia desapareix i la mare diu: “Bé, suposo que, en realitat, més val així. Resultava una mica molesto tenir-la a casa, veritat?”.

3. A la seua obra apareixen els personatges habituals de la literatura infantil però els presenta amb unes funcions diferents. Ens referim als personatges adults, que realitzen funcions d’antagonistes, sobretot aquells que tenen poder sobre els nens com els pares, els mestres i les àvies.

Dahl destrueix la representació més clàssica i tradicional: la família que habitualment representava funcions positives, de suport al protagonista infantil i amb qui estableix relacions de calidesa o ofereix pautes de comportament i de construcció d’ideologia. Però en l’obra de Dahl trobem mestres com la señora Trunchbull o pares com els de Matilda. O com el personatge de l’àvia de Jordi. Són personatges estàtics i plans i encara ens sorprenen.

Però la sorpresa no rau en l’evolució personal del personatge producte dels fets que li esdevenen sinó en l’actitud que mantenen, lluny de la ideologia políticament correcta tan habitual en la literatura per a infants. Aquesta és una altra de les constants de Dahl: a Matilda els pares defensen el menjar dolent o l’addicció a la televisió, el pare de Jordi malparla de l’àvia i la menysprea, la mare la ignora i l’avia queda lluny de les dolces iaies que poblen la lij.

  1. enrique

    ami m agrada charli i la fabrica de xocolata

    25 febrer 2015

    Responder

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.